Nou Centredreta
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | NCD  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | conservadorisme liberal democràcia cristiana europeisme | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 15 novembre 2013 | ||||
| Fundador | Angelino Alfano | ||||
| Data de dissolució o abolició | 18 març 2017 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu | ||||
| Membres | 100.000 (2014) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Renato Schifani | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| H17 | due per mille | ||||
| Lloc web | nuovocentrodestra.it | ||||
El Nou centredreta (en italià: Nuovo Centrodestra, NCD) és un partit polític italià de centredreta.[1] El seu líder és Angelino Alfano, antic protegit de Silvio Berlusconi i secretari nacional del Poble de la Llibertat (PdL) de 2011 a 2013.
El partit va ser format per una escissió del PdL el 15 de novembre de 2013. Els seus fundadors eren ferms partidaris del govern d'Enrico Letta i es van negar a unir-se al nou Força Itàlia (FI), fundat l'endemà de la dissolució del PdL. Tots els cinc ministres del PdL, tres subsecretaris, 30 senadors i 27 diputats van unir-se immediatament al NCD.[2] La majoria eren demòcratacristians i molts venien de les regions del sud de Calàbria i Sicília.[3]
A més d'Alfano (viceprimer ministre i ministre de l'Interior), entre els membres més destacats hi ha Maurizio Lupi (Ministre d'Infraestructures i Transports), Nunzia De Girolamo (Ministra d'Agricultura), Beatrice Lorenzin (Ministra de Salut), Gaetano Quagliariello (Ministre de Reformes Constitucionals), Giuseppe Scopelliti (President de Calàbria), Roberto Formigoni (expresident de Llombardia), Renato Schifani (expresident del Senat i líder del grup del PdL fins a novembre de 2013), Fabrizio Cicchitto (exdirigent del PdL a la Cambra de 2008 a 2013) i Carlo Giovanardi (exministre de la UDC).[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Silvio Berlusconi's heir Angelino Alfano forms new party in Italy». Associated Press. The Independent, 15-11-2013. [Consulta: 16 novembre 2013].
- ↑ «Alfano lancia il Nuovo centrodestra: "No a FI per me scelta dolorosa. No a decadenza Berlusconi"» (en italià). Il Messaggero, 16-11-2013. [Consulta: 16 novembre 2013].
- ↑ Francesco Bei. «Il "Nuovo centrodestra", gruppi in crescita e logo tricolore» (en italià). la Repubblica, 16-11-2013. [Consulta: 18 novembre 2013].
- ↑ Kevin Lees «What the Alfano-Berlusconi split means for Italian politics». Suffragio, 18-11-2013 [Consulta: 20 novembre 2013].
Enllaços externs[modifica]
| Partits representats a la Cambra dels Diputats (400) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Senat (205) | ||
| Partits representats en els Consells Regionals | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (21) | ||
| Partits històrics desapareguts | ||
