Joaquim Vayreda i Vila

Joaquim Vayreda i Vila

Retrat de Joaquim Vayreda per Antoni Caba el 1870 (MNAC)
Biografia
Naixement	23 de maig de 1843 Girona
Mort	31 d'octubre de 1894(1894-10-31) (als 51 anys) Olot
Sepultura	Cementiri d'Olot
Dades personals
Nacionalitat	Catalunya
Formació professional	Escola d'Olot
Activitat
Ocupació	pintor
Membre de	Escola paisatgística d'Olot
Art	Pintura
Gènere	Paisatge
Moviment	Paisatgisme
Família
Germans	Estanislau Vayreda i Vila i Marià Vayreda i Vila

Monument de Joaquim Vayreda al Parc de la Ciutadella de Barcelona

Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, 31 d'octubre de 1894), fou un pintor català, un dels més destacats paisatgistes catalans del segle XIX. Després dels seus primers estudis a la seva ciutat natal, va ampliar la seva formació a Barcelona amb Martí Alsina i estades a París. Va fundar el Centre Artístic d'Olot, nucli de l'anomenada Escola d'Olot de pintura. El seu estil i concepte va estar influït per l'escola de Barbizon a França, evolucionant la seva pintura cap a una aproximació a l'impressionisme.

Biografia

Família

L'any 1835 durant el conflicte civil, en morir el rei Ferran VII, de la Primera Guerra Carlina, Olot va patir un atac de la 5ena Divisió d'Aragó procedent de Navarra a les ordres de Juan Antonio Guergué, en el transcurs del qual la casa pairal de la família Vayreda situada als afores de la ciutat va ser incendiada. La família Vayreda, va decidir traslladar-se a una casa que va llogar a Girona, mentre esperaven temps millors per poder reparar-la i tornar a la seva ciutat. L'hereu Francesc Vayreda i Busquets tenia aleshores 21 anys i cap al 1838 es va comprometre amb Rosa Vila i Galí filla de la pairalia del Cavaller de Vidrà, efectuant-se el matrimoni el 1840. Tres anys més tard va néixer el seu fill Joaquim a la casa de Girona del carrer de la Força, -avui número 15-, just un any després el matrimoni junt amb el seu fill van tornar a Olot, quedant-se a Girona l'avi Francesc Vayreda amb les seves filles. Va tenir dos germans nascuts a Olot: Estanislau (1848-1901) farmacèutic i Marià (1853-1903) pintor, literat i polític. Va celebrar matrimoni el 1876 amb Mercè Casabó i Puig de la Bellacasa, i un fill seu Francesc Vayreda i Casabó (1888-1929) va ser conegut com pintor de paisatges i figures.

Formació artística

Va començar la seva formació artística als 9 anys a l'Escola Pública de dibuix d'Olot, dirigida en aquells moments per Narcís Pascual i Sala. El seu pare, aficionat al dibuix, va veure en ell aptituds d'artista. Aprèn a dibuixar copiant làmines i models estampats, segons Vayreda un sistema absurd i rutinari. L’instint pictòric del noi va ser prou fort per salvar-se d'aquest art resignat, apartat de cap centre artístic i sense la renovació que es produeix amb el contacte de la ciutat. El 1860 va marxar a Barcelona per a completar la seva formació realitzant estudis universitaris de filosofia, aprofitant els moments lliures per pintar. A Barcelona va ser deixeble de Martí Alsina, pintor aleshores revolucionari influenciat pel realisme i que introduí el plenairisme francès a Catalunya, taller del qual col·laborà. Allà va conèixer els seus grans amics Modest Urgell, Josep Lluís Pellicer i Josep Armet, entre d'altres. Sota el seu mestratge, estarà fortament influït per ell però en les obres que realitza s’hi veurà la personalitat de Vayreda. És durant aquesta època que començà els seus estudis anatòmics del paisatge, síntesi del que es veurà en la seva obra posterior.

Va exposar per primera vegada en l'edifici per exposicions d'art del Passeig de Gràcia de Barcelona, presentà Arri Moreu l'any 1865. L'any següent va presentar a la Sala Parés Els Jugadors juntament amb uns paisatges dels voltants de Girona. Així va donar a conèixer la seva obra entre la burgesia catalana del moment, que la valora i adquireix.

