Illa de Melville (Canadà)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla de Melville
Melvill Island (en) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
EpònimRobert Saunders Dundas Melville Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 75° 30′ N, 111° 30′ O / 75.5°N,111.5°O / 75.5; -111.5
EstatCanadà
TerritoriTerritoris del Nord-oest Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície42.149 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura120 (amplada) × 341 (longitud) km
Banyat perCanal del Vescomte Melville i estret de Lancaster Modifica el valor a Wikidata
Altitud776 m Modifica el valor a Wikidata

L'illa de Melville (en anglès Melville Island) és una gran illa deshabitada pertanyent al grup de les illes de la Reina Elisabet, a l'arxipèlag àrtic canadenc. Administrativament, l'illa està dividida en dos: la part occidental, quasi la totalitat de l'illa, pertany als Territoris del Nord-oest, i una de molt petita, la part més oriental, al territori autònom de Nunavut, sent la separació el meridià 110 W.

Té una superfície de 42.149 km². És la 33a illa més gran del món i la vuitena illa més gran del Canadà.

Les muntanyes de l'illa de Melville, algunes de les més grans del Nord del Canadà occidental, arriben a cotes de 750 m.

Geografia[modifica]

Mapa de Melville

L'illa de Melville es troba envoltada d'illes pels quatre vents: al sud hi ha les illes Victòria i Banks; a l'est les illes Cameron, Vanier, Bathurst i illa de Byam Martin; al nord les illes illa Emerald i illa de Mackenzie King; i a l'oest les illes illa Eglinton i Príncep Patrick. Amb una superfície de 42.149 km², és la quarta més gran de l'arxipèlag, la vuitena del Canadà i la 33a més gran del món.

L'alçada màxima de l'illa és de 762 m.[1]

L'illa té una forma força irregular, quasi dividida en dues parts per un profund entrant en la seva costa septentrional, la badia d'Hecla i Griper, que deixa a la part nord-oriental la península Sabine i en la sud-occidental, la península Dundas; i el golf de Liddon al sud. La seva llargada, en direcció E-W és d'uns 340 km i en sentit N-S d'entre 200 i 240 km, tot i que en el seu punt més estret sols hi ha 45 km.

La badia d'Ibbett és un fiord a la part occidental de l'illa, amb aproximadament 55 km de llargada.[2]

Vegetació i fauna[modifica]

L'illa té una vegetació escassa. Als únics indrets aptes per a la vida vegetal es poden observar líquens, molses i herbes com les de la família de les ciperàcies. L'única espècie llenyosa és la salenca herbàcia.

Fauna[modifica]

Malgrat això, l'illa disposa d'una important colònia de vida animal, composta principalment per ossos polars, caribús, bous mesquers, guineus àrtiques, llops àrtics, llebres polars i erminis. El 2003, una expedició de la Universitat d'Alberta hi va veure un os bru, per la qual cosa és on més al nord s'han trobat rastres d'aquesta espècie animal.[3]

L'illa de Melville és un dels dos principals llocs de cria de l’oca de collar. L'anàlisi d'ADN i les observacions de camp suggereixen que aquestes aus poden ser diferents d'altres espècies de brants.[4][5] Amb entre 4.000 i 8.000 ocells, aquesta podria ser una de les poblacions d'oques més rares del món.

Història[modifica]

Mapa de l'Illa Melville de 1862

L'illa de Melville fou visitada per primera vegada per l'explorador britànic William Edward Parry en la seva segona expedició de 1819-1820 a l'àrtic en busca del Pas del Nord-oest. Parry ja havia estat a l'àrtic amb John Ross, però el 1819 organitza una nova expedició formada per dos vaixells, el HMS Hecla, de 375 tones, i el HMS Griper, de 180 tones. Van sortir d'Anglaterra el maig de 1819 i el 4 d'agost arribaren a l'estret de Lancaster, que lliure de gel, els va permetre avançar ràpidament cap a l'oest. En aquesta travessia van descobrir nombroses illes totalment desconegudes fins aleshores, entre les quals hi havia l'illa de Melville. Al conjunt de les illes anomenaran arxipèlag de Parry, però des de 1953 es diuen Illes de la Reina Elisabet. Parry es veié obligat a passar l'hivern a l'illa, podent marxar l'any següent, després d'explorar-la a peu.[6] L'illa porta el nom de Robert Dundas, segon vescomte de Melville (1771–1851), que en aquella època era Primer Lord del Mar («First Sea Lord»).

