Hepatopatia
(S'ha redirigit des de: Malaltia hepàtica)
| Tipus | malaltia hepatobiliar, malaltia endocrina i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació bumetanida, alglucerasa, furosemida, àcid etacrínic, imiglucerase (en)  , torasemide (en) , ethacrynate sodium (en) , Rifaximina i fenipentol (en) | |
| Patogènesi | |
| Localització | fetge |
| Afecta | fetge |
| Classificació | |
| CIM-10 | K70-K77 i K76.9 |
| CIM-9 | 573.9 i 573.8 |
| CIAP | D97 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 000205 |
| MeSH | D008107 |
| UMLS CUI | C0023895, C0086565, C3279149 i C0232744 |
| DOID | DOID:409 |
La hepatopatia o malaltia del fetge o malaltia hepàtica, és un tipus de dany o malaltia del fetge.[1] Sempre que dura el transcurs del problema, es produeix una hepatopatia crònica.
Signes i símptomes
[modifica]Alguns dels signes i símptomes de la malaltia hepàtica són els següents:
- Icterícia.
- Confusió i alteració de la consciència provocada per encefalopatia hepàtica.
- Trombocitopènia i coagulopatia.[2]
- Risc de símptomes d'hemorràgia, especialment en el tracte gastrointestinal.[3]
- Ascites, l'acumulació de líquid a la cavitat abdominal.
Causes
[modifica]
Hi ha més de cent tipus diferents de malalties hepàtiques. Aquests són alguns dels més comuns:[4]
- Hepatitis, inflamació del fetge, és causada per diversos virus (hepatitis vírica) també per algunes toxines hepàtiques (per exemple, hepatitis alcohòlica), autoimmunitat (hepatitis autoimmunitària) o afeccions hereditàries.[5]
- Hepatopatia alcohòlica és una manifestació hepàtica del consum excessiu d'alcohol, que inclou esteatosi hepàtica, hepatitis i cirrosi alcohòliques. Termes analògics com la hepatopatia "induïda per fàrmacs" o "tòxica" també s'utilitzen per referir-se a trastorns causats per diversos medicaments.[6]
- Esteatosi hepàtica (malaltia hepàtica grassa) és un trastorn reversible on a les cèl·lules del fetge s'acumulen grans vacúols de greixos (triglicèrids).[7] Les esteatosis no alcohòliques són un espectre de malalties associades amb l'obesitat i la síndrome metabòlica.[8]
- Malalties hereditàries que causen danys al fetge inclouen l'hemocromatosi,[9] que implica l'acumulació de ferro al cos i la malaltia de Wilson. El dany al fetge és també una característica clínica de la deficiència d'alfa-1-antitripsina[10] i la malaltia de Pompe.[11]
- Síndrome de Gilbert, un trastorn genètic del metabolisme de la bilirubina que es troba en un petit percentatge de la població, pot causar icterícia lleu.[12]
- Cirrosi és la formació de teixit fibrós (fibrosi) en el lloc de les cèl·lules hepàtiques que han mort per diverses causes, incloses l'hepatitis vírica, el consum excessiu d'alcohol i altres formes de toxicitat hepàtica. La cirrosi causa insuficiència hepàtica crònica.[13]
- Cirrosi biliar primària és una greu malaltia autoimmunitària dels capil·lars biliars.[14]
- Càncer de fetge primari es manifesta amb més freqüència com a carcinoma hepatocel·lular i/o colangiocarcinoma; Les formes més rares inclouen angiosarcoma i hemangiosarcoma del fetge. (Molts càncers hepàtics són metàstasis de càncers primaris del tracte gastrointestinal i altres òrgans, com els ronyons, els pulmons.)[15]
- Colangitis esclerosant primària és una greu malaltia inflamatòria crònica del conducte biliar, que es creu que és d'origen autoimmunitari.[16]
- Síndrome de Budd-Chiari és el quadre clínic causat per l'oclusió de la vena hepàtica.[17]
- Amiloïdosi hereditària relacionada amb la transtiretina, el fetge produeix una proteïna, la transtiretina mutada, que té efectes neurodegeneratius i/o cardiopàtics severs. El trasplantament de fetge pot donar una opció de tractament curatiu.[18]
- Fasciolosi, una infecció parasitària del fetge causada per un cuc del gènere Fasciola, principalment Fasciola hepatica.[19]
Referències
[modifica]- ↑ «Liver Diseases: MedlinePlus». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ Blonski, W; Siropaides, T; Reddy, KR «Coagulopathy in liver disease.». Current Treatment Options in Gastroenterology, 10, 6, 2007, pàg. 464–73. DOI: 10.1007/s11938-007-0046-7. ISSN: 1092-8472. PMID: 18221607.
- ↑ Tripodi, Armando; Mannucci, Pier Mannuccio «The Coagulopathy of Chronic Liver Disease». New England Journal of Medicine. Massachusetts Medical Society, 365, 2, 14-07-2011, pàg. 147–156. DOI: 10.1056/nejmra1011170. ISSN: 0028-4793. PMID: 21751907.
- ↑ «Liver disease – NHS Choices». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Hepatitis: MedlinePlus». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Alcoholic liver disease: MedlinePlus Medical Encyclopedia». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Hepatic steatosis». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Non-alcoholic fatty liver disease – NHS Choices». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Hemochromatosis: MedlinePlus». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Alpha-1 Antitrypsin Deficiency: MedlinePlus». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ Leslie, Nancy; Tinkle, Brad T. «Pompe Disease». A: Glycogen Storage Disease Type II (Pompe Disease). Seattle (WA): University of Washington, Seattle, 1993.
- ↑ «Gilbert syndrome». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Cirrhosis: MedlinePlus Medical Encyclopedia». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Primary biliary cirrhosis: MedlinePlus Medical Encyclopedia». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Liver cancer – Hepatocellular carcinoma: MedlinePlus Medical Encyclopedia». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Sclerosing cholangitis: MedlinePlus Medical Encyclopedia». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Hepatic vein obstruction (Budd-Chiari): MedlinePlus Medical Encyclopedia». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «Transthyretin amyloidosis». [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑ «CDC – Fasciola». [Consulta: 20 juny 2015].