Giro d'Itàlia de 2007

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Giro d'Itàlia 2007)
Plantilla:Infobox sports competitionGiro d'Itàlia de 2007
Imatge del mapa localitzador
TipusGiro d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Part deUCI ProTour 2007 Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment3.486 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaCaprera Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaMilà Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  Dates
EstatItàlia, França i Àustria Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps12 maig 2007 – 3 juny 2007 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició90 Modifica el valor a Wikidata
Competició

Primer lloc Danilo di Luca
Segon lloc Andy Schleck
Tercer lloc Eddy Mazzoleni
Venç muntanya Leonardo Piepoli
Venç per punts Danilo di Luca
Venç juvenil Andy Schleck
Traguardo Volante Mikhaïl Ignàtiev
Venç per equips Saunier Duval-Prodir 2007
Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webgazzetta.it… Modifica el valor a Wikidata

2006 Modifica el valor a Wikidata
2008 Modifica el valor a Wikidata

El 90è Giro d'Itàlia es disputà entre el 12 de maig i el 3 de juny del 2007 sobre 3.486 km, disputat des de Caprera fins a Milà.

La ronda transalpina tingué 4 arribades en alt a més d'una cronoescalada al santuari d'Oropa, una contrarellotge individual a Verona i una contrarellotge per equips a la 1a etapa de la ronda, sobre 24 km. També tornà el mallot blanc pel millor jove de la cursa transalpina per premiar el millor corredor de menys de 25 anys.

Equips participants[modifica]

Dinou equips ProTour hi prengueren part (tots menys l'Unibet.com). Per altra banda l'organització va decidir convidar 3 equips continentals professionals, per tal de formar un pilot de 21 equips. Els equips convidats van ser: Ceramica Panaria-Navigare, Acqua & Sapone-Caffè Mokambo i Tinkoff Credit Systems.

Núm. Codi Equip
1-9 QSI BEL Quick Step-Innergetic
11-19 AST CHE Astana
21-29 SDV ESP Saunier Duval-Prodir
31-39 LAM ITA Lampre-Fondital
41-49 ASA ITA Acqua & Sapone-Caffè Mokambo
51-59 A2R FRA AG2R Prévoyance
61-69 BTL FRA Bouygues Télécom
71-79 GCE ESP Caisse d'Epargne
81-89 PAN ITA Ceramica Panaria-Navigare
91-99 COF FRA Cofidis
101-109 C.A FRA Crédit Agricole
Núm. Codi Equip
111-119 DSC USA Discovery Channel
121-129 EUS ESP Euskaltel-Euskadi
131-139 FDJ FRA Française des Jeux
141-149 GST DEU Gerolsteiner
151-159 LIQ ITA Liquigas
161-169 PRL BEL Predictor-Lotto
171-179 RAB NLD Rabobank
181-189 CSC DNK Team CSC
191-199 MRM ITA Team Milram
201-209 TCS ITA Tinkoff Credit Systems
211-219 TMO DEU T-Mobile Team

Etapes[modifica]

