Mario Sironi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMario Sironi
Mario Sironi Composizione.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 12 de maig de 1885
Sàsser
Mort 13 d'agost de 1961 (76 anys)
Milà
Activitat professional
Ocupació Pintor
Moviment Expressionisme, divisionism, Futurisme i Pintura metafísica
Batalles/guerres Primera Guerra Mundial
Modifica dades a Wikidata
Painting by Sironi photographed by Paolo Monti

Mario Sironi (Sassari, 12 de maig de 1885, - Milà, 13 d'agost de 1961) va ser un pintor italià.

Biografia[modifica]

Mario Sironi va néixer a Sassari, i de jove, la seva família s'estableix a Roma. Aviat abandona els seus estudis d'enginyer i comença a freqüentar l'acadèmia de belles arts i l'estudi de Giacomo Balla, fent amistat també amb Gino Severini i Umberto Boccioni. La seva investigació personal s'inspira del puntillisme. En 1914, s'estableix a Milà i s'acosta als futuristes amb qui comparteix| l'experiència dels voluntaris ciclistes al costat de Filippo Tommaso Marinetti i Antonio Sant'Elia durant la Primera guerra mundial. D'aquest període data Il camion ( (1914), col·lecció privada, Milà) i Il ciclista (1916, col·lecció privada).

De tornada a Itàlia, col·labora com a il·lustrador a Il Popolo d'Italia de Benito Mussolini, i i coneix Margherita Sarfatti, també col·laboradora de la revista.

Al començament dels anys vint, la seva pintura deixa el futurisme i en el seu estil apareixen les formes més monumentals (Paesaggio urbano de 1921), tendint a la pintura metafisica, de la qual dóna una interpretació personal en les cèlebres "perifèries".

El 1920, Sironi realitza amb Leonardo Dudreville, Achille Funi i Luigi Russolo el manifest "contra totes les tornades en pintura" que és contrari a les tesis del grup denominat Novecento. Tanmateix, el 1922, participa en aquest grup i el seu llenguatge figuratiu, i en conseqüència, s'avé a les regles que Margherita Sarfatti ha redactat en una mena de programa contenint les normes precises a les quals els membres s'han d'avenir. L'Allieva pertany a aquest període, és un retrat realitzat el 1924, el retorn al model clàssic és evident en la col·locació al tres quart i en les dimensions monumentals de la dona, que recorden pintures del segle XV i XVI. Al contrari de la major part dels artistes del novecento, per a ell l'estilització no serà mai un estereotip i fins al final, sap trobar noves formes expressives.

Al començament dels anys trenta, els interessos artístics de Sironi es multipliquen, anant del grafisme a l’escenografia, de l’arquitectura a la pintura mural (Il Lavoro, 1933, per a la cinquena triennal de Milà). La seva activitat sembla més orientada cap a la realització d'obra monumental i per celebrar el règim feixista, qui s'alimenta de la recuperació de la tradició de l'art italià; (L'Italia fra le Arti e le Scienze, 1935, universitat de Roma).

El 1932 és l'artista més utilitzat per a la realització de l'exposició de la revolució feixista que té lloc al palau de l'exposició a Roma.

Després de la guerra, la pintura de Sironi es fa obaga i dramàtica, abandonant el caràcter monumental i de gran eloqüència dels últims anys a favor d'un espai més reduït degut sobretot a la utilització de teles de petites dimensions (La città , 1946, Galleria Narciso, Torí).

El 1949-1950, Sironi treballa en el projecte de la col·lecció Verzocchi, sobre el tema del treball, creant a més d'un autoretrat l'obra "Il lavoro". La col·lecció Verzocchi és actualment conservada a la pinacoteca de Forlì.

Obres[modifica]

  • Il ciclista (1916-17) (repintada el 1920)
  • Il camion (1914-15)
  • Il camion giallo (1919)
  • L'allieva
  • Paesaggio urbano (1927)
  • Il lavoro (1949-50)

Vegeu també[modifica]

Gallery[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario Sironi Modifica l'enllaç a Wikidata