Entre 1871 i 1874 resideix a França, primer per voluntat i més endavant s’exilia amb el pintor Berga i Boix a les comarques catalanes del nord dels Pirineus per la Tercera guerra carlina. A Ceret pinta quadres però no s'havia de preocupar per vendre l'obra, ja que des d'Olot rebia periòdicament els recursos necessaris. Així, es pogué dedicar a fer esbossos i estudiar el paisatge. En la seva estada a França coneix l'escola de Barbizon i l'obra de Camille Corot, Millet, Théodore Rousseau i Daubigny, que influiran a partir d'aleshores en la seva obra pictòrica.

Centre Artístic d'Olot

Fullet de propaganda d'El Arte Cristiano fundat per Joaquim Vayreda a Olot

La puixança i l'activitat de les arts a Catalunya coincideixen amb la prosperitat econòmica de l'època històrica de la Restauració. La burgesia s'inclinava cap a un art que ensenyés escenes en un estil recognoscible (realisme) i amb representacions suaus i elegants, però sempre amb claredat i els detalls extremats. A poc a poc s'abandona la pintura religiosa i triomfa el paisatgisme, al principi sense grans tècniques innovadores, fins a l'arribada del grup pintors de l'Escola de Barbizon. Especialment dedicats al paisatge, desenvolupen canvis atmosfèrics i de la llum. Dels primers que varen destacar va ser Camille Corot, que a la dècada dels quaranta del segle XIX va entrar en contacte amb la mencionada escola i va començar a treballar a “plein air” per realitzar els quadres en la mateixa naturalesa que volien representar, molts dels seus membres encara mostren traços del romanticisme. El 1868, de nou a la seva ciutat natal va fundar, amb Josep Berga i Boix (1837-1914), el Centre Artístic. L'entitat no es va limitar a actuar com a dinamitzadora artística local sinó que va ser un referent de primer nivell de l'art català, al marge del nucli barceloní, on es concentrava el gruix de l'activitat artística del moment. Al Centre Artístic, posteriorment, se'l coneixeria com a Escola d'Olot. El seu germà, Marià Vayreda (1853-1903), conegut sobretot per les facetes literària i política, o com a promotor cultural, també va ser un pintor notable de figures i alguns temes costumistes olotins. El 1878 després d'una estada a París torna a Olot, on treballarà amb son germà Joaquim i on també va fundar el taller d'imatgeria religiosa "El Arte Cristiano".

Política

El febrer de 1872 va ser nomenat tinent d'alcalde d'Olot i per indicacions governamentals va renunciar al càrrec tres mesos més tard. Junt amb el seu amic Josep Berga i Boix, es varen exiliar a França amb motiu de la guerra carlina fins al 1875. Tornà al seu càrrec polític a l'ajuntament de la seva ciutat del juliol de 1881 a mitjan 1883. Va ocupar el càrrec de diputat provincial de Girona des del 3 de gener de 1891 fins a la seva mort l'any 1894. El Centre Catalanista d'Olot va ser fundat per Vayreda l'any 1887, assumint la presidència d'una sessió i una ponència de la Primera Assemblea Catalanista de Manresa el març del 1892, en la qual es van aprovar les Bases de Manresa per a la Constitució Regional Catalana.

Vayreda va publicar articles polítics en els setmanaris El Olotonense i L'Olotí -òrgans del Centre Catalanista- Així com una llegenda popular anomenada L'Amor de les tres taronges -L'Olotí, núms. 108-109 i 110 dels díes 12, 19 y 16 de gener de 1890- que segons explica es va inspirar en el que comptava una minyona de la seva família en les vetllades d'hivern. Aquí ja es pot observar les idees polítiques que Vayreda tenia de catalanisme conservador que també es posen en manifest en el seu últim manuscrit inèdit de Les Tres Generacions, en el que escriu:

«

... quan un personatge es llança pel camins desconeguts sense tenir en compte els consells del avantpassats gairabé segur que fracassarà [...] aquells que treballen amb santa fe per nostra verdadera reconstitució, los quals lograran son fí si no se separen de lo bon camí emprès.

»

Revers dels billets de curs local obligatori del Consell Municipal d'Olot. 23 de juny de 1937. Reproducció de Xavier Nogués i Casas d'un paisatge de Joaquim Vayreda i Vila.

