Joan Tusquets Terrats

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Joan Tusquets)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJoan Tusquets Terrats
Biografia
Naixement 31 de març de 1901
Barcelona Catalunya
Mort 25 d'octubre de 1998(1998-10-25) (als 97 anys)
Barcelona Catalunya
Nacionalitat Espanya Espanya
Religió Església Catòlica
Es coneix per Ideòleg de la persecució franquista contra la maçoneria
Activitat
Ocupació Sacerdot pedagog ultraconservador
Ocupador Universitat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Joan Tusquets Terrats (1901-1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemitess, antimaçòniques i anticomunistes.[1][2] Va néixer en una família de banquers rics de Barcelona. El seu pare era descendent de banquers jueus, catalanista i amic de Francesc Cambó.[3]

Vida i opinions[modifica]

Tusquets fou ordenat sacerdot en 1926 i destacà per la seva pietat i cultural. Es llicencià en filosofia a la Universitat de Lovaina i a la Universitat de Valladolid i en pedagogia a la Universitat de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Pontifícia de Tarragona.[4] Quan era professor al seminari de Barcelona fou comissionat per a escriure un llibre sobre la teosofia de Madame Blavatsky. Aleshores va desenvolupar «un interès obsessiu en les societats secretes». Durant la Segona República Espanyola la seva obsessió s'havia convertit en un ferotge antisemitisme i un major odi a la maçoneria. Es va girar contra el catalanisme i acusà falsament al líder català Francesc Macià de ser maçó. Treballà amb un altre sacerdot, Joaquim Guiu i Bonastre, en construir una xarxa d'informants francmaçons que li contaven el que es deia a les reunions de les lògies. Va escriure articles al diari carlí El Correo Catalán.[5]

Tusquets usà Els protocols dels savis de Sió (que es basaven en una barreja fantàstica de mites francesos, alemanys i russos que proposen la idea que un govern secret jueu, els Savis de Sió, estava planejant la destrucció del cristianisme) com a prova documental de la seva tesi fonamental que els jueus estaven per destrucir la civilització cristiana. Els seus instruments serien els maçons i socialistes que utilitzarien la revolució, la propaganda pornogràfica, i el liberalisme il·limitat. A Espanya va denunciar la Segona República i va acusar al president catòlic Niceto Alcalá Zamora de ser jueu i maçó. Espanya i l'Església Catòlica només es podrien salvar amb la destrucció dels jueus, maçons i socialistes. En el seu llibre Orígenes de la revolución española va argumentar que la maçoneria judaica regia la República com una dictadura i posteriorment va usar els nombrosos articles escrits a El Correo Catalán per atacar la francmaçoneria, el socialisme i el judaisme. De 1932 a 1936 va ser director de la revista trimestral Biblioteca Las Sectas al qual, amb altres autors, va escriure molts articles de la mateixa tendència.[6] El segon volum de Las Sectas incloïa una traducció completa dels Protocols i una secció afirmant que l'assalt jueu a Espanya es podia veure en l'actitud de la República amb la religió, el moviment per la reforma agrària i la redistribució de la grans propietats.[7]

En 1933 Tusquets fou convidat per l'Associació Antimaçònica Internacional a visitar l'aleshores nou estrenat camp de concentració de Dachau. Va comentar «ho van fer per mostrar-me el que havíem de fer a Espanya». Més tard va afirmar que havia estat sorprès pel que va veure, però 'en el moment el flux i la intensitat de les seves publicacions antisemites i anti-maçòniques no va disminuir'.[8]

Tusquets arribaria a tenir influència en la dreta espanyola, i específicament sobre Franco - qui va devorar amb entusiasme les seves diatribes antisemites i antimaçòniques. Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco i mà dreta de 1937 a 1941 va lloar posteriorment la contribució de Tusquets a «la creació de l'atmosfera que va conduir a la insurrecció nacional». Tusquets era a la perifèria de la conspiració militar contra la República a través dels seus vincles amb els carlins catalans. Quan Tusquets finalment es va convertir en col·laborador de Franco a Burgos durant la Guerra Civil, els seus arxius sobre presumptes maçons proporcionaria una part important de la infraestructura de l'organització de la repressió.

De 1956 a 1971 fou catedràtic de Pedagogia General de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Procedent de tendències catòliques ultraconservadores evolucionà vers actituds més obertes. Traductor i introductor de la Pedagogía Sístemática de Josef Göttler a Espanya. Creador de l'Institut de Pedagogia Comparada, adscrit al Consell Superior d'Investigacions Científiques, i de la revista Perspectivas Pedagógicas, de la qual fou director. Nomenat prelat domèstic de sa santedat, tenia el tractament de monsenyor. La seva tesi pedagògica més innovadora és la consideració de l'educació comparada com un nou mètode d'investigació pedagògica.

Obres[modifica]

  • "El cardenal Joan-Tomàs de Boxadors i la seva influència en el renaixement del tomisme" Anuari de la Societat Catalana de Filosofia 1, 1923, 243-304.
  • El teosofisme (1927)
  • Assaigs de crítica filosòfica (1928)
  • Orígenes de la revolución española, 1932.
  • Masonería y separatismo, 1937
  • Masones y Pacifistas, 1939.
  • Los sin Dios en Rusia.
  • Ediciones antisectarias, vol. VI
  • Manual de Catecismo
  • Explicación paralela del Catecismo y la Historia Sagrada
  • Pedagogía de la Religión
  • Ramón Lull, pedagogo de la Cristiandad, 1954.
  • Teoría y práctica de la Pedagogía Comparada, 1969.
  • Pedagogía de la Problematicidad, 1972.
  • Apports hispaniques à la philosophie chrétienne de l'Occident, amb Joaquim Carreras i Artau, 1962.
  • Tarzán contra Robot (1986)

Referències[modifica]

  1. Juan Tusquets Terrats (1901-1998)
  2. Una contribución catalana al mito del contubernio judeo-masónico-bolchevique, per Paul Preston
  3. Paul Preston, Spanish Holocaust 35-38
  4. «Joan Tusquets i Terrats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Joan-Francesc, Pont Clemente «Las raíces profundas de la política antimasónica en el pensamiento tradicional español» (pdf) (en castellà). Actes del Col·loqui Internacional sobre l'Antimaçonisme de Vichy, 2010.
  6. «Biblioteca Las Sectas (1932-1936)»» (en castellà). Averiguador de la filosofía en español. Fundación Gustavo Bueno - filosofia.org, 2014.
  7. Paul Preston, Spanish Holocaust
  8. Unearthing Franco's Legacy: mass graves and the recovery of historical memory in Spain; editat per Carlos Jerez-Farrán i Samuel Amago. Notre Dame: University of Notre Dame Press, 2010 ISBN 0268032688; p. 51

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Pere Font i Puig
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XII

1970-1998
Succeït per:
Manuel Mundó i Marcet