Múscul elevador de la parpella superior

Elevador de la parpella superior
	Vista lateral de l'ull; músculs extrínsecs.; M. recte: 2 = sup., 3 = inf., 4 = extern, 5 = intern; Músculs oblics: 6 = superior, 8 = inferior; Altres músculs: 9 = Elevador de la parpella sup.; Altres estructures: 1 = anell tendinós, 7 = tròclea, 10 = tarsal superior, 11 = escleròtica, 12 = nervi òptic
	Secció sagital de la cavitat orbital dreta.
Detalls
Llatí	Musculus levator palpebrae superioris
Part de	extraocular muscle (en)
Origen	Al sostre de l'òrbita.
Inserció	A la pell de la parpella, al marge del tars de la parpella superior.
Innervació	Branca superior del motor ocular comú.
Accions	Eleva la parpella superior i fa possible la introducció dins l'òrbita.
Identificadors
TA	A15.2.07.020
FMA	49041 : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.1021
	Termes anatòmics dels músculs

El múscul elevador de la parpella superior (musculus levator palpebrae superioris) és un múscul voluntari que està situat a l'interior de l'òrbita de l'ull i compleix la funció d'elevar la parpella superior, com indica el seu nom.

S'insereix en la part superior o sostre de l'òrbita, des d'on es dirigeix cap a davant, per acabar en la pell de la parpella superior. Quan es contreu produeix l'elevació d'aquest parpella. Aquesta acció és contrarestada pel múscul orbicular de les parpelles.^[2] Està innervat per la branca superior del nervi oculomotor.

Referències

1 2 3 4 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 20 gener 2014].
↑ «Neil S. Norton: Netter. Anatomía de cabeza y cuello para odontólogos. ISBN 978844581785-8». Elsevier Masson, 2007. [Consulta: 9 desembre 2010].

Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Imatge interactiva

Enllaços externs

LUC lps
-1979318192 al GPnotebook
Figura anatòmica: 29:01-01 a Human Anatomy Online, SUNY Downstate Medical Center

[D.E._Medicina-1] 1 2 3 4 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 20 gener 2014].

[2] «Neil S. Norton: Netter. Anatomía de cabeza y cuello para odontólogos. ISBN 978844581785-8». Elsevier Masson, 2007. [Consulta: 9 desembre 2010].

[1]

[2]