Obra

En els seus inicis es va dedicar a temàtica religiosa i costumista, seguint el camí marcat per Josep Berga i Boix. És posteriorment quan es dedicà al paisatge. Vayreda és l'autor d'esplèndids paisatges de les fagedes o sotabosc d'aiguamolls dels voltants d'Olot, d'escenes rurals interpretades amb un estil molt àgil, semiimpressionista, tenyides sempre d'un gran lirisme. Presenten un to ambiental on es reflecteix el contrallum gràcies a les pinzellades transparents que era capaç d'imprimir amb veritable realisme. El pintor va utilitzar tres tipus de formats en els seus paisatges, des de les grans teles fins petites notes, encara que la mida mitjana va ser la que més va elaborar. Als seus paisatges d'Olot es mostra com una espècie de Camille Corot català, especialment en la serenitat i la fase pre-impressionista que mostren els seus paisatges especialment després d'haver conegut l'Escola de Barbizon. Predominen els marrons, ocres, verds i tons terra i la tècnica de pinzellades ràpides i esbossades on la natura és la protagonista principal, cap al final de la seva darrera etapa com pintor, cada vegada les figures humanes s'allunyen més del primer pla de la pintura. La seva pintura va influenciar la següent generació de pintors com Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrèn o Joaquim Mir.

Paisatge de Joaquim Vayreda

Donació d'obres

En la data de l'11 d'octubre de 1921 la família del pintor va fer la donació al Museu de Barcelona de 21 pintures a l'oli i una aquarel·la. Rafael Benet va realitzar el 1922, per encàrrec de la Junta de Museus de Barcelona, una monografia sobre Joaquim Vayreda, a la qual l'autor va tractar d'incloure un catàleg cronològic de les obres, que el mateix Benet va declarar incomplet:

«

Per completar el catàleg cal molt més temps del que havem tingut per a escriure i imprimir aquest llibre, i molt més tractantse de Vayreda, que tenia una gran fecunditat. Jo m'atreveixo demanar a la Junta municipal d'Exposicions d'Art, que encomani amb un any de temps, almenys, aquesta fenia, puix que així la perfecció serà assolida en major grau, guanyant-hi la Història de l'Art i la reputació de l'escriptor al qual s'encarregui la vinent monografia.

»

Llista d'obres exhibides a l'exposició retrospectiva de l'any 1922:

• Ocells 1872-1874 aquarel·la (0,25 x 0,35 cm). Composició de tipus japonitzant. Pintada durant el seu exili a França.
• Missa d'eixida 1875-1877 oli sobre tela (0,65 x 1,09 cm). Pintura de gènere que mostra el moment en què la partera mig recolzada besa l'estola del sacerdot i ofereix, com era costum, la candela a l'escolà. També es mostra al nadó en braços de la llevadora. Un cert aire a la pintura de Fortuny s'aprecia a l'escena sobretot en un personatge vestit amb casaca i calça curta i als objectes de complement de la composició del fons, amb la vista d'un altar barroc, una llàntia, un tapís i un confessionari.
• Dinar de funeral c. 1877 oli sobre tela (0,25 x 0,39 cm). Una altra obra d'estil semblant a Fortuny o també amb Daumier. Les figures estan treballades amb taques, la femenina central, és la més semblant a les efectuades per Vayreda amb aire melanconiós, un frare presideix el dinar, mentre els comensals mostren trets de tristor o també de plors.
• El marge c.1880 oli sobre tela (0,36 x 0,52 cm). Aquesta nota de paisatge presenta uns roures arrelats a un marge.
• El sitgar c.1885 oli sobre tela (0,25 x 0,41 cm). Realitzat a Camprodon, és un paisatge d'arbres banyats pel sol, les pinzellades encara que foses, no exclouen un delicat detallisme.
• La dida c.1885 oli sobre tela (0,23 x 0,25 cm). Aquesta petita nota està pintada a plena pasta, Vayreda va remarcar influències dels pintors més joves que ell, com Laureà Barrau i Josep Pinós. En una tela posterior El bateig, a la part esquerra de la pintura hi ha el mateix personatge de La dida.
• Booz i Ruth c.1888 oli sobre tela (1,17 x 1,64 cm). Aquesta tela, retirada de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 pel mateix autor, va ser retallada posteriorment. S'observen figures masculines i femenines de segadors de caràcter bíblic, recorda en la seva execució alguna influència del pintor francès Jean-François Millet.
• Nena fent mitja c. 1885-1889 oli sobre tela (0,25 x 0,17). Nota dintre de la mateixa tècnica que La dida.
• Nens jugant c.1889 oli sobre tela (0,25 x 0,40). En aquesta tela s'aprecia també la tècnica del plein air, la llum incideix en la pintura amb una càrrega de poesia indubtable a la qual cosa ajuda també les coloraines dels vestits dels nens, que es creu que alguns d'ells podrien ser els mateixos fills del pintor.
• Estenent roba c.1885-1890 oli sobre tela (0,35 x 22 cm). En el catàleg de l'exposició figura amb el títol de Roba estesa. És un petit estudi amb una bona composició i de cromàtica freda.
• Aigua dormida c.1890 oli sobre tela (0,16 x 0,27 cm). Podria ser datada de l'any 1885, és una petita anotació de paisatge.
• Els pins c.1890 oli sobre tela (0,26 x 0,23 cm). Una temàtica bastant rara dintre de la pintura de Vayreda, representa dues figures en una pineda.
• L'arbre tort c.1890 oli sobre tela (0,28 x 0,23 cm). Un esbós amb aire de classicisme.
• Els saules c.1890 oli sobre tela (0,15 x 0,27 cm). Un paisatge típic olotí amb un prat, saules i pollancres.
• La palanca c.1890 oli sobre tela (0,17 x 0,25 cm). A primer terme hi ha l'estructura d'una palanca i un riu. Una muntanya llarga i llunyana i vaques dins un prat conformen aquesta nota ben plantada.
• Garberes de fajol c.1890 oli sobre fusta (0,20 x 0,35 cm). Esbós crepuscular, ben insinuat i expressada la llum.
• Les falgueres c.1891 oli sobre tela (0,65 x 0,50 cm). També una hora crepuscular expressant el naturalisme i el paisatge olotí significatiu de l'autor.
• Roureda c.1892 oli sobre tela (0,36 x 0,52 cm). Pintura feta com esbós, insinuat amb pinzellades molt fines. Podria haver estat realitzada en la propietat del pintor a La Vall de Bianya.

Obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya

Imatge	Dades		Imatge	Dades
	Recança			Inici de Primavera
	1876	oli sobre tela 127,5 x 262,5 cm		1877	oli sobre tela 48,5 x 80,5 cm
	Museu Nacional d'Art de Catalunya. Registre 042362-000			Museu Nacional d’Art de Catalunya. Registre 010592-000
	Exposada com a parella de l’obra L’estiu el 1877 a la Sala Parés de Barcelona, Recança representa el fred i la tristesa en front de la calor i alegria que mostra l’altra obra. En ella es veu representat el desnonament d’una família de masovers, una escena molt habitual als camins de la Catalunya pre-industrial. Signada i datada.			La pintura representa un tema paisatgístic. La tela va ser donada per Enric Batlló i Batlló a la Diputació de Barcelona, es troba en dipòsit al Mnac des de 1914.
	L'estiu			La sega
	1877	oli sobre tela 128,5 x 263 cm		c. 1881	oli sobre tela 54 x 79,5 cm
	Museu Nacional d'Art de Catalunya. Registre 042363-000			Museu Nacional d'Art de Catalunya. Registre 004261-000
	L'Estiu, relacionada amb Bosc a Fontainebleau de Camille Corot, buscava transmetre alegria mostrant un grup de pastorets, nens i un ramat de vaques travessant un aiguamoll en una verneda. Es troba l'aigua en primer plà amb el grup de figures al centre emmarcades en un escenari natural. L'autor va tenir en compte el detall i utilitza una pinzellada fina i precisa, sense la intenció de que es diferenciés. Signada i datada.			L'adquisició d'aquesta pintura de tema paisatgístic es va realitzar per part del museu en 1932 al col·leccionista Lluís Plandiura i Pou.
	L'espantaocells			Processó de col·legiales
	c. 1883-1885	oli sobre tela 88,5 x 151,5 cm		c. 1890	oli sobre tela 66,5 x 120,5 cm
	Museu Nacional d'Art de Catalunya. Registre 145244-000			Museu Nacional d'Art de Catalunya. Registre 010573-000
	La temàtica que presenta la pintura és de paisatge i l'obra va ingressar en el museu l'any 1964 a través d'una adquisició.			El pintor va realitzar una pintura de gènere on mostra una processó de col·legiales de primera comunió amb una pintura de figures esbossades i colorit suau, pròxim a la pinzellada impressionista, va continuar en el mateix format horitzontal preferit per l'autor.
	La terrassa			Arbres en flor
	c. 1891	oli sobre tela 62,5 x 115,5 cm		1892	oli sobre tela 78 x 138,5 cm
	Museu Nacional d'Art de Catalunya. Registre 010582-000			Museu Nacional d'Art de Catalunya. Registre 004253-000
	En aquesta pintura el contrast entre el colorit dels dos personatges, la figura de la nena en blanc i l'altra en negre mostren una novetat a la seva paleta desconeguda en la tècnica emprada fins aleshores pel pintor, la composició recorda pintors posteriors com ara Ramon Casas i Santiago Rusiñol.			Joaquim Vayreda des de 1880 fins el final de la seva vida va demostrar una especial inclinació pel tema d'arbres florits, aquesta que conserva el Mnac és una de les més conegudes on mostra un grup de pomeres en flor.

