Lluís Callejo i Creus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Callejo i Creus
LuisCallejo in early Phonos Studio.jpg
Luis Callejo a l'Estudi Phonos
Dades biogràfiques
Naixement 1930
Vilafranca del Penedès
Mort 1987 (56/57 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Compositor
Modifica dades a Wikidata

Lluís Callejo i Creus (Vilafranca del Penedès, 1930Barcelona, 1987) fou un compositor de música electroacústica català.

Completà els estudis d'enginyeria industrial a Barcelona, especialitzant-se en electrònica. Fou autodidacta en el camp de la composició musical. Entre 1948 i 1955 la seva activitat musical es va centrar principalment en la direcció de formacions corals,[1] dedicant-se després a la seva activitat professional, participant en projectes com la instal·lació de la Central nuclear de Vandellòs, Tarragona.

L'any 1968 va establir contacte en un concert de música electroacústica amb Josep Maria Mestres Quadreny i reprengué el seu interès per l'activitat musical, decidint aplicar el seu coneixement d'enginyeria electrònica al camp de la producció de sons electrònics. Mestres Quadreny esdevingué el seu mestre en el camp de la música contemporània i més concretament en l'electroacústica. Ells dos junstament amb Andrés Lewin-Richter van fundar l'any 1974[2] el Laboratori de Música Electroacústica Phonos,[3] on Callejo dissenyà i construí diversos instruments per a la producció de so sintètic (el primer dels quals fou un sintetitzador de sons aleatoris anomenat Stokos 4) i compongué diverses obres per a cinta magnètica i instruments musicals.[1]

Posteriorment fou professor de Teoria de la Informació i de Dinàmica de Sistemes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i des de 1979 es dedicà a la Fundació Phonos a la investigació en generació digital de so i composició assistida per ordinador. Impartí cursos d'informática musical des de 1982.

L'any 1974 participà en el Curs Internacional de Música Contemporània de Darmstadt (Alemanya) i el 1982 i el 1984 a les conferències internacionals de Música i Computació fetes a Venècia i a París. Des de 1976 fins a 1986 presentà obres seves a nombrosos festivals de música.

Stokos IV[modifica | modifica el codi]

Entre altres coses, Callejo dissenyà filtres, mescladors, generadors de sons estocàstics, com l'Stokos IV. Aconseguí la generació de so mitjançant ordinador emprant un microprocessador AIM 65 de Rocwell (1980), amb programes desenvolupats per Vicente Larios i Conrdado Dubé, com a tesi final de carrera sota la supervisió del mateix Callejo.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Espai sonor (1976), per a oboè i clarinet (4')
  • Tríptic (1977), per a flauta, clarinet i cinta magnètica (10')
  • Tèxtils (1984), per a clarinet i cinta magnètica (4')
  • Dibuixos (1981), per a percussió i cinta magnètica (8')
  • Estructures 6502 (1982) Creada amb el Rockwell Aim 6502 i Sintetitzadors RSFU, per a cinta magnètica (7'29)
  • Païsatges (1983) (11'87)
  • Trio (1984), per a flauta, oboè i clarinet (3 ')
  • A Pitàgores (1985) (en Do) (5'07)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Aviñoa, coord.: Xosé. Diccionari A - H. 1a ed.. Barcelona: Ed. 62, 2003. ISBN 8429752838. 
  2. «Músiques d'exploració». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 març 2014].
  3. Aviñoa, dir.: Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear. 1a ed.. Barcelona: Ed. 62, 2001. ISBN 8429749098. 
  4. «La música electroacústica en España». [Consulta: 11 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís Callejo i Creus Modifica l'enllaç a Wikidata