Etapa Data Recorregut Distància (en km) Guanyador Líder
1a 12 de maig Caprera-La Maddalena 24 (CRE) Itàlia Liquigas Itàlia Enrico Gasparotto
2a 13 de maig Tempio Pausania-Bosa 201 Austràlia Robbie McEwen Itàlia Danilo Di Luca
3a 14 de maig Barumini-Càller 195 ITA Alessandro Petacchi[1]
Alemanya Robert Förster
Itàlia Enrico Gasparotto
4a 16 de maig Salern-Montevergine di Mercogliano Etapa de mitjana muntanya 158 Itàlia Danilo Di Luca Itàlia Danilo Di Luca
5a 17 de maig Teano-Frascati 172 Alemanya Robert Förster Itàlia Danilo Di Luca
6a 18 de maig Tívoli-Spoleto 181 Colòmbia Luis Felipe Laverde Itàlia Marco Pinotti
7a 19 de maig Spoleto-Scarperia 239 ITA Alessandro Petacchi[1]
Noruega Thor Hushovd
Itàlia Marco Pinotti
8a 20 de maig Barberino de Mugello-Fiorano Modenese 194 Noruega Kurt Asle Arvesen Itàlia Marco Pinotti
9a 21 de maig Reggio nell'Emilia-Lido di Camaiore 182 Itàlia Danilo Napolitano Itàlia Marco Pinotti
10a 22 de maig Lido di Camaiore-Nostra Signora Della Guardia Etapa de muntanya 230 Itàlia Leonardo Piepoli Itàlia Andrea Noè
11a 23 de maig Serravalle Scrivia-Pinerolo 192 ITA Alessandro Petacchi[1]
Itàlia Gabriele Balducci
Itàlia Andrea Noè
12a 24 de maig Scalenghe- Briançon (FRA) Etapa de muntanya 163 Itàlia Danilo Di Luca Itàlia Danilo Di Luca
13a 25 de maig Biella-Santuario di Oropa Etapa de muntanya 13 (CRI) Itàlia Marzio Bruseghin Itàlia Danilo Di Luca
14a 26 de maig Cantù-Bèrgam Etapa de mitjana muntanya 181 Itàlia Stefano Garzelli Itàlia Danilo Di Luca
15a 27 de maig Trento-Tre Cime di Lavaredo Etapa de muntanya 190 Itàlia Riccardo Riccò Itàlia Danilo Di Luca
16a 29 de maig Agordo-Lienz (AUT) Etapa de mitjana muntanya 196 Itàlia Stefano Garzelli Itàlia Danilo Di Luca
17a 30 de maig Lienz (AUT)-Mont Zoncolan Etapa de muntanya 146 Itàlia Gilberto Simoni Itàlia Danilo Di Luca
18a 31 de maig Udine-Riese Pio X 182 ITA Alessandro Petacchi[1]
Argentina Maximiliano Richeze
Itàlia Danilo Di Luca
19a 1 de juny Treviso-Comano Terme Etapa de mitjana muntanya 178 Espanya Iban Mayo Itàlia Danilo Di Luca
20a 2 de juny Bardolino-Verona 42 (CRI) Itàlia Paolo Savoldelli Itàlia Danilo Di Luca
21a 3 de juny Vestone-Milà 181 ITA Alessandro Petacchi[1]
Argentina Maximiliano Richeze
Itàlia Danilo Di Luca

Desenvolupament general[modifica]

El Giro començava a Caprera, a l'illa de Sardenya, amb una crono per equips de 24 km, a més de dues etapes que discurriran per territori sard. La 1a jornada de descans portarà els corredors a la bota i a la primera etapa de muntanya, amb final a Montevergine di Mercogliano, on ja han vençut Danilo Di Luca i Damiano Cunego. A la 6a etapa es puja al Terminillo. La 10a jornada s'ascendeix al Santuari de Nostra Signora della Guarda amb 9 quilòmetres d'ascensió i els últims 2,5 al 10,6%. La 12a jornada ingressa a França, a Briançon, amb dues ascensions a l'Agnello (Cima Coppi) amb 2.744 m d'altitud, i de l'Izoard. En la següent jornada hi ha la cronoescalada al Santuari d'Oropa, amb 13 km d'ascensió. A Oropa s'han viscut grans moments, com Marco Pantani el 1999 o Miguel Indurain a la ronda del 1993, lluitant per endur-se el seu 2n Giro. La 15a etapa s'ascendeix a San Pellegrino, Giau, Tre Croci i l'ascenció final a les Tre Cime di Lavaredo. La següent jornada s'arribà a Àustria, a la ciutat de Lienz i la 17a jornada l'última oportunitat pels escaladors amb l'ascensió al Mont Zoncolan, tot i que abans es trobaran amb el Monte Croce i el Tualis. Al penúltim dia una contrarellotge de 42 km a Verona determinarà els llocs d'honor, i l'últim dia es arribava a Milà on s'acomiadarà la cursa.