Obres en altres museus

Imatge	Dades		Imatge	Dades
	Paisatge			Primavera
	2a meitat s.XIX	oli sobre tela 28 × 21,5 cm		1879	oli sobre tela 85,2 × 52,5 cm
	Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Registre 1677			Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Registre 3830
	El paisatge d'una masia al mig de la muntanya va ser adquirit el 1956, provinent la col·lecció privada de Lluís Plandiura i Pou.			Paisatge primaveral amb una nena vestida de pagesa catalana amb esclops en primer terme, davant d'una petit font natural. Al fons un paisatge amb tres atmetllers florits i una masia. Prové de la col·lecció privada del Llegat Fundacional, el 1984.
	Figura			El jove pagés
	2a meitat s.XIX	oli sobre tela 22 × 32 cm		1871-76	oli sobre tela 55 × 37 cm
	Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Registre 1675			Museu de Montserrat
	Estudi d'una figura femenina de perfil, recolzada sobre un arbre, vestida amb vestit tradicional català. Va ingressar al museu el 1956, provinent la col·lecció privada de Lluís Plandiura i Pou.			En aquesta pintura Vayreda assimila a Jean-François Millet i mostra junt amb la bellesa del paisatge, l'escena de la vida camperola, a un jove camí de tornada del treball tot plegat entonat amb els colors ocres habituals de la seva paleta, les pinzellades soltes amb les quals ressegueix la figura i les lluentors de la cistella aconsegueixen la separació de la figura amb el fons de la imatge.
	Camp d'alfals			Sortida de la lluna
	1880-83	oli sobre tela 133 × 75 cm		1883	oli sobre tela 133 × 75 cm
	Museu de Montserrat			Museu de Montserrat
	El paisatge va aconseguir amb Vayreda captar la sensibilitat del camp rural de Catalunya, de forma especial els camps de La Garrotxa, amb l'aproximació a l'impressionisme gràcies a la pintura a l'aire lliure.			La sensibilitat que mostren els paisatges de Vayreda, van fer crear a Olot, per part d'aquest autor, una escola al voltant de la creació d'una sensibilitat especial per captar la llum dels escenaris dels camps de la seva ciutat.

Bibliografia

• Ainaud de Lasarte, Joan. «Del Romanticisme al Realisme». A: Col·leccionistes d'Art a Catalunya (Catàleg). Barcelona: TISA, La Vanguardia, 1986. 
• Benet, Rafael. Joaquim Vayreda. Antecedents. L'ambient. L'home. L'artista. Barcelona: Publicacions de la Junta Municipal d'Exposicions d'Art, 1975. ISBN 84-400-9432-9. 
• Castells, Narcís; Gay, Josep Víctor; Puigdevall, Narcís «Joaquim Vayreda diputat provincial». Revista Girona, 1994.
• Gil Ambrona, Antonio «Antoni Aulèstia i Pijoan. Compromiso catalanista e historia: una trayectoria de difícil e1equilibrio» (en castellà). Manuscrits nº 11. Racocat, 1993 [Consulta: 26 desembre 2012].
• Preckler, Ana María. Historia Del Arte Universal de Los siglos XIX y XX (en castellà). Madrid: Editorial Complutense, 2003. ISBN 978-84-7491-705-5. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Vayreda i Vila

• La Vanguardia - Crónicas de Arte. Joaquin Vayreda (2/12/1894)