Gymnotus carapo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGymnotus carapo Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN186417 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGymnotiformes
FamíliaGymnotidae
GènereGymnotus
EspècieGymnotus carapo Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims

Gymnotus carapo és una espècie de peix pertanyent a la família dels gimnòtids.[2]

Descripció[modifica]

  • Fa 76 cm de llargària màxima i 1.243 g de pes.[3][4]

Reproducció[modifica]

És ovípar[5] i els mascles excaven nius per als ous i les larves.[6]

Alimentació[modifica]

Menja sobretot de nit cucs, insectes (com ara, larves d'odonats), gambes, peixos (principalment dels gèneres Curimata i Ctenobrycon) i matèria vegetal.[7]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça, potamòdrom, bentopelàgic i de clima subtropical (22 °C-28 °C).[3][8]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des del sud de Mèxic fins al Paraguai, incloent-hi l'illa de Trinitat.[3][9][10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26]

Costums[modifica]

És agressiu.[27]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Catalogue of Life Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 FishBase (anglès)
  4. ↑ Zaniboni Filho, E., S. Meurer, O.A. Shibatta i A.P. de Oliverira Nuñer, 2004. Catálogo ilustrado de peixes do alto Rio Uruguai. Florianópolis: Editora da UFSC : Tractebel Energia. 128 p. : col. ill., col. maps; 25 cm.
  5. ↑ Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  6. ↑ Crampton, W.G.R. i C.D. Hopkins, 2005. Nesting and paternal care in the weakly electric fish, Gymnotus (Gymnotiformes': Gymnotidae) with descriptions of larval and adult electric organ discharges of two species. Copeia 2005(1):48-60.
  7. ↑ Møller, P. R., 1995. Electric fishes: history and behavior. Chapman & Hall, Londres. 584 p.
  8. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  9. ↑ Alonso, L.E. i H.J. Berrenstein, 2006 A Rapid Biological Assessment of the Aquatic Ecosystems of the Coppename River Basin, Suriname. RAP Bull. Of Biol. Assessment 39:114-117.
  10. ↑ Barbieri, G. i M. Barbieri-Cruz, 1983. Growth and first sexual maturation size of Gymnotus carapo (Linnaeus, 1758) (Pisces, Gymnotidae) in the Lobo Reservoir (State of Sao Paulo, Brazil). Rev. Hydrobiol. Trop. 16(2):195-201.
  11. ↑ Barriga, R. «Peces de agua dulce del Ecuador» (en castellà). Revista de Información técnico-científica, XVI, 3, 1991, pàg. 7–88.
  12. ↑ Benedito-Cecilio, E., A.A. Agostinho i R.C.C.-M. Velho, 1997. Length-weight relationship of fishes caught in the Itaipu Reservoir, Paraná, Brazil. Naga ICLARM Q. 20(3/4):57-61.
  13. ↑ Bordenave, S., P.A. López, M.C.P. Beltrami i A.S. Fenocchio, 1992. Levantamento citogenético em peixes do Rio Paraná (Chaco, Argentina). III. Gymnotus carapo (Pisces, Gymnotoidei). p. 42. A: IV. Simp. Citogenet. Evol. e Aplic. De Peixes Neotropicais, Rio de Janeiro - R.J.
  14. ↑ Borin, L.A. i H.F. Julio, 1994: Ocorrencia de um novo citótipo de Gymnotus carapo (Siluriformes - Gymnotoidei) no alto Paraná. p. 43. A: V. Simp. Citogenet. Evol. e Aplica. de Peixes Neotropicais, Botucatu - SP.
  15. ↑ Campos-da-Paz, R., 2003. Gymnotidae (Naked-back knifefishes). P. 483-486. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.). Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre EDIPUCRS, el Brasil.
  16. ↑ Castro, R.M.C. i L. Casatti, 1997. The fish fauna from a small forest stream of the Upper Parana River Basin, southern Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 7(3/4):337-352.
  17. ↑ Cordiviola de Yuan, E. i C. Pignalberi de Hassan, 1985. Fish population in the Paraná River: lentic environments of Diamante and San Pedro areas (Argentine Republic). Hydrobiologia 127: 213-218.
  18. ↑ Kenny, J.S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p.
  19. ↑ López, H.L., R.C. Menni i A.M. Miguelarena, 1987. Lista de los peces de agua dulce de la Argentina. Biología Acuática Núm. 12, 50 p. (Instituto de Limnología "Dr. Raúl A. Ringuelet").
  20. ↑ López, H.L., A.M. Miquelarena i J. Ponte Gómez, 2005. Biodiversidad y distribución de la ictiofauna Mesopotámica. Miscelánea 14: 311-354.
  21. ↑ Mago-Leccia, F., 1994. Electric fishes of the continental waters of America. Fundación para el Desarrollo de las Ciencias Físicas, Matemáticas y Naturales (FUDECI), Biblioteca de la Academia de Ciencias Físicas. Matemáticas y Naturales, Caracas, Veneçuela. vol. 29. 206 p.
  22. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  23. ↑ Pavanelli, C.S. i E.P. Caramaschi, 1997. Composition of the ichthyofauna of two small tributaries of the Paraná river, Porto Roci, Paraná State, Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(1):23-31.
  24. ↑ Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 1). Collection du Patrimoine Naturel, vol. 22. IEGB-Muséum national d'Histoire naturelle, París, INRA, CSP, Min. Env., París. 429 p.
  25. ↑ Silvano, R.A.M. i A. Begossi, 2001. Seasonal dynamics of fishery at the Piracicaba River (Brazil). Fish. Res. 51:69-86.
  26. ↑ Winemiller, K.O., 1989. Ontogenetic diet shifts and resource partitioning among piscivorous fishes in the Venezuelan llanos. Environ. Biol. Fish. 26:177-199.
  27. ↑ Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.

