La City

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per Londres complet vegeu l'article principal Londres.
La City
City of London
Bandera deCity de Londres Escut deCity de Londres
(bandera) (escut)
Localització
La City destacada dins de Londres
The City
Panoràmica de la City de Londres
Panoràmica de la City de Londres
Estat
• Regió
Regne Unit
Gran Londres
Gentilici Londinenc, londinenca
Superfície 2,6 km²
Altitud 6-18 msnm
Població (2006)
  • Densitat
7.800 hab.
3.000 hab/km²
Coordenades 51° 30′ 57″ N, 0° 05′ 32″ O / 51.5157°N,0.0921°O / 51.5157; -0.0921Coord.: 51° 30′ 57″ N, 0° 05′ 32″ O / 51.5157°N,0.0921°O / 51.5157; -0.0921
Codi postal EC & WC
Patró Sant Pau
Lema Domine dirige nos
: Lord, guide us
Web

La City, en anglès City of London o The City, és una petita àrea del Gran Londres (Anglaterra) considerada el nucli històric de Londres al voltant del qual la conurbació va créixer i s'ha mantingut l'estatus de ciutat des de temps immemorials. Els límits de la City s'han mantingut gairebé sense canvis des de l'Edat Mitjana, i ara és només una petita part de la metròpolis de Londres, encara que segueix sent una part important del centre de Londres. També rep el nom de Square Mile, ja que té la mida d'una milla quadrada (1,12 metres quadrats mi/2.90 km²).[1] Aquests termes també s'utilitzen sovint com a metonímia de la indústria financera del Regne Unit, que històricament ha tingut la seu aquí.

En el període medieval, la City va ser l'extensió de Londres. El terme de Londres ara es refereix a una aglomeració urbana més gran que correspon aproximadament a Londres, l'anomenat Gran Londres que inclou 32 municipis i la Ciutat de Londres (City of London). El govern local de la City, la City of London Corporation, és única al Regne Unit i té algunes responsabilitats inusuals per una autoritat local a Gran Bretanya, com la policia. També té responsabilitats i propietats més enllà dels límits de la City. La corporació està presidida per l'alcalde de la City, una oficina independent de l'Autoritat de Londres (Gran Londres).

La ciutat és avui un gran centre de negocis i el centre financer, classificat per sobre de Nova York com el principal centre de finances mundials;[2] durant el segle XIX la ciutat va servir com a centre de negocis del món i segueix sent un important punt de trobada per a les empreses avui dia.[3]

La ciutat té una població resident d'uns 10.000, però al voltant de 330.000 persones hi treballen, principalment en el sector de serveis financers. La professió legal constitueix un component important de la zona oest de la ciutat, especialment al Temple i les àrees Chancery Lane.

El lema llatí de la City és Domine dirige nos, (Senyor, guia'ns).

Extensió[modifica | modifica el codi]

La City és el Comtat cerimonial d'Anglaterra més petit i amb menys població i a la vegada la segona ciutat britànica més petita i amb menys població després de Sant David's, Gal·les.

Canvis al llarg del temps[modifica | modifica el codi]

El Gran incendi de Londres, 1666, va destruir quatre cinquenes parts de la City.

La mida de la City es veia limitat per la Muralla de Londres que l'envoltava, que va ser construïda pels Romans a finals del segle II per protegir l'estratègic port fluvial de la ciutat. Tot i que els límits de la City de Londres no corresponen als de l'antiga ciutat, la City s'ha expandit lleugerament. Durant l'època medieval, la jurisdicció de la City es va estendre per Fleet Street fins a Temple Bar i també cap a altres barreres de la City com Holborn, Aldersgate, Bishopgate i Aldgate. Totes aquestes eren les entrades més importants de la City i controlar-les era vital.

Les muralles han desaparegut, tot i que encara hi ha algunes seccions visibles. Una secció al costat del Museu de Londres es va deixar veure després d'un bombardeig el 29 de desembre de 1940. Altres seccions són la de Saint Alphage i dos properes a la Torre de Londres.

