Vés al contingut

Luis Alarcón de la Lastra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Alarcón de la Lastra
Biografia
Naixement24 novembre 1891 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 1r maig 1946
Governador civil de la província de Madrid
29 març 1939 – 9 agost 1939
← José Gómez OsorioJosé Finat y Escrivá de Romaní →
Diputat a les Corts republicanes
Representa: Partit Agrari

1r desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Sevilla (província)
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióempresari, polític, agricultor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Agrari Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

Luis Alarcón de la Lastra, marquès de Rende i comte de Gálvez (Sevilla, 24 de novembre de 1891 - 19 de novembre de 1971). Va ser General de la Divisió d'Artilleria, empresari i ministre d'Indústria i Comerç durant el II Govern Nacional d'Espanya (Franquisme), a més de Diputat, Procurador en Corts i acadèmic.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Sevilla, fill d'uns marquesos de la zona. Després d'estudiar en l'acadèmia Militar de Màlaga, va ser destinat com a tinent d'artilleria en el Protectorat espanyol al Marroc on en 1927 és ascendit finalment a capità. Una vegada començada la Segona República Espanyola, crític amb ella, deixa l'exèrcit dins de la llei Azaña i comença a treballar en un negoci agrícola a Carmona arribant a ser en 1933 Vicepresident de la Federació Patronal Agrària.

Política

[modifica]

Ja important en el sector agrari, decideix presentar-se com a Diputat en les Corts pel Partit Agrari pel districte de Sevilla a les eleccions generals espanyoles de 1933. Obté 52.000 vots i és elegit diputat.[2] En aquest període, realitza molts contactes a Madrid amb militars, polítics crítics amb la República i alhora amb membres de l'alta societat madrilenya. Es va oposar a gairebé totes les reformes agràries on es donava poder als treballadors i va ser molt crític amb la funció del Ministre Manuel Giménez Fernández. En 1935 deixa les Corts per dedicar-se als seus negocis però no deixa la política, ja que segueix en contacte amb molts polítics, sent una persona de molta influència en Sevilla.

Guerra Civil

[modifica]

L'inici de la Guerra Civil el va agafar en Sevilla on es va unir ràpidament al bàndol nacional com a comandant. Va ser ferit en batalla més de quatre vegades i aquest fet va provocar que fos retirat a la rereguarda on al costat de Joaquín Benjumea Burín va ser un dels cervells de l'economia de guerra implantada pel General Queipo de Llano.[3] Al març de 1939 va ser nomenat Governador Civil de Madrid encarregant-se de la capital en els seus últims dies abans de la victòria nacional. Va ser un dels negociadors amb el coronel Segismundo Casado i es va encarregar del subministrament de la capital als seus pitjors moments quan més d'un 25% de la població havia mort o fugit. Gràcies a tota aquesta gestió, Franco li va concedir el grau de Tinent Coronel en 1940.

Govern

[modifica]

El 9 d'agost de 1939 Franco forma el seu segon govern. És nomenat Ministre d'Indústria i Comerç. Va ser l'encarregat de realçar la indústria espanyola destruïda durant la guerra, creà l'INI (Institut Nacional d'Indústria). Al 10 de març de 1939 crea la Comissaria General de Proveïments i Transports (CGAT) En 1940 va aconseguir que Espanya i Gran Bretanya signessin acords econòmics però no ho va aconseguir amb els Estats Units. El 16 d'octubre de 1940 va ser destituït com a Ministre.

Procurador en Corts (1943 - 1967)

[modifica]

En la I Legislatura de les Corts (1943 - 1946), va ser designat pel Cap de l'Estat procurador i així fins a 1967 quan decideix abandonar la política.[4] Encara que va ser exministre i un dels principals cervells de l'economia inicial del franquisme, a poc a poc va anar tornant-se crític amb la forma de designar les Corts i va ser un dels qui recolzà la llei on 1/4 dels Procuradors eren escollits per Províncies. Recolzà les lleis d'habitatges socials per a funcionaris i va ser un dels promotors de les Confederacions Hidrogràfiques. En 1967 va ser destituït del seu càrrec en haver donat suport un manifest a favor de la legalització de certs partits polítics, entre ells, la Lliga Catalana.

Altres càrrecs

[modifica]

Mentre era Procurador en Corts, va exercir altres càrrecs com a Delegat del Govern en la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, President del Real Círculo de Agricultores entre 1946 i 1947[5] i membre de la Reial Acadèmia en els anys 50. Va realitzar a més, múltiples activitats socials i econòmiques i conferències.

Referències

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Juan Antonio Suanzes Fernández
Ministre d'Indústria i Comerç
Escut de l'estat espanyol

1939-1940
Succeït per:
Demetrio Carceller Segura