Bibliografia[modifica]

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Barrio, L.C., A. Caputi, L. Crispino i W. Bruno, 1991. Electric organ discharge frequency modulation evoked by water vibration in Gymnotus carapo. Comp. Biochem. Physiol. 100A:555-562.
  • Black-Cleworth, P., 1970. The role of electric discharges in the non-reproductive social behavior of Gymnotus carapo (Gymnotidae, Pisces). Anim. Behav. Monogr. 3:1-77.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Fernandes, F.M.C., L.F. Almeida-Toledo i S.A. Toledo, 1992. Ocorrência de triploidia natural em Gymnotus carapo (Pisces, Gymnotoidei). P. 41. A: IV. Simp. Citogenet. Evol. e Aplic. de Peixes Neotropicais, Rio de Janeiro - RJ.
  • Fernandes, F.M.C., L.F. Almeida-Toledo i S.A. Toledo, 1994. Descriçao de um novo citótipo no gênero Gymnotus (Pisces, Siluriformes) em rios da Bacia superior do Paraná. p. 44. A: V. Simp. Citogenet. Evol. e Aplic. de Peixes Neotropicais, Botucatu - SP.
  • Foresti, F., L.F. Almeida Toledo i S.A. Toledo F, 1981. Polymorphic nature of nucleolus organizer regions in fishes. Cytogenet. Cell Genet.. 31(3):137-144.
  • Foresti, F., L.F. de Almeida Toledo i S.A. Toledo, 1984. Chromosome studies in Gymnotus carapo and Gymnotus sp. (Pisces, Gymnotidae). Caryologia. 37(1-2):141-146.
  • Hinegardner, R. i D.E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951): 621-644.
  • Iguchi, K., N. Matsubara, T. Yodo i K. Maekawa, 2004. Individual food niche specialization in stream-dwelling charr. Ichthyol. Res. 51:321-326.
  • Kramer, B., J. Tautz i H. Markl, 1981. The EOD sound response in weakly electric fish. J. Comp. Physiol. 143A:435-441.
  • Leggatt, R.A. i G.K. Iwama, 2003. Occurrence of polyploidy in the fishes. Rev. Fish Biol. Fish. 13:237-246.
  • Lighthill, J. i R. Blake, 1990. Biofluidynamics of balistiform and gymnotiform locomotion. Part 1. Biological background and analysis by elongated-body theory. J. Fluid Mech. 212:183-207.
  • Lindsey, C.C., 1978. Form, function and locomotory habits in fish. P. 1-100. A: W. S. Hoar i D. J. Randall (eds.). Fish Physiology VII. Academic Press, Nova York.
  • Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey, Estats Units. 208 p.
  • Moravec, F., 1998: Nematodes of freshwater fishes of the neotropical region. Acadèmia de Ciències de la República Txeca, Praga.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Pimentel-Souza, F., J.B. Pereira i N.P. Alvarenga, 1976. Comportamento, termorregulaçao e aclimaçao em temperaturas elevadas do peixe elétrico Gymnotus. Ciencia e Cultura 28:940-944.
  • Porto, J.I.R., E. Feldberg, C.M. Nakayama i J.N. Falcao, 1992. A checklist of chromosome numbers and karyotypes of Amazonian freshwater fishes. Rev. Hydrobiol. Trop. 25(4):287-299.
  • Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  • Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21): 243 p.
  • Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.
  • Westby, G.W.M., 1975. Further analysis of the individual discharge characteristics predicting social dominance in the electric fish, Gymnotus carapo. Anim. Behav. 223:249-260.
  • Westby, G.W.M., 1975. Has the latency dependent response of Gymnotus carapo to discharge-triggered stimuli a bearing on electric fish communication? J. Comp. Physiol. 96:307-341.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gymnotus_carapo&oldid=32888914»