Els límits es van refixar per últim cop el 1993, quan es va expandir lleugerament cap a l'oest, nord i est, agafant petites parcel·les de terra dels límits amb la Ciutat de Westminster, Camden, Islington, Hackney i Tower Hamlets. Els canvis de 1993 tenien la finalitat d'ordenar els límits on el paisatge urbà havia canviat dràsticament.[4]

Southwark, al sud de la City a l'altre costat del riu Tàmesi, va esdevenir part de la ciutat entre 1550 i 1899 com a guardià del pont. Avui forma part del districte de Southwark. La Torre de Londres sempre ha estat fora de la City de Londres i forma part del districte de Tower Hamlets.

Límits actuals[modifica | modifica el codi]

Límits de la City de Londres en blau i els límits anteriors al 1993 en vermell.

A l'oest hi ha els límits amb la Ciutat de Westminster, el límit s'extent pel dic Victoria del Tàmesi, passant per Stand Street i Fleet Street, cap al nord pel carrer Chancery Lane, on hi ha el límit amb Camden. Continua cap al nord per Holborn i continua cap a l'est per Holborn Circus, i llavors cap al nord-est per Charterhouse Street. Atravessa Farringdon Road que limita amb Islington. Segueix cap al nord per Aldersgate i cap a l'est Goswell Road. Aquí es troba la part més al nord de la City, exactament a Baltic Street West. Anant cap a Norton Folgate es troba el límit amb Hackney i seguint Norton Folgate trobem Tower Hamlets i després el riu Tàmesi.

Els límits de la City de Londres acaben al centre del Tàmesi, encara que la City controla totalment el Pont de Londres i el Pont de Blackfriars però només la meitat del riu de sota els ponts, cosa inusual en les administracions locals britàniques. Els límits estan marcats amb pilons negres en els punts emblemàtics i en la majoria d'entrades, com la barrera de Temple Bar a Fleet Street.

Mapa dels límits oficials.

Història[modifica | modifica el codi]

La City de Londres ha estat administrada separadament des de l'any 886, quan Alfred el Gran va nomenar Governador de Londres el seu fillastre Earl Æthelred of Mercia. Alfred es va assegurar que hi haguessin allotjaments adequats per als comerciants que venien del nord-oest d'Europa, i que després es va estendre per als comerciants del mar Bàltic i Itàlia.

La City va desenvolupar el seu propi codi mercantil, amb tal autonomia que la City semblava un Regne a part. La City estava vigilada pels guàrdies governats per Aldermen. Hi havia un governador general (en anglès anomenat folkmoot o folkmote) per a tota la ciutat recolzat per l'ombra de la Catedral de Saint Paul. Al segle X, Athelstan va permetre que s'establissin vuit seques (cases on s'encunyen monedes), això indicava la riquesa de la City.

Amb la Batalla de Hastings, Guillem I d'Anglaterra va conquerir Londres i va donar als ciutadans de Londres un privilegi el 1075, sent la City de Londres una de les poques institucions on els anglesos tenien alguna autoritat.

Guillem I d'Anglaterra va construir tres castells al voltant de la City per evitar els atacs:

Escut d'armes de la City de Londres.
30 St Mary Axe. Contrast entre l'antic i el nou Londres.
Temple Church; Hi ha més de 100 esglésies a la City.

El 1132. Enric I d'Anglaterra va reconèixer l'estatus de Comtat de la City de Londres, i el 1141 el total de la ciutadania es considerava una sola comunitat. Aquest és l'origen de la Corporació de la City de Londres.

La City ha estat destruïda dues vegades per les flames de dos grans incendis, el primer el 1212, i després el més famós anomenat el Gran incendi de Londres el 1666.

La City elegeix quatre membres de la no reformada House of Commons, que després La població de la City va caure ràpidament al segle XIX i encara més al segle XX pel trasllat de molta gent cap als suburbis i moltes cases han estat substituïdes per grans blocs d'oficines. Actualment la zona residencia més extensa és la de Babican Estate, construïda entre 1965 i 1976, aquí també s'hi troba el Museu de Londres i diferents serveis de la Corporació.

A la dècada de 1970 es van començar a construir molts edificis d'oficines de més de 600ft, 42-storey Natwest Tower va esdevenir el primer gratacel del Regne Unit. L'espai per a oficines s'ha intensificat sobretot al centre, al nord i a l'est de la City.

