Llibre dels fets

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llibre dels Feits)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreLlibre dels fets
Llibre-dels-Feyts-XXVIIr.jpg
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Jaume el Conqueridor
Llengua català
Detalls de l'obra
Gènere Crònica
Sèrie
Part de Les quatre grans Cròniques
Modifica dades a Wikidata

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. Jaume I morí el 1276; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans; malgrat això, les còpies que es tenen són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343).[1] Encara que fou dictada pel mateix Jaume, l'obra fou redactada per escribes.

Característiques principals de la Crònica[modifica | modifica el codi]

  • Els trets humans
  • El sentiment religiós
  • L'amor del rei als seus regnes
  • Participació directa en allò narrat
  • Esperit militar i heroic
  • Llenguatge popular i improvisat

Estructura, autoria i dates de composició[modifica | modifica el codi]

La crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement al 1208 i finalitza amb la seva mort al 1276. Algú proposat per ell en féu el pròleg i l'epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.

El conqueridor fou ben explícit a l'hora d'expressar la finalitat de les seves "memòries": "E per tal que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal, ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món...".

La crònica ha arribat en les versions més reculades per la versió llatina de Pere Marsili de 1313, ordenada per Jaume II i el manuscrit català de Poblet de 1343, ordenat copiar per l’abat. La manca dels textos originals ha posat en dubte si pot ser considerada una obra del segle xiii o una reconstrucció del XIV. Marsili informa que ordenà en llengua llatina i distribuí en capítols els textos que sobre els fets de Jaume I es conservaven a l’arxiu reial, per tant sabem que els textos ja existien i que estaven en llengua vulgar, el prefaci però permet interpretar que no es tractava d’un únic document i que la unificació en un sol llibre i la distribució per capítols potser sigui deguda a l’obra del dominicà, per contra no sabem si el de Poblet copiava l’original o una altra còpia.

Malgrat la concordança quasi absoluta dels fets relatats, la versió catalana no pot ser traducció de Marsili, que està escrita en tercera persona, amb algun descuit de la primera, mentre que la versió catalana està escrita en primera, principalment usant el plural majestàtic “nos”, amb escadusseres intromissions del singular “jo”. Aquesta darrera circumstància fa pràcticament impossible que la versió catalana derivi de Marsili, però en tot cas ambdós treballaren sobre un text, o texts, escrit en primera persona.

Entre moltes altres raons, més subtils, el mateix Jaume I es cita a si mateix durant la confecció del llibre “G. De Puyo qui era amb nos quan ferem aquest llibre” o informa d’opcions adoptades que afecten al seu contingut “...e no volem dir totes les coses que hi foren feites, car seria allongament del llibre”, afirmacions que permeten assegurar la seva intervenció en la redacció.

Per una altra part l'estructura interna fa pensar en dos moments de redacció, per una banda poc després de la conquesta de València, a l’entorn de 1240, s’hauria escrit la primera part, en què els fets anteriors a 1228 son descrit de manera resumida, imprecisa i fins i tot amb errors significatius, mentre que a partir d’aquesta data el relat té un alt grau de detallisme i precisió. La segona hauria estat elaborada cap a 1274, i té una estructura semblant, els fets entre 1242 i 1265 estan condensats i resolts amb poques pàgines, mentre que els darrers anys tornen a ser relatats amb detall. Finalment la part de la seva malaltia i mort, i tal vegada el pròleg, no degueren comptar amb la intervenció reial.

Aquesta cronologia també explicaria que Marsili fes referència a documents en plural, ja que podrien correspondre a dos volums separats, sobre els quals tant el traductor, en llatí, com el copista, en català, haguessin fet pocs canvis, com palesa el contingut coincident d’ambdos.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

Suposat retrat de Jaume I, del retaule de la Mare de Déu de Gràcia (Francesc Comes. Museu de Mallorca). Vegeu retrat de Jaume I.

El contingut de la crònica es podria dividir en quatre parts:

  • Entre 1208 i 1228. S'explica un conjunt de petits conflictes durant la seva edat més tendra, mentre els templers s'ocupaven de la seva formació (l'engendrament gairebé miraculós de Jaume I, la mort de Pere I a Muret, el casament de Jaume amb Elionor de Castella, etc.).
  • De 1229 a 1240. És la part més elaborada del Llibre dels fets: narra la conquesta de Mallorca. Seria el primer pas en el destí de la Corona d'Aragó. Posteriorment arribaria la conquesta de València (1238). En el llibre s'intenta demostrar com tots aquests fets, el rei els pogué dur a terme perquè gaudia del favor diví.
  • De 1240 a 1265. Els fets narrats són menys dinàmics. Narra els conflictes amb els sarraïns rebels de València.
  • De 1265 a 1276. Torna el dinamisme i les narracions bel·licoses, altre cop contra els moros. Té lloc la conquesta de Múrcia. A part, hi ha molts episodis de política interna que pretenen justificar els seus actes. Els últims capítols, que narren la malaltia que desembocaria en la mort de Jaume I, foren redactats per alguna altra personalitat en voler incorporar la mort del monarca a la Crònica.

