Giorgiosita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralGiorgiosita
Fórmula químicaMg₅(CO₃)₄(OH)₂·5-6H₂O
Localitat tipusSantorí Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriacarbonats
Nickel-Strunz 10a ed.5.DA.05
Nickel-Strunz 9a ed.5.DA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/E.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana16b.7.2.2 Modifica el valor a Wikidata
Heys11.3.8
Propietats
Colorblanc
Lluïssorsedosa
Diafanitattranslúcida
Densitat2,170(15) g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesbiaxial
Índex de refracciónα = 1,498 nγ = 1,513
Birefringènciaδ = 0,015
Dispersió òpticavery weak*
Més informació
Estatus IMAqüestionable (Q) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1879
SímbolGio Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La giorgiosita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de Giorgios, un con volcànic de l'illa de Santorí format l'any 1866.

Característiques[modifica]

La giorgiosita és un carbonat de fórmula química Mg₅(CO₃)₄(OH)₂·5-6H₂O. Tot i estar aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, es considera una espècie inadequadament descrita; és similar a la hidromagnesita (menys hidratada), a la dypingita (similar), i a l'espècie UM1973-06-CO:MgH (més hidratada). L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Nacional d'Història Natural de París, a França.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la giorgiosita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al volcà Alphoessa, a l'illa de Nea Kammeni, Santorini, Grècia, on es troba en forma de crostes pulverulentes de color blanc sobre la lava, associada a altres minerals com l'halita i la magnesita. També ha estat descrita al Canadà, a Rússia, a Alemanya, a Itàlia, a Noruega i als Estats Units.

Referències[modifica]

  1. «Giorgiosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 maig 2017].

Enllaços externs[modifica]