Urbanització actual[modifica | modifica el codi]

La tendència actual de l'oficina d'urbanització ha començat a canviar igual que la Corporació de la City de Londres fomenta l'ús residencial, encara que no s'espera que la població resident augmenti de 10.000. Algunes acomodacions són edificis comercials petits anteriors a la Segona Guerra Mundial, que no són idonis per a l'ocupació de grans companyies que ara proporcionen la majoria de llocs de treball de la City.

Des de la dècada de 1990, la City s'ha diversificat de l'exclusiu espai per oficines. Per exemple, s'han obert alguns hotels i centres comercials o magatzems. S'està construint un centre comercial prop de la Catedral de Saint Paul. Encara que amplies zones de la City es mantenen tranquil·les durant el cap de setmana, especialment les àrees més a l'oest, i és habitual trobar pub's i cafeteries tancades durant aquests dies.

Població[modifica | modifica el codi]

Year Population Notes
1700 208,000 (139,000 propers a la muralla) valor estimat
1750 144,000 (87,000 propers a la muralla) valor estimat
1801 128,129 cens
1841 123,563 cens
1881 50,569 cens
1901 26,846 cens
1911 19,657 cens
1921 13,709 cens
1931 10,999 cens
1951 5,324 cens
1961 4,767 cens
1971 4,234 cens
1981 6,700 estimació a mitjans d'any1
1991 5,400 estimació a mitjans d'any
2001 7,400 estimació a mitjans d'any
2004 8,600 estimació a mitjans d'any
2006 7,800 estimació a mitjans d'any)
1. estrictament poc comparable amb la dada de 1971

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Índia Bombai Flag of India.svg
Algèria Alger Flag of Algeria.svg
Alemanya Hamburg Flag of Germany.svg

Indústria financera[modifica | modifica el codi]

Paternoster Square, casa de la Borsa de Londres

La City alberga la Borsa de Londres (en anglès London Stock Exchange), Lloyd's of London (asseguradora) i el Banc d'Anglaterra (banc central del Regne Unit). A la dècada de 1980 el Docklands, antiga zona portuària però que se segueix anomenant docklands (zona portuària), es va convertir en l'alternativa per localitzar els centres financers a Londres i actualment s'hi pot trobar l'Autoritat de Serveis Financers, com també el Deutsche Bank, Credit Suisse, Barclays Bank, Bank of America, Citigroup i HSBC. Hi ha més de 500 bancs amb oficines a la City i Docklands. L'Alternative Investments Market (en català Mercat d'Inversions Alternatives), submercat de la Borsa de Londres, ha estat un mercat amb un gran creixement la passada dècada i que ha permès a Londres expandir firmes més petites.

Des de 1991 Canary Wharf, a unes milles a l'oest de la City al districte de Tower Hamlets, ha esdevingut el segon centre de serveis financers de Londres i ara és seu d'alguns bancs i altres institucions que antigament estaven a la City de Londres. La por que la City es vegi damnificada pel desenvolupament d'aquesta segona zona sembla infundada, ja que el creixement ha estat a ambdós llocs. A Canary Wharf les empreses hi han trobat llargs espais per a localitzar els seus grans edificis d'oficines cosa que a la City resultava difícil tenint en compte la seva mida de 2,6 km².

Banc d'Anglaterra.

Govern local[modifica | modifica el codi]

Antic Senyor Alcalde de Londres John Stuttard

La City de Londres té un estatus polític únic (sui generis), un legat de la seva integritat com a ciutat des del període Anglo Saxon i de la seva relació singular amb la Corona. Històricament el seu sistema de govern no era inusual, però no fou reformat en l'Acta de Reforma Municipal de 1835 i que després si tingué alguns petits canvis per altres reformes.

L'administració encarregada de la City és la Corporació de la City de Londres (City of London Corporation en anglès), encapçalada pel Senyor Alcalde de Londres (en anglès Lord Mayor of London que cal diferenciar de l'Autoritat de Londres, alcalde electe del Gran Londres). La City és un comtat cerimonial, encara que té una Comissió, aquesta està encapçalada pel Senyor Alcalde a diferència dels altres comtats encapçalats per un Lord-Lieutenant.