Llengua i estil[modifica | modifica el codi]

La intenció didàctica i justificativa, i el sentiment religiós i providencialista es reflecteixen al llarg de tota la crònica. El rei, a qui agrada d'aparèixer com un heroi d’epopeia, no sempre fa història militar i política, sinó que sovint hi mostra els petits fets de la seva vida i els racons més íntims de la seva personalitat.

A la Crònica es fa ús d'un llenguatge viu i popular (refranys, dites i expressions col·loquials, ús de la primera persona del plural, etc.) i de la llengua pròpia per part dels personatges (català, aragonès, castellà, àrab o francès).

Capítols[modifica | modifica el codi]

Còdexs i edicions[modifica | modifica el codi]

Es conserven set còdexs de Llibre dels Fets fins al segle XV, cinc del segle XIV i dos del segle XV. El testimoni més antic de la crònica data del 2 d'abril del 1313 i és la traducció llatina de fra Pere Marsili. El rei Jaume II d'Aragó encarregà a fra Pere Marsili la traducció al llatí del Llibre dels Fets adequant-lo als estàndards estilístics d'una crònica de principis del segle XIV: "que els fets del seu gloriós avi (Jaume I) recollits en temps antics en un estil verídic però vulgar, posats al dia i un cop traduïts al llatí un sol volum d'història i de crònica en la qual tota sèrie dels grans fets del rei son avi (siguin) teixits".[3] Fra Pere Marsili finalitzà l'encàrrec reial el 2 d'abril del 1313, fent petició al rei que una còpia es destinés al convent dels frares Predicadors de Mallorca, d'on ell mateix provenia, per tal que fos llegida durant la Festa de l'Estendard: "a fi que quan se celebra el darrer dia de l'any la festa anual de la presa de la ciutat de Mallorca, per la glòria de Déu i la memòria digna de lloança perpètua del seu Príncep més afortunat, els frares que han de pregar en aquesta solemnitat, aquest dia, davant de tot el clergat i el poble, puguin recórrer a aquesta obra i puguin ser més plenament informats de la veritat dels fets".[3] El lliurament oficial de la "Cronice Illustrissimi Regis Aragonum domini Jacobi victorissimi principis" va tenir lloc el 2 de juny del 1314 a l'església dels frares Predicadors de València.

L'obra de Fra Marsili, segons els experts, en certes coses és més fidel als originals en català (avui perduts) atès que certs detalls del seu text no existeixen a les versions catalanes posteriors que devien ser copiades dels mateixos originals suprimint aquests detalls o explicant-los de forma menys precisa, altres es veuen afegides pel traductor. No és doncs, una simple traducció al llatí, sinó que seguint les disposicions del rei, tractà d'adaptar-la als cànons de l'època; així, episodis íntims narrats per Jaume I com l'inici de les seves relacions sexuals amb la reina Elionor de Castella foren censurats, les descripcions topogràfiques de Mallorca foren millorades i corregides, llegendes com el "Plant per la mort dels Montcada" hi foren afegides, i l'estil en primera persona dels Llibre dels Fets fou canviat per ser narrat en tercera persona. Tot i no ser molt reeixida, l'obra de fra Pere Marsili es destaca per la seva contribució al "Sermó de la Conquesta" de la Festa de l'Estendard, on la lectura any rere any pels predicadors del Plant per la mort dels Montcada devia constituir un moment d'eloqüència sagrada. De la traducció llatina de fra Pere Marsili se'n conserven quatre manuscrits medievals i dues còpies manuscrites dels segles XVII i XIX:[4]

Manuscrit de 1314 (traducció al llatí de Pere Marsili)

