Vés al contingut

Llengües de Guatemala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Idiomes de Guatemala

Les llengües de Guatemala són les llengües que es parlen a Guatemala. L'espanyol és l'idioma oficial. Els llengües maies, a més del garifuna i el xinca van rebre un reconeixement oficial després dels acords de Pau que van seguir al conflicte armat intern. Pel que, encara que l'idioma espanyol és el que té major difusió a Guatemala, no és entès per tota la població indígena. No obstant això, els Acords de Pau signats al desembre de 1996 fan un compromís d'estat el reconeixement dels diferents idiomes del país, la qual cosa fa que el país sigui reconegut com un país multilingüe, i es fa constar en la Constitució que els idiomes maies hauran de respectar-se i difondre's.

S'han fet esforços per dur-la a la pràctica. No obstant això els pocs habitants que queden d'algunes d'elles fan difícil la tasca, molts joves de les noves generacions no arriben a aprendre l'idioma indígena dels seus pares. Actualment els idiomes de major parla són el kekchí, el quitxé, el kaqchikel i el tzutujil, els quals tenen alguns vocables i regles gramaticals en comú.

Llengües maies

[modifica]

Les llengües maies de Guatemala, són les varietats lingüístiques que deriven històricament del proto-maia. El protomaia és una protollengua hipotèticament reconstruïda mitjançant el mètode comparatiu i altres tècniques de la lingüística històrica, en diversificar-se aquesta llengua per estar els seus parlants separats per distàncies grans, les diferents varietats es van fer més i més diferent fins a esdevenir un conjunt de parles diferents, que manquen en molts casos d'intel·ligibilitat mútua. Usualment aquestes parles maies es classifiquen en 24 llengües (la següent secció dona els noms i alguna informació addicional sobre cada llengua).

Taula lingüística de Guatemala

[modifica]
Idioma Família Branca Parlants materns Notes
Castellà Indoeuropea Llatina 9.481.907 Encara que el castellà és l'idioma oficial, no és parlat per tota la població o és utilitzat com a segona llengua, a causa que existeixen vint-i-quatre llengües maies diferents.
K’iche Maia Kiche' 1.000.000 Parlat en sis departaments: en cinc municipis de Sololá, Totonicapán, Quetzaltenango, El Quiché, Suchitepéquez i Retalhuleu. És parlat per l'11,31% de la població.[1]
Q'eqchi' Maia Kiche' 555.461 Parlat a Alta Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché. És parlat pel 7,58% de la població.[2]
Kaqtxikel Maia Kiche' 500.000 Es parla a sis departaments: A Guatemala, Chimaltenango, Escuintla, Suchitepéquez, Baja Verapaz i Sololá. És parlat pel 7,41% de la població.[2]
Mam Maia Mam 480.000 Parlat a tres departaments: Quetzaltenango, San Marcos i Huehuetenango, pel 5,49% de la població del país.[2]
Poqomchi' Maia Kiche' 92.000 A Baja Verapaz i Alta Verapaz. És parlat per l'1,02% de la població.[2]
Tz'utujil Maia Kiche' 88.300 Parlat als departaments de Sololá i Suchitepéquez. És parlat únicament pel 0,7% de la població.[2]
Achí Maia Kiche' 85.552 És parlat a cinc municipis del departament de Baja Verapaz. És parlat únicament pel 0,94% de la població.[2]
Q’anjob’al Maia Q'anjob'al 77.700 Es parla a 4 municipis del departament de Huehuetenango, per l'1,42% de la població del país.[2]
Ixil Maia Mam 70.000 Parlat a 3 municipis del departament d'El Quiché, també conegut como el Triangle Ixil: Santa María Nebaj, San Gaspar Chajul, San Juan Cotzal, és parlat pel 0,85% de la població del país.[2]
Akatek Maia Q'anjob'al 48.500 Es hablado en dos municipios del departamento de Huehuetenango: San Miguel Acatán i San Rafael La Independencia, por el 0,35% de la población del país.[2]
Popti (Jakalteko) Maia Q'anjob'al 40.000 Es parla al departament de Huehuetenango pel 0,42% de la població del país.[2]
Chuj Maia Q'anjob'al 40.000 Es parla a tres municipis del departament de Huehuetenango, pel 0,57% de la població del país.[2]
Poqomam Maia Kiche' 30.000 A Guatemala, En els departaments de Jalapa i d'Escuintla. És parlat únicament pel 0,37% de la població.[2]
Ch'ortí Maia Ch'ol 30.000 Es parla a 2 municipis del departament de Chiquimula (Jocotán i Camotán) i a una part del municipi de La Unión a Zacapa, pel 0,42% de la població del país.[2]
Awakatek Maia Mam 18.000 Es parla principalment al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, pel 0,10% de la població del país.[2]
Sakapultek Maia Kiche' 9.763 Es parla al municipi de Sacapulas a El Quiché. És parlat únicament pel 0,09% de la població.[2]
Sipakapense Maia Kiche' 8.000 Es parla només al municipi de Sipacapa al departament de San Marcos.
Garifuna Arawak Caribenya 5.860 Encara que no és una llengua del tronc maia, aquest idioma, propi dels habitants d'Izabal, és uno dels idiomes que se sembraren en terras guatemalteques, després que els espanyols portessin esclaus negres d'altres indrets. És parlat pel 0,04% de la població del país.[2]
Uspantek Maia Kiche' 3.000 És parlat als municipis d'Uspantán i Chicamán al departament d'El Quiché. És parlato únicament pel 0,07% de la població.[2]
Tektitek Maia Mam 2.265 És parlat al municipi de Tectitán al departament de Huehuetenango, pel 0,02% de la població del país.[2]
Mopan Maia Yucateca 2.000 Es parla al departament d'El Petén, pel 0,03% de la població del país.[2]
Xinca Aïllada Xinca 16 És una llengua no emparentada amb les llengües maies i el seu origen és dubtós. Algunes hipòtesis suggereixen que poden haver arribat des del sud. El xinca és parlat per unes dues-centes persones als departaments de Santa Rosa i Jutiapa i actualment és una llengua amenaçada en perill d'extingir-se, parlada pel 0,14% de la població del país.[2]
Itzá Maia Yucateca 12 És parlat a 6 municipis del departament d'El Petén, pel 0,02% de la població del país

Referències

[modifica]
  1. Dades dels Censos XI de població i VI d'Habitació, 2002. [1] Arxivat 2008-06-12 a Wayback Machine.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 Dades dels Censos abans esmenats

Bibliografia

[modifica]
  • La Carta de Colón (Tuij Colon). Traductor: Juan Ortiz Domingo, catedràtic de Mam de la Universitat Rafael Landívar, Facultats de Quetzaltenango, Projecte de Desenvolupament Integral de la Població Maia.