La City conté dos enclavaments independents, Inner Temple i Middle Tempe. Formen part de la City i del Comtat cerimonial, però no estan governats per la Corporació de la City de Londres. La Corporació governa la resta de la City i és responsable d'un nombre de funcions i és propietària d'algunes localitzacions més enllà dels límits de la City.

La City té 25 entitats locals menors que recentment han canviat els seus límits, encara que el nombre i noms no han canviat.

Eleccions[modifica | modifica el codi]

La City de Londres té un sistema electoral únic. La majoria dels seus votants són representants dels negocis i altres establiments a la City. Les seves entitats menors locals (wards) tenen nombres de vots desiguals.

La principal justificació del vot no-residencial és que uns 450.000 no residents constitueixen la població diària de la City i són qui utilitzen la majoria dels serveis, lluny de la població real de menys de 10.000 habitants. No obstant el sistema ha estat una gran controvèrsia. El vot de negocis es va abolir a la resta del Regne Unit a les eleccions locals de 1969.

Un Acte privat del Parlament el 2002[5] va reformar el sistema de vot per elegir els membres de la Corporació de Londres. Amb el nou sistema el nombre de vots de no residents s'ha duplicat de 16.000 a 32.000.

Menys de 10 empleats equival a un vot, aquells qui donen treball de 10 a 50 nomenen a un votant per cada 5 empleats. Si s'emplea a més de 50 persones han de nomenar a 10 votants i un votant addicional per cada 50 empleats després dels 50 primers. Així que empreses d'1 a 10 persones tenen un vot, una empresa de 10 dos vots, una empresa de 50 deu vots i una empresa de 100 onze vots.


Propòsits[modifica | modifica el codi]

The present system is widely seen as undemocratic[cal citació], but adopting a more conventional system would place the 7,800 residents of the City in control of the local planning and other functions of a major financial capital that provides most of its services to hundreds of thousands of non-residents.

Proposals to annex the City to one of the neighbouring London boroughs, possibly the City of Westminster, have not widely been taken seriously. One proposal floated as a possible reform is to allow those who work in the City to each have a direct individual vote, rather than businesses being represented by appointed voters.

In May 2006 the Lord Chancellor stated to Parliament that the government was minded to examine the issue of City elections at a later date, probably after 2009, in order to assess how the new system has bedded down.[6]

Altres funcions[modifica | modifica el codi]

The Corporation owns and is responsible for a number of locations beyond the boundaries of the City. These include various open spaces (parks, forests and commons) in and around London, including most of Epping Forest and Hampstead Heath. Within the City, the Corporation owns and runs the Smithfield Market, but it also owns Old Spitalfields Market and Billingsgate Fish Market, both of which are within the neighbouring London Borough of Tower Hamlets. The Corporation also owns and helps fund the Old Bailey criminal court, despite its use as a central criminal court for England and Wales.

The City has its own independent police force, the City of London Police - the Corporation is the police authority. The rest of Greater London is policed by the Metropolitan Police Service, based at New Scotland Yard.

The City of London has one hospital, St Bartholomew's Hospital. Founded in 1123 and fondly known as 'Barts', the hospital is at Smithfield, and is about to undergo a much-publicised and controversial but long-awaited regeneration.

The City is a major patron of the arts. It oversees the Barbican Centre and subsidises several important performing arts companies.

The Port of London's health authority is also the responsibility of the Corporation, which includes the handling of imported cargo at London Heathrow airport.[7] The Corporation oversees the running of the Bridge House Trust, which maintains five key bridges in central London, including London Bridge and Tower Bridge. The City's flag flies over Tower Bridge.[8]


Educació[modifica | modifica el codi]

La City de Londres s'encarrega del manteniment d'una sola escola de primària,[9] Sir John Cass's Foundation Primary School a Aldgate (4 a 11 anys). I una escola concertada, Church of England School.

Els residents de la City poden enviar els seus fills a escoles d'autoritats educatives locals (LEAs) veïnes.