El segon còdex data del 1343. És el còdex més antic que s'ha conservat en versió original en català, es coneix actualment amb la sigla H i està dipositat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (Manuscrit Ms. 1). El manuscrit procedeix del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i és un còpia encarregada per l'abat de Poblet Ponç de Copons tal com constat el colofó del text: «Aquest libre féu escriure l’onrat en Ponç de Copons, per la gràcia de Déu, abbat de l’honrat monestir de Sancta Maria de Poblet, en lo qual monestir jau lo molt alt senyor En Jaume, aqueyl que aquest libre parla, dels feyts que féu ni li endevengueren en la sua vida»; el copista fou fra Celestí des Torrents, qui l'acabà la diada de Sant Lambert, el 17 de setembre, del 1343. El manuscrit original copiat procedia de la Cancelleria Reial i l'11 de novembre del 1343 encara no havia estat retornat, raó per la qual el rei Pere IV d'Aragó «el Cerimoniós» envià una carta a l'abat reclamant la devolució de l'original.[5] La còpia del monestir de Poblet però, no fou una mera còpia sinó en ésser elaborat per la lectura dels monjos es van produir molts canvis en el vocabulari per adaptar-lo al llenguatge dels lectors, així com s'ampliaren diversos capítols procedents d'altres obres que no existien en l'original oficial. El còdex és de pergamí i es caracteritza per una extremada cura en l'elaboració; la riquesa del document es palesa en l'orla que acompanya l'escriptura dels primers fulls feta a base de motius vegetals, en les caplletres il·luminades i en una miniatura al f. 27. Les guardes originals es varen perdre i fou relligat posteriorment. En una de les guardes hi ha escrit «Cròniques del Sant Rey en Jaume de bona memòria». Al final del volum, enganxat a la coberta, hi ha un altre escrit que al·ludeix a la visita que l'any 1585 realitzà el rei Felip II de Castella al monestir de Poblet, qui n'encarregà una còpia per a la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

Manuscrit de 1343 (català)

El tercer còdex data del 1380 i és un còpia oficial en la qual no hi apareixen ni els capítols afegits ni les adaptacions lingüístiques que es feren en la còpia del monestir de Poblet. Es coneix actualment amb la sigla C i està dipositat a la Biblioteca de Catalunya (Manuscrit Ms. 1734). El manuscrit procedeix de la Cancelleria Reial del rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós", qui manà fer-ne una còpia a un dels seus curials, l'aragonès Johan de Barbastro. La còpia es va finalitzar el 1380 tal com registrà en el colofó del llibre: «Mandato serenissimi domini petri dei gratir regis Aragonum valentiae, Majoricarum, cardinieae et Corsicae, Comitisque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae [...] Ego Iohannes de Barbastro de scribania predicti domini Regis Aragonum, oriundus Cesaraugustae scripsi Ciuitate Barchinonae Anno a Nativitate Dmi. Mo. CCCo. octuagesimo scripsi». El còdex està escrit en lletra gòtica cancelleresca, també en pergamí, a doble columna, amb una luxosa caplletra inicial i d'altres caplletres també il·luminades en roig i blau. L'obra va encapçalada per un pròleg: «Aquest es lo començament del prolech sobre el libre que feu el rey en Jacme per la gracia de Deu rey de Arago e de Mallorches e de Valencia, comte de Barchinona e d'Urgell e senyor de Muntpesler de tots los fets e de les gracies que Nostre Senyor li féu en la sua vida». El rellevant d'aquest còdex és que Johan de Barbastro no va fer un còpia del còdex de Poblet, sinó que va copiar un còdex oficial de la Cancelleria Reial, avui perdut. El fet és que el rei Pere el Cerimoniós va manar copiar el Llibre dels fets tres vegades, una per a la ciutat de València, una altra per a Barcelona i una altra per a Mallorca. El còdex de València es conservava a la ciutat fins que els jurats municipals el regalaren a Felip II de Castella, del de Barcelona tan sols en resta un foli, i el còdex de Johan de Barbastro que es conservava a Mallorca va acaban en mans del canonge Guillem Terrassa, qui el va regalar el 1778 als comtes d'Aiamans de Mallorca. Aquests el van conservar fins que el comte Marià Gual de Togores (1862−1933), malgastador compulsiu, va haver de vendre tots els seus béns de Mallorca. La majoria del seus béns els va comprar el banquer Joan March, però el còdex fou adquirit pel bibliòfil català Isidre Bonsoms i Sicart (1849-1922); el 1948 la vídua d'aquest va donar el còdex a la Biblioteca de Catalunya.

Manuscrit de 1380 (català)

De la resta de còdex destaca el designat amb la sigla D que serví de base per l'edició impresa encarregada pels Jurats de la ciutat de València el 1557. El Llibre dels Fets va ser editat per primera volta el segle xvi, coincidint amb un moment de gran revisclomanet de la historiografia; aquesta primer edició fou encarregada i pagada pels Jurats de la ciutat de València, els quals, una vegada feta la impressió enviaren el còdex sigla D a Felip II de Castella, qui devia sentir una especial atracció pel Llibre dels Fets de Jaume I, doncs també es va interessar pel còdex H del Monestir de Poblet.