A la recerca de l'expedició perduda de Franklin, Abraham Bradford va explorar la seva costa est fins a Bradford Point el 1851, mentre que les seves costes nord i oest van ser examinades per Francis Leopold McClintock, Richard Vesey Hamilton i George Henry Richards el 1853[7][8][9]

El 30 de gener de 1920, The Pioche Record va informar que l'explorador islandès Vilhjalmur Stefansson va descobrir una memòria cau perduda de l'expedició McClintock de 1853 a l'illa de Melville. La roba i el menjar del cache estaven en excel·lents condicions malgrat les dures condicions àrtiques.[10]

L'any 1930, una gran roca de gres que marcava el lloc d'hivernada de 1819 de Parry a Winter Harbour, aproximadament 5.5 m de llarg i 3 m d'alt, va ser designat Lloc Històric Nacional del Canadà.

Dipòsits de combustibles fòssils[modifica]

Melville ha aparegut com a candidat als dipòsits de gas natural. Es creia que l'illa tenia jaciments de carbó i pissarra bituminosa des de la primera meitat del segle xx.[11][12] El primer pou d'exploració d'illa de l'Àrtic canadenc es va construir el 1961 a Winter Harbour.[13][14][15][16]

Va perforar estrats del Paleozoic inferior a una profunditat total de 3823 m. A la dècada de 1970, la part nord de l'illa al costat est de la península de Sabine va demostrar que contenia un important jaciment de gas, conegut com a Drake Point. L'arrendament era propietat de Panarctic Oils, una operació conjunta amb el govern canadenc.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Prince Patrick Island High Point, Northwest Territories» (en anglès). peakbagger.com. [Consulta: 8 gener 2011].
  2. ↑ Government of Canada, Natural Resources Canada. «Place names - Ibbett Bay». geonames.nrcan.gc.ca. [Consulta: 8 juliol 2022].
  3. ↑ Doupé, Jonathan P.; England, John H.; Furze, M.; Paetkau, David Arctic, 60, 3, 2007, pàg. 271–276. DOI: 10.14430/arctic219.
  4. ↑ «Brant Geese | Beauty of Birds». www.beautyofbirds.com. [Consulta: 26 setembre 2019].
  5. ↑ «birds, bird photos, bird photographs, butterflies, dragonflies, dragonfly, butterfly». www.martinreid.com. [Consulta: 26 setembre 2019].
  6. ↑ Parry, W. E.. Journal of a voyage for the discovery of a North-West passage from the Atlantic to the Pacific: performed in the years 1819–20. Londres: John Murray, 1821. 
  7. ↑ M'Dougall, G. F.. The eventful voyage of H.M. discovery ship "Resolute" to the Arctic regions, in search of Sir John Franklin and the missing crews of H.M. discovery ships "Erebus" and "Terror," 1852, 1853, 1854. Londres: Longman, 1857. 
  8. ↑ Murphy, D. The Arctic Fox: Francis Leopold McClintock, discoverer of the fate of Franklin. Toronto: Dundurn Press, 2004. 
  9. ↑ Savours, A. The Search for the North West Passage. Nova York: St. Marten's Press, 1999. 
  10. ↑ The Pioche Record, gener 30,, 1920, p. 3.
  11. ↑ «Canadian Arctic Islands». [Consulta: 21 juny 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 4 gener 2023].
  12. ↑ «Treasure of the Arctic: vast stores of fuels and precious metals in icebound areas». , 27-07-1938.
  13. ↑ «History of the Canadian Oil Industry». [Consulta: 21 juny 2010].
  14. ↑ «Canada's Arctic». [Consulta: 21 juny 2010].
  15. ↑ «Rediscovering High Arctic riches». , 28-10-2008 [Consulta: 21 juny 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-11-08. [Consulta: 4 gener 2023].
  16. ↑ «Riches beckon, but the risks are high». , 18-08-2008 [Consulta: 21 juny 2010]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-05-13. [Consulta: 4 gener 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Melville
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Illa_de_Melville_(Canadà)&oldid=32261231»