Rinmanita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralRinmanita
Rinmanite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaZn2Sb2Mg2Fe4O14(OH)2
EpònimSven Rinman Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Garpenberg Norra (North), Garpenberg, Hedemora, Dalarna, Suècia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CB.40
Nickel-Strunz 9a ed.4.CB.40 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.07 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 5,9889(4) Å; c = 9,353(1) Å;
Simetria6 - piramidal
Colornegre
Maclesmacles de penetració
Exfoliaciómolt bona - ben desenvolupada en {100}
Fracturadesagregable
Tenacitatfràgil
Duresa6 a 7
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró
Diafanitattranslúcida
Densitat5,13(1) g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2000-036
Referències[1]

La rinmanita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Sven Rinman (1720–1792), pioner de la mineria i la indústria del ferro sueca.

Característiques[modifica]

La rinmanita és un òxid de fórmula química Zn2Sb2Mg2Fe4O14(OH)2. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de petits prismes plans de fins a 0,5 mil·límetres de longitud fent intercreixements amb franklinita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7. És un mineral isostructural amb la nolanita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rinmanita pertany a "04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, pirofanita, akimotoïta, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-2N2S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiïta, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sil·lenita, kyzylkumita i tietaiyangita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la mina Garpenberg Norra (North), a Hedemora, Dalarna (Suècia). També ha estat descrita a la vall de Babuna, a Nežilovo, província de Veles (Macedònia).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rinmanita
  1. «Rinmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 abril 2017].