Els nens d'educació secundària es matriculen a LEAs veïnes com Islington, Tower Hamlets, Ciutat de Westminster i Southwark. Els nens que tenen la residència permanent a la City són aptes per anar a l'Acadèmia de City de Londres, una escola de secundària independent a Southwark subvencionada per la City.

La City Controla tres altres escoles independents. L'Escola City de Londres (per a nens) i l'Escola per Noies City de Londres que es troben a la ciutat, i l'Escola dels Homes Lliures City de Londres (mixta) a Ashted, al comtat de Surrey.

La City també és seu de la renovada escola de negocis Cass Business School, l'Escola Guildhall de Música i drama i parts de les tres universitats de Londres.

Jardins[modifica | modifica el codi]

La Corporació de la City de Londres es l'encarregada del manteniment dels jardins de la City.

Jardins:

  • Barber-Surgeon's Hall Garden - London Wall
  • Cleary Garden - Queen Victoria Street
  • Finsbury Circus - Blomfeld Street o London Wall o Moorgate
  • Jubilee Garden - Houndsditch
  • Portsoken Street Garden - Portsoken Street o Goodman's Yard
  • Postman's Park - Aldersgate o King Edward Street
  • Seething Lane Garden - Seething Lane
  • St Dunstan-in-the-East - St Dunstan's Hill o Idol Lane
  • St Mary Aldermanbury - Aldermanbury
  • the churchyard of St Olave Hart Street - Seething Lane
  • St Paul's Churchyard - Catedral de Saint Paul
  • West Smithfield Garden - West Smithfield
  • Whittington Gardens - College Street o Upper Thames Street

Security[modifica | modifica el codi]

The City's position as the United Kingdom's financial centre and a critical part of the country's economy, contributing about 2,5% of the UK's gross national product,[10] has resulted in it becoming a target for political violence. The Provisional IRA exploded several bombs in the City in the early 1990s, including the 1993 Bishopsgate bombing.

The area is also spoken of as a possible target for al-Qaeda. For instance, when in May 2004 the BBC's Panorama programme examined the preparedness of Britain's emergency services for a terrorist attack on the scale of September 11, 2001 attacks, they simulated a chemical explosion on Bishopsgate in the east of the City.

See City of London's "Ring of Steel" for measures that have been taken against these threats.

London Fire Brigade[modifica | modifica el codi]

The City has many fire risks, including St Paul's Cathedral, The Old Bailey, Mansion House, Smithfields Market, the Bank of England, the Guildhall, Tower 42 (formerly the NatWest Tower) and the Swiss Re Tower. There is one fire station within the City, at Dowgate, with one pumping appliance.[11] The City relies upon stations in the surrounding London boroughs to support it at some incidents. Within the City the first fire engine is in attendance in roughly five minutes on average, the second when required in a little over five and a half minutes.[11] 1,814 incidents were attended in the City in 2006/2007 - the lowest in Greater London amongst the 32 London boroughs. No one has died in an event arising from a fire in the City in the last four years prior to 2007.[11]

Gratacels[modifica | modifica el codi]

Els edificis més alts de la City són:

Posició Nom Any Ús Alçada Plantes
metres peus
1 Shard London Bridge 2013 Mixt 310 1017 87
2 Tower 42 1980 Oficines 183 600 42
3 30 St Mary Axe 2003 Oficines 180 590 40
4 Broadgate Tower 2008 Oficines 164 538 35
5 CityPoint 1967 Oficines 127 417 36
6 Willis Building 2007 Oficines 125 410 26
7 Aviva Tower 1969 Oficines 118 387 28
8 99 Bishopsgate 1976 Oficines 104 340 26
9 Stock Exchange Tower 1970 Oficines 103 339 27

Edificis de més de 150 metres proposats o en construcció:

Nom Alçada Plantes Estatus
metres peus
The Pinnacle ("Helter Skelter") 288 945 63 En construcció
Heron Tower 246 806 47 En construcció
The Leadenhall Building ("Cheesegrater") 225 737 48 En construcció
100 Bishopsgate 165 542 39 Aprovat
20 Fenchurch Street ("Walkie Talkie") 160 525 39 Espai en demolició


Panoràmica de la City de Londres al 2012

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La City Modifica l'enllaç a Wikidata
Pàgines oficials
Informació geogràfica