Vés al contingut

Gens Calpúrnia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Denari amb la inscripció Calpurnia

La gens Calpúrnia, en llatí: Calpurnia(singular) i Calpurnii (plural), va ser una família romana considerada d'origen plebeu, tot i que es deien descendents de Calpus el tercer dels quatre fills del rei Numa Pompili. No es mencionen abans de la Primera Guerra Púnica. El primer cònsol de la família va ser Gai Calpurni Pisó l'any 180 aC, però després molts membres de la família van exercir el càrrec i els Pisons van convertir-se en una de les famílies principals de Roma. Dues lleis importants, la Lex Calpurnia de Repetundis del 149 aC i la lex Acilia Calpurnia del 67 aC són degudes a membres d'aquesta gens.

L'origen de la gens

[modifica]

Els Calpurni es declaraven descendents de Calpus, el fill de Numa Pompili, el segon rei de Roma, i en conseqüència ens trobem amb el cap de Numa en algunes de les monedes fetes encunyar per aquesta gens.[1][2][3][4]

Praenomina usats per la gens Calpúrnia

[modifica]

Els principals praenomen que van emprar preferentment a la gens Calpúrnia van ser: Lucius («il·luminat»), Gaius («el qui gaudeix»), Marcus (relacionat amb el nom del déu Mart), i Gnaeus («nascut amb una marca distintiva»).[5][6]

Branques de la gens Calpúrnia

[modifica]

Els cognomina que van portar en temps de la república són: Bestia, Bibulus, Flamma i Piso

Pisó va ser la branca més important de la gens Calpúrnia. Es tracta d'un cognom que deriva de l'antic verb pisere o pinsere relacionat amb l'activitat de la molta del gra. Va ser una branca que es va originar durant la Segona Guerra Púnica i no es tenen més dades sobre com va sorgir, però van arribar a fer-se cèlebres i al segle I eren la família més important després de la família de l'emperador. Molts dels Pisons van portar aquest cognom tot sol, però altres van afegir un segon cognom o agnomina: els Caesoninus (Cesoní) i els Frugi.[7]

Membres destacats

[modifica]

Per informació sobre les abreviacions: c. n. f. vegeu: filiació.

Primers Calpurnis

[modifica]

Calpurnis Pisons

[modifica]
Lucius Calpurnius Piso Caesoninus (cònsol 15 aC)
Calpúrnia, esposa de Juli Cèsar

Calpurnii Bestiae

[modifica]

Calpurnii Bibuli

[modifica]

Altres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Plutarc, Vides paral·leles: Numa, 21.
  2. Quint Horaci Flac, Art poètica, 292.
  3. Sext Pompeu Fest, Epítome de Marc Verri Flac, De Verborum Significatu, s. v. Calpurni.
  4. Joseph Hilarius Eckhel, Doctrina Numorum Veterum, p. 160.
  5. George Davis Chase, "The Origin of Roman Praenomina", en Harvard Studies in Classical Philology, vol. VIII,1897.
  6. Simon Hornblower, Antony Spawforth; The Oxford Classical Dictionary (3 rev. ed.), Arthur Miller, Londres, 2005, ISBN 9780198606413
  7. William Smith, D.C.L., LL.D.: A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, ed.John Murray, Londres, 1875 (article:"gens Calpurnia")
  8. Titus Livi Ab Urbe Condita III,21.60
  9. Earl D.C., Calpurnii Pisones in the second century B.C., ed. Athenaeum, 1960, Nº 38, p. 283–298
  10. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXII. 19.
  11. Ciceró, In Pisonem, 36, 23, 26, 27.
  12. Juli Cèsar, De bello Gallico, 1.7
  13. Juli Cèsar, De bello Gallico, edició de: Hinds & Noble, 1898, pg. 83
  14. Tàcit, Annales, VI. 10
  15. Horaci. Art poètica 366
  16. Ciceró, Brutus 27; In Verrem III. 84
  17. Ciceró, In Verrem, I. 46.
  18. Valeri Màxim, Factorum ac dictorum memorabilium libri IX, I. 3. § 2.
  19. Apià, Hispanica, 83.
  20. Pau Orosi, Historiarum Adversum Paganos Libri VII, V. 6.
  21. Julius Obsequens, Liber de Prodigiis, 85.
  22. Luci Anneu Flor, Epitome de T. Livio Bellorum Omnium Annorum DCC libri duo, III. 19.
  23. Luci Anneu Flor, Epitome de T. Livio Bellorum Omnium Annorum DCC libri duo, III. 4. § 6, IV. 12. § 17.
  24. Cassi Dió Historia de Roma XXXVI 7,20
  25. Quint Asconi Pedià, In Pisonem, p. 15
  26. Ciceró, Philippicae, III. 10
  27. Ronald Syme, The Augustan Aristocracy, ed.Clarendon Press, 1986, p.368
  28. Cassi Dió, Història de Roma, LV
  29. Tàcit, Annales, IV. 45
  30. Tàcit. Annales III,10-18
  31. Tàcit, Historiae, IV. 11
  32. Aelius Spartianus, Història Augusta, 12
  33. Ciceró, Brutus, XXXIV. 128
  34. Gai Vel·lei Patercle, Historiae Romane ad At Vinicium Cos. Libri II, III. 26
  35. Apià, De Bellum Civile II. 3
  36. W Smith, p.487
  37. Juli Cèsar, Commentarii de Bello Civili, III. 110.
  38. Valeri Màxim, Factorum ac dictorum memorabilium libri IX, IV. 1. § 15
  39. Tàcit, Annales, I. 39
  40. Tàcit, Annales, IV. 36
  41. Tàcit, Annales, XI. 30.
  42. Tàcit, Annales, XII. 22, XIV. 72
  43. Tàcit, Annales", XVI. 8
  44. Plini el Jove, Epistulae, VIII. 10.
  45. Tàcit, Historiae, II. 9
  46. Aureli Víctor, Epitome de Caesaribus), 12
  47. Cassi Dió, Història de Roma, LXVIII. 3, 16
  48. Pierre Pithou, Declamacions de Calpurnius Flaccus, Paris, 1580
  49. Plini el Jove, Epistulae, V. 2