Joseph John Thomson

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: J. J. Thomson)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJoseph John Thomson
JJ Thomson.jpg
Biografia
Naixement 18 desembre 1856
Cheetham Hill Tradueix
Mort 30 agost 1940 (83 anys)
Cambridge
Lloc d'enterrament abadia de Westminster
 42è President de la Royal Society 

1915 – 1920
← William CrookesCharles Scott Sherrington →
Religió Anglicanisme
Educació Universitat de Manchester
Trinity College (Cambridge)
Victoria University of Manchester Tradueix
Es coneix per Descobriment de l’electró
Descobriment dels isòtops
Inventor de l’espectròmetre de masses
Activitat
Director de tesi John Strutt
Camp de treball Física
Ocupació Físic, matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Cambridge
Alumnes Robert Oppenheimer, Charles Glover Barkla, Charles Thomson Rees Wilson, Francis William Aston, William Henry Bragg, Max Born, John Sealy Edward Townsend, Balthasar van der Pol, John Zeleny Tradueix, Daniel Frost Comstock, T. H. Laby i H. Stanley Allen Tradueix
Obra
Obres destacables Model atòmic de Thomson (1904)
Estudiant doctoral Ernest Rutherford, Theodore Lyman, John Sealy Edward Townsend, Władysław Natanson, Paul Langevin, Owen Willans Richardson, Niels Bohr, Francis William Aston, Edward Victor Appleton i William Lawrence Bragg
Família
Fills George Paget Thomson
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906 i descobridor de l'electró.

Biografia[modifica]

Va néixer el 18 de desembre de 1856 a la ciutat de Cheetham Hill al comtat del Lancashire. Va estudiar al Owens College, avui dia pertanyent a la Universitat de Manchester, i al Trinity College de la Universitat de Cambridge.

En aquesta institució va ensenyar matemàtiques i física, fou professor de física experimental del laboratori Cavendish, i rector del Trinity College entre 1918 i 1940. També fou president de la Royal Society entre 1915 i 1920, sent nomenat sir pel rei Jordi V del Regne Unit l'any 1918.

Treballs científics[modifica]

Segona Conferència Solvay (1913). Es pot observar Thomson el quart per l'esquerra de la fila inferior, situat entre Wilhelm Wien i Emil Warburg

Els primers treballs de Thomson estigueren relacionats amb el tub de raigs catòdics, investigant la seva càrrega mitjançant el magnetisme així com la seva massa. Els seus estudis sobre els raigs catòdics li va permetre descobrir diverses partícules subatòmiques com l'electró el 1897.

Investigació sobre els raigs catòdics[modifica]

A finals del segle XIX Joseph John Thomson realitzà una sèrie d'estudis dels recentment descoberts raigs catòdics, la qual cosa el conduí al descobriment de l'electró i a algunes de les seves característiques. El seu treball el podem descriure basant-se en tres experiments:

Primer experiment[modifica]

Thomson, en el seu primer experiment, va investigar si la càrrega elèctrica negativa podria ser separada dels raigs catòdics per mitjà del magnetisme. Thomson va construir un tub de raigs catòdics que acabava amb uns quants cilindres amb escletxes. Aquestes encletxes, al seu torn, estaven connectades a un electròmetre. Thomson va observar que si els raigs eren desviats magnèticament de manera que no poguessin entrar a l'escletxa, l'electròmetre registrava poca càrrega, i va concloure que la càrrega negativa era indispensable pels raigs.

Segon experiment[modifica]

En el seu segon experiment, Thomson va investigar si els raigs podien ser desviats per un camp elèctric (comportament característic de partícules carregades). Prèviament, altres experimentadors havien fallat en observar-ho, però Thomson pensava que els seus experiments van fallar perquè els seus tubs contenien certa quantitat de gas. Thomson va construir un tub de raigs catòdics amb un buit pràcticament perfecte i va cobrir-ne una paret amb pintura fosforescent. Mitjançant aquest experiment, Thomson va trobar que aquests raigs realment es desviaven sota la influència d'un camp elèctric i va trobar el valor de e/m (relació entre la càrrega i la massa).

Tercer experiment[modifica]

Tub de raigs catòdics

Al tercer experiment, Thomson va mesurar la proporció de càrrega elèctrica i massa dels raigs catòdics mesurant quants d'aquests eren desviats per un camp magnètic i quanta energia duien. Va trobar que la càrrega per congregar-se la proporció era més de mil vegades més alta que no el d'un protó, suggerint així que les partícules eren molt lleugeres.

Les conclusions de Thomson eren valentes: els raigs catòdics eren fets de partícules que ell mateix va anomenar "corpuscles", i aquests corpuscles venien des de dins dels àtoms elèctrodes mateixos, volent dir així que els àtoms eren de fet divisibles.

El seu experiment va ser conegut el 1897, i va causar una gran sensació en cercles científics, i li va ser concedit el premi Nobel de física el 1906 pel seu treball sobre la conducció de l'electricitat a través dels gasos.

Altres treballs[modifica]

El 1898 va elaborar un model atòmic en què explicava que els electrons eren com "prunes" negatives incrustades en un "púding" de matèria positiva, volent explicar així que segons la seva teoria l'àtom era neutre. El va imaginar compost de corpuscles amb càrrega negativa immersos en un mar de càrrega positiva. La impossibilitat d'explicar que l'àtom està format per un nucli compacte i una part exterior denominada escorça va fer que altres científics com Ernest Rutherford o Niels Bohr continuessin amb la seva investigació i establissin altres teories en les quals els àtoms tenien parts diferenciades. El model de Thomson seria refutat per Ernest Rutherford.

Enllaços externs[modifica]