Nix (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nix
Concepció artística d'Hidra (primer pla), Plutó i Caront (darrer pla) i Nix (punt brillant al centre a l'esquerra)
Concepció artística d'Hidra (primer pla),
Plutó i Caront (darrer pla)
i Nix (punt brillant al centre a l'esquerra)
Descobriment
Descobert per Telescopi espacial Hubble
Pluto Companion Search Team
Data de descobriment Juny de 2005
Designacions
Nom alternatiu (134340) Plutó II[1]
Adjectiu Nixià
Semieix major 48.708 km
Excentricitat 0,0030
Període orbital 24,856 ± 0,001 d
Inclinació 0,195°
Satèl·lit de Plutó
Característiques físiques
Radi mitjà 23 − 68 km[3]
Massa 5×1016–2×1018 kg[4]
Densitat mitjana (desconeguda)
Període de rotació (desconeguda)
Obliqüitat (desconeguda)
Albedo 0,04 − 0,35 (suposat)[5]
Temperatura 33-55 K
Magnitud aparent 23,38 a 23,7 (mesurat)[5]

Nix, també conegut com Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó. Va ser descobert juntament amb Hidra juny de 2005 pel Pluto Companion Search Team del Telescopi espacial Hubble, compost per Hal A. Weaver, S. Alan Stern, Max J. Mutchler, Andrew J. Steffl, Marc W. Buie, William J. Merline, John R. Spencer, Eliot F. Young i Leslie A. Young.

Imatges de la descoberta de Nix i Hidra.

El descobriment fou anunciat el 31 d'octubre de 2005; Hidra fou anomenat provisionalment com a S/2005 P 1 i Nix com a S/2005 P 2.[6][7]

Imatge de Nix publicada després de l'aprovació del nom per part de la IAU.

Òrbita[modifica | modifica el codi]

La lluna segueix una òrbita circular en el mateix pla que Caront. El seu període orbital de 24,9 dies és proper a una ressonància orbital de relació 1:4 amb Caront, però el decalatge de temps és d'un 2,7% la qual cosa suggereix que no hi ha ressonància activa.[2] Una hipòtesi que pot explicar aquesta ressonància tan propera és que es va originar abans de la migració externa de Caront seguint la formació de les tres llunes conegudes, i és mantinguda per la fluctuació periòdica local del 9% en el camp gravitacional del sistema de Plutó-Caront.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Tot i que la seva mida no ha estat mesurada directament, la lluna es calcula que té un diàmetre d'entre 46 km, si el seu albedo és similar al 35% de Caront, i 137 km, si és del 4%, com els objectes més foscos del Cinturó de Kuiper.[3] Nix és lleugerament més tènue que Hidra, la qual cosa suggereix que és una mica més petit de mida.[5] En la imatge de la descoberta, Nix és 6.300 vegades més tènue que Plutó.[8]

Les primeres recerques semblaven mostrar que Nix éra vermellós com Plutó a diferència d'altres llunes,[2] però investigacions recents han mostrat que és gris com la resta de satèl·lits.[5]

Nix serà visitat juntament amb Plutó per la missió New Horizons el 2015.

Nom[modifica | modifica el codi]

El nom formal de Nix, deesa grega de la foscor i la nit, i mare de Caront, va ser anunciar el 21 de juny de 2006 a la circular 8723 de la Unió Astronòmica Internacional,[7] on també se li dóna la designació Plutó II. Juntament amb Hidra, la tercera lluna de Plutó, les inicials són les mateixes que les de New Horizons.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jennifer Blue. «Gazetteer of Planetary Nomenclature». IAU Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 2009-11-09. [Consulta: 3' d'agost de 2010].
  2. 2,0 2,1 2,2 Buie, M. W.. «Orbits and Photometry of Pluto's satellites: Charon, S/2005 P1, and S/2005 P2 [sic]». Astronomical Journal, 132, 2006, pàg. 290. DOI: 10.1086/504422.(Final preprint) a, i, e per JPL
  3. 3,0 3,1 H. A. Weaver. «Discovery of two new satellites of Pluto» (subscription required). Nature, 439, 7079, 23 February 2006, pàg. 943–945. DOI: 10.1038/nature04547. PMID: 16495991 [Consulta: 11 novembre 2007].
  4. Basat en el rang de diàmetres de Buie et al. (2006), i densitats en el rang d'1 g/cm³ (gel) a 2 g/cm³ (Plutó).
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Stern, S. A.. «The Positions, Colors, and Photometric Variability of Pluto's Small Satellites from HST Observations 2005-2006». Astronomical Journal, 132, 2006, pàg. submitted. DOI: 10.1086/506347. (Final preprint)
  6. Circular 8625 de la IAU descrivint la descoberta
  7. 7,0 7,1 Circular 8723 de la IAU anomenant les llunes
  8. Diferència de lluentor el 25 de maig del 2005: (arrel cinquena de 100) ^ (MA de Nix: 23.38 - Ma de Plutó: 13.87) = 6,368x