1a Edició impresa de 1557

Un altre manuscrit, sigla N, es conserva a la Real Academia de la Historia, i conté la singularitat que conté notes marginals atribuïdes a Jerónimo Zurita. El segle xvii es fan dues còpies del manuscrit de Poblet; la primera és coneguda amb la sigla L, i es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, procedent del Convent de la Mercè. L'altra còpia de Poblet, sigla J, es va fer el 1619 i es conserva a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; l'autor d'aquesta còpia fou l'estudiant Jaume Ferrera, qui la va realitzar per manament del seu senyor, el sacerdot Jaume Ramon Vila, qui també va afegir-hi un pròleg. La singularitat d'aquest manuscrit radica en què en el dit pròleg el sacerdot explica que n'encarregà la còpia per desmentir les falsedats que historiadors castellans llençaven contra els catalans; així mateix, indica que les dues miniatures són còpia fidel de les del manuscrit original copiat, però la segona miniatura n'ho figura en el facsímil del còdex H, tot i que en el foli posterior del còdex hi han les marques de pintura del perdut foli 64.

Manuscrit de 1619 (català)

Hi ha una altra còpia del segle XVII a la Biblioteca Nacional de España, còpia del C, que va pertànyer a Felip V de Castella. També a la Biblioteca Nacional de España hi ha una còpia del segle XVIII, atribuïda a Francisco Pérez Bayer, i que conté textos de diferents manuscrits de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

Manuscrits[modifica | modifica el codi]

Edicions íntegres[modifica | modifica el codi]

  • 1557. València, Vídua de Joan Mey Flandro: "Chronica, o commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Iacme" (edició facsímil en 2006; Editorial Base)
  • 1873. Barcelona. "Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme primer, Rey Darago, de Mallorques e de Valencia, Compte de Barcelona e de Montpesler", a cura de Marià Aguiló i Fuster (reeditat en 1905)
  • 1926-1962 (9 volums). Barcelona, Barcino (col·lecció popular Barcino): "Crònica", a cura de Josep Maria de Casacuberta.
  • 1960. Barcelona, Editorial Barcino: "Llibre dels fets" (català medieval i català estàndard)
  • 1971. Barcelona, Editorial Selecta: "Les Quatre grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III", a cura de Ferran Soldevila. (reeditat el 1972 i 1982, Edicions 62; "Crònica o Llibre dels Fets"; r'eedició de 2007, IEC; "Llibre dels feits del rei En Jaume")
  • 1972. Barcelona, Universitat de Barcelona: "Libre dels feyts del Rey En Jacme", a cura de Martí de Riquer (edició facsímil del còdex de 1343 (H))
  • 1991. Barcelona, Editorial Barcino: "Les quatre grans Cròniques. I - Llibre dels feits del rei en Jaume", a cura de Jordi Bruguera (Edició crítica en 2 volums, reeditat en 2005)
  • 1991. Barcelona, Editorial Teide: "Llibre dels fets", a cura de Josep M. Pujol (Reeditat en 1994, 1997 i 2003)
  • 1995. Barcelona i Catarroja, Editorial Afers: "Llibre dels fets de Jaume I", a cura d'Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí; toponímia: José Manuel Carrillo i Jordi Xavier Escartí. (Reeditat en 2005) (català estàndard)
  • 2004. Barcelona, Editorial Proa: "Llibre dels fets"
  • 2008. Barcelona, Editorial Proa.. Ed. Proa: "Llibre dels fets", a cura de Jordi Bruguera (català estàndard)
  • 2008. Alzira, Editorial Bromera. Ed. Bromera: "Llibre dels fets", a cura de Francesc Machirant (català estàndard; adreçada a estudiants de Batxillerat)
  • 2008. Palma de Mallorca, Editorial Moll. : "Llibre dels fets", a cura de Josep Maria Pujol; Estudi: Agnès i Robert Vinas (Edició crítica amb 200 il·lustracions a color, 16 mapes, 37 quadres complementaris i 4 arbres genealògics) (català estàndard)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  2. de Riquer, Martí; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. «El “Llibre dels feyts” de Jaume I». A: Història de la literatura catalana, tom 1, pàg. 394-429. Barcelona: Ariel, S.Al =, 1984. ISBN 84-344-7600-2. 
  3. 3,0 3,1 La correspondència original entre Fra Marsili i Jaume II d'Aragó és en llatí
  4. La Crónica Latina de Jaime I, M.D.Martínez San Pedro ISBN 84-398-1153-5 Gráficas Ortiz - Almeria
  5. Entre el autor y el lector: producir libros manuscritos en catalan (siglos XII-XV); pàg- 326
  6. 6,0 6,1 6,2 Fou la vespra de la diada de Sant Miquel, 29 de setembre, de l'any 1238. El 9 d'octubre, Jaume I va fer entrada en la ciutat de València
  7. L'edició de 1557 té una anotació al marge corregint l'any al 1238, citant com a font la Crònica de Ramon Muntaner

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Llibre dels fets a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre dels fets Modifica l'enllaç a Wikidata