Montserrat Vayreda i Trullol
Montserrat Vayreda i Trullol (Lledó d'Empordà, Alt Empordà 1924 - Figueres, 2006) fou una escriptora catalana, germana de la també escriptora Maria dels Àngels Vayreda i dels pintors Lluís Vayreda i Francesc Vayreda, filla de Joaquim Vayreda i Olivas, i néta del botànic Estanislau Vayreda i Vila.[1] Va estudiar batxillerat, però el va interrompre per la guerra civil espanyola. Fou coneguda fora de Catalunya arran de la seva inclusió en l'antologia de Carmen Conde Antología de la poesia femenina española. A la seva poesia ha donat una visió pròpia de la identitat de l'Empordà.
Montserrat Vayreda, junt amb la seva germana Maria dels Àngels, Carme Guasch, Matilde Escudero i Pilar Nierga van ser batejades com les Cariàtides pel poeta Carles Fages de Climent, amb qui Montserrat Vayreda va col·laborar molt activament, ajudant-lo a enllestir - amb el poeta al seu llit de mort - el poemari Somni de Cap de Creus
El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres
- Entre el temps i l'eternitat (1955)
- Ofrena de Nadal (1965)
- Un color per cada amic (1977)
- Afirmo l'esperança (1980)
- Joan Sibecas (1979)
- Joaquim Vayreda (1982),
- Els pobles de l'Alt Empordà (1984-89)
- L'Empordà màgic (l'Alt Empordà) (1987)
- La màgia del Baix Empordà (1991)
.svg)