Josep Amat i Pagès
Josep Amat Pagès (Barcelona, 13 d'abril de 1901 – 17 de gener de 1991), conegut com Pin[1] fou un pintor, un dels referents de la pintura catalana del segle XX,[2] dedicat en exclusiva als paisatges.[3] enquadrat en l'impressionisme[4] o postimpressionisme, però un cop mort, amb perspectiva de tota la seva trajectòria, és considerat més independent i més proper al fauvisme.
Després de la seva mort, Amat ha seguit mereixent reconeixements, com ha estat la dedicació per part de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1997 d'una plaça, just al costat on havia estat el seu domicili del carrer Jules Verne, o bé els diversos actes organitzats tant a Barcelona, com a Sant Feliu de Guíxols i Girona el 2001, amb motiu del centenari del seu naixement.
Biografia
Neix a Barcelona al núm 9 del carrer Muntaner[5] essent el tercer de quatre germans.[5]
Estudia primària als Escolapis del carrer Diputació i el 1917 comená estudis de dibuix a l'Ateneu Obrer del Carrer Tallers, del que n'és director Nicanor Vázquez Ubach[5] 1920 Ingressa a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja).[5]
El 1924 coneix el pintor Joaquim Mir i a partir de llavors passa algunes temporades a la casa d'en Mir a Vilanova i la Geltrú. El 1933 visita per primera vegada Sant Feliu de Guíxols, on coneix a Isabel Girbau,[5] amb qui es casa a Sant Feliu el 17 de juny de 1936, sent Joaquim Mir el padrí de noces. El matrimoni s'instal·la en una torreta de Sant Gervasi de Barcelona, al carrer de Juli Verne n° 25. El 1938 neix la seva filla Isabel, el 1940 el seu segon fill, Josep, i el 1941 el seu tercer fill, Joan[5]
El 1962 es trasllada a viure a una torreta del Putxet, al carrer de Manacor n° 10 ja que la casa del carrer Juli Verne ha de ser enderrocada per l'obertura de la Ronda del General Mitre. La seva esposa Isabel sofreix una caiguda a Sant Feliu i queda impossibilitada.[5], el 1970 es jubila de professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona i el 1976 es trasllada a un altre pis del Passeig de Sant Feliu.[5]
El 1978 supera un atac de cor, tot i que pot seguir pintant,[5] però el 1985 una embòlia que l'afecta el braç i la cama esquerra, el que li redueix la mobilitat i li dificulta el poder pintar, i el 1990 mor la seva esposa, [5] i ell 1991 mor a Barcelona, essent enterrat a Sant Feliu de Guíxols.[5]
Homenatges
El 1970 i 1980 es fan exposicions d'Homenatge a Sant Feliu de Guíxols,[5] i el 1980 l'Ajuntament de Sant Feliu li dedica un carrer.[5]
La Generalitat de Catalunya li concedeix la Creu de Sant Jordi el 1988.
El 14 de juny de 1997, l'Ajuntament de Barcelona li dedica uns jardins a Sant Gervasi.[6]
El 16 de desembre de 1992, el MNAC en la seva exposició: Un any d'adquisicions donacions, exposa les obres "El raval" i "Le Bateau-mouche" incorporades ala seus fons.
El 2001, en motiu del centenari del seu neixement, l'Ajuntament de Barcelona li dedica una exposició homenatge a l'Espai Pruna, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols una exposició homenatge al Monestir, i la Fundació Amat a la Casa Amatller de Barcelona.
El 2004, el MNAC exposa la seva obra Vista de París, de 1935, que forma part de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza d'art català.[7]
Bibliografia
- Enciclopedia Vasca. Col•lecció «Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas» (en castellà). Bilbao: Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1974.
- Fontbona, Francesc. El Dibuix de Josep Amat (en català-castellà). Barcelona: Ediciones Mayo, 1994. ISBN 84-86180-41-4.
- Llorens, Eva. Sant Gervasi i el pintor Josep Amat. Barcelona: Editorial=Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-89980-61-6.
- Manzano, Rafael. Josep Amat i Pagés con Barcelona al fondo (en castellà). Ediciones Mayo, 2007. ISBN 8486180015.
- Llorens, Tomàs. Josep Amat dins la col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza (en català-anglès). Madrid: Ediciones Museo Thyssen-Bornemisza, 2002. ISBN 84-88474-93-8.
- Pou, Anna. Grans genis de l'Art a Catalunya. Amat Vol. XIV (en castellà). Barcelona: Editorial La Vanguardia, 27 abril 2008. ISBN 978-84-96878-37-2.
Referències
- ↑ Montmany, Antònia; Coso, Teresa. Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Institut d'Estudis Catalans, 2002. ISBN 8472836614.
- ↑ Giralt-Miracle, Daniel «En record de Josep Amat: la pintura com a expressió vital». Avui, 27-01-1991 [Consulta: 9 març 2011].
- ↑ Jardí, Enric. L'art català contemporani. Proa, 1972.
- ↑ Josep Amat o el impresionismo catalán. 1986: Mayo.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 «Biografia». Fundació Josep Amat. [Consulta: 6 maig 2009].
- ↑ «jardins de Josep Amat». Nomenclator de Barcelona. [Consulta: 9 març 2011].
- ↑ «Vista de París». MNAC. [Consulta: 19 febrer 2011].
Enllaços externs
| Persones | Josep Amat · Avel·lí Artís · Andreu-Avel·lí Artís · Joan Bofill · Joan Bonet · Anton Cañellas · Antoni Caralps · Josep M. Elias · Maria Rosa Farré · Josep Ferrer · Carles Ferrer · Josep M. Font · Feliu Formosa · Sebastià Gràcia · Samuel Haddas · Enric Jardí · Robèrt Lafont · Lluís Magaña · Francesc Manunta · Jordi Maragall · Joan Mercader · Francesc Noy · Francesc Orts · Daniel Pagès · Adolf Pizcueta · Josep M. Pons · Pere Ponsich · Antoni Puig · Josep M. Pujadas · Benet Ribas · Marina Rossell · Horacio Saenz · Ramon Sarró · Josep Solé · Òscar Tusquets · Joan Uriach · Francesc Vilardell | .svg) |
|---|---|---|
| Entitats | ||
