Màrius Díaz i Bielsa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 agost 1933  Barbastre (província d'Osca) |
| Mort | 27 maig 2023 (89 anys) Barbastre (província d'Osca) |
| Causa de mort | Causes naturals (Peritonitis ) |
 Diputat provincial de Barcelona | |
| 18 juliol 1991 – 5 juliol 1995 | |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 8 novembre 1987 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) ← Eulàlia Vintró Castells Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat provincial de Barcelona | |
| 8 juny 1983 – 29 juliol 1987 | |
| Diputat provincial de Barcelona | |
| 26 abril 1979 – 7 juny 1983 | |
 Alcalde de Badalona | |
| 19 abril 1979 – 24 maig 1983 ← Alfonso Ramos Cruz – Joan Blanch i Rodríguez → | |
| Regidor de l'Ajuntament de Badalona | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | polític, mariner, empresari |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
| Família | |
| Cònjuge | Teresa Lleal Galceran (–1988) |
Màrius Díaz Bielsa (Barbastre, Aragó, 6 d'agost de 1933)[1] fou el primer alcalde de la ciutat de Badalona després de la Transició democràtica espanyola.
Casat amb la pedagoga Teresa Lleal Galceran, enviudà d'ella el 1988,[2] director d'empresa i militant del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), va ser el primer alcalde de la democràcia. Exercí el càrrec durant 4 anys, del 1979 al 1983. Va governar en coalició amb els socialistes, amb un equip format per militants comunistes i polítics independents d'orientació catòlica.[3] [1]
Durant el seu mandat es va dur a terme la tasca de retolar en català tots els carrers de Badalona.[4] També es produí l'episodi del tancament de Díaz i diversos regidors dins la seu de la televisió provisional de Badalona, la qual havia de ser precintada per ordre judicial del Govern Civil; la polícia acabà irrompent i detingueren a l'alcalde i els altres que s'havien tancat a l'emissora; poques hores després foren posats en llibertat.[5][6]
A causa de la divisió del PSUC entre eurocomunistes i prosoviètics, Díaz va perdre els comicis de 1983, Joan Blanch va guanyar les eleccions, i l'ex-alcalde va passar a Iniciativa per Catalunya, amb qui va concórrer a les eleccions fins a 1995.[3]
Va ser Diputat al Parlament de Catalunya, a la segona legislatura (1984-1988),[7] en substitució d'Eulàlia Vintró i Castells.
El 28 de febrer de 2020 va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat de Badalona.[8]
Referències
- ↑ «I. Sr. Màrius Díaz i Bielsa». Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. II legislatura p. 62. Parlament de Catalunya.
- ↑ Benvenuty, Luis «La polémica en torno a los nombres de las calles de Badalona se reaviva» (en castellà). La Vanguardia, 11-03-2001, p. 5 [Consulta: 18 novembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Aroca, Jaume V «Acaba el duelo de 15 años entre Joan Blanch y Màrius Díaz por la alcaldía de Badalona» (en castellà). La Vanguardia, 18-03-1994 [Consulta: 18 novembre 2014].
- ↑ Juliana, Enric «La mirada triste» (en castellà). La Vanguardia, 11-06-2003 [Consulta: 22 abril 2014].
- ↑ Redacció «La policía precinta la televisión del ayuntamiento de Badalona» (en castellà). El País, 28-05-1982 [Consulta: 7 octubre 2013].
- ↑ Redacció «A disposición judicial el alcalde y cuatro concejales de Badalona» (en castellà). El País [Consulta: 7 octubre 2013].
- ↑ «II legislatura». Parlament de Catalunya. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2014. [Consulta: 7 octubre 2013].
- ↑ «El Ple de l’Ajuntament nomena Màrius Díaz i Bielsa fill adoptiu de Badalona». Ajuntament de Badalona, 28-02-2020. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2021. [Consulta: 17 gener 2022].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alfonso Ramos Cruz |
Alcalde de Badalona 1979 – 1983 |
Succeït per: Joan Blanch i Rodríguez |