Classificacions[modifica]

Classificació general - mallot rosa[modifica]

Danilo Di Luca amb el mallot rosa
Posició Corredor Equip Temps
Itàlia Danilo Di Luca Liquigas 92h 59' 39"
2 LUX Andy Schleck CSC + 1' 55"
3 Itàlia Eddy Mazzoleni Astana + 2' 25"
4 Itàlia Gilberto Simoni Saunier Duval-Prodir + 3' 15"
5 Itàlia Damiano Cunego Lampre-Fondital + 3' 49"
6 Itàlia Riccardo Riccò Saunier Duval-Prodir + 7' 00"
7 Rússia Ievgueni Petrov Tinkoff Credit Systems + 8' 34"
8 Itàlia Marzio Bruseghin Lampre-Fondital + 10' 14"
9 Itàlia Franco Pellizotti Liquigas + 10' 44"
10 Espanya David Arroyo Caisse d'Epargne + 11' 58"

Classificació per punts - mallot ciclamino[modifica]

Posició Corredor Equip Temps
Itàlia Danilo Di Luca[1] Liquigas 130 p.
2 Itàlia Paolo Bettini Quick Step-Innergetic 120 p.
3 Argentina Maximiliano Richeze Ceramica Panaria-Fiordo 107 p.

Classificació de la muntanya - mallot verd[modifica]

Posició Corredor Equip Temps
Itàlia Leonardo Piepoli Saunier Duval-Prodir 79 p.
2 Itàlia Fortunato Baliani Ceramica Panaria 46 p.
3 Itàlia Danilo Di Luca Liquigas 45 p.

Classificació de l'intergiro - mallot blau[modifica]

Posició Corredor Equip Temps
Rússia Mikhaïl Ignàtiev Tinkoff Credit Systems 18 p.
2 França Mickaël Buffaz Cofidis 14 p.
3 França Yoann Le Boulanger Bouygues Télécom 9 p.

Classificació dels joves - mallot blanc[modifica]

Posició Corredor Equip Temps
LUX Andy Schleck CSC 93h 01' 34"
2 Itàlia Riccardo Riccò Saunier Duval-Prodir + 5´ 05"
3 Itàlia Domenico Pozzovivo Ceramica Panaria + 22´ 00"

Classificació per equips[modifica]

Posició Equip Temps
Espanya Saunier Duval-Prodir 278h 11' 31"
2 Itàlia Liquigas + 3' 53"
3 Itàlia Lampre-Fondital + 6' 06"

Dopatge[modifica]

Tots els resultats d'Alessandro Petacchi foren anul·lats el 6 de maig del 2008 pel seu positiu a l'11a etapa per salbutamol. En un principi fou exculpat per la seva federació, però el Comitè Olímpic Italià recorregué al TAS i Petacchi fou sancionat. A més, els punts obtinguts de la classificació UCI ProTour 2007 li foren retirats i donats als corredors que el precediren, tenint aquells punts incidència en les classificacions per equips i per països.[2][3]

Aketza Peña en principi fou retirat de totes les classificacions per un positiu al Giro del Trentino (anterior al Giro) però posteriorment fou absolt, reincorporant-lo així a les classificacions,[4] fins a òbviament el dia de la seva exclusió produïda abans de començar l'etapa 17a.

Referències i notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giro d'Itàlia de 2007
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 A Alessandro Petacchi se li van anular els resultats obtinguts del 1/11/2007 al 31/8/2008, i la seva participació al Giro del 2007
  2. «Stages Giro d'Italia». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 1r juliol 2014].
  3. 2007[Enllaç no actiu]
  4. «Results for stage Caprera - La Maddalena - 12.05.2007». Arxivat de l'original el 2014-07-15. [Consulta: 1r juliol 2014].