Noves muixerangues

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Les Noves muixerangues són el conjunt de colles muixerangueres de nova creació que apareixen en pobles on no hi havia tradició, o s'havia perdut feia molts anys, i que es distingeixen de les anomenades tradicionals per tindre una història recent.[1][2] Des de mitjan dels anys noranta s'han fundat noves colles a diferents pobles valencians, moltes d'elles s'han consolidat i només algunes poques han tingut una vida molt curta com és el cas de les de Carcaixent, Camp de Morvedre i Camp de Túria.[1] [3] Representen el moviment de recuperació muixeranguer vinculat al ressorgiment cultural valencià.[1]

Fases de desenvolupament de les noves muixerangues:[1]

La dècada dels anys 90 del segle XX[modifica]

En este període naix el Ball dels Locos de l'Olleria, concretament es va constituir en 1996, per recuperar el ball que s'havia realitzat per última vegada durant la Festa de la Magdalena de l'any 1917 a L'Olleria.[4] En 1997 es va fundar la Nova Muixeranga d'Algemesí la qual va ser pionera en la incorporació de la dona i altres aspectes com la cura de la seguretat, l'organització, la col·laboració amb altres muixerangues, etc convertint-se en un referent per a les colles que es crearen després.[4]

Del 2000 al 2009[modifica]

En este període es va produir l'expansió del moviment muixeranguer amb la creació de colles com la Muixeranga de la Safor (2002), la Muixeranga de Sueca (2005) o la Muixeranga de València (2007), així com altres que van tindre una vida breu com la de Silla (2006-20013) o la de Carcaixent (2008 - 2011).[4] Tanmateix esta dècada va estar marcada per la declaració de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí com a Bé d'Interés Cultural [1], així com pels primers intents d'organització de colles amb la Federació de Muixerangues, que va tindre molt poca activitat, i l'Entitat Promotora de Muixerangues (EPM) creada l'any 2008.[4]

A partir del 2010[modifica]

En este període s'han multiplicat les colles muixerangueres arreu del territori valencià i moltes d'elles s'han consolidat com és el cas de la Muixeranga de Vinarós (2013), la Conlloga Muixeranga de Castelló (2013), la Muixeranga d'Alacant (2014), la Jove Muixeranga de València (2014). etc.[1][5] Esta dècada està marcada també per la declaració de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2011.[1]

Noves muixerangues[modifica]

Nom Lloc Any Uniforme Imatge
Ball dels Locos de l'Olleria L'Olleria 1996 Camisa marró, pantalons ratllats blancs i marrons[4]
Nova Muixeranga d'Algemesí Algemesí 1997 Camisa i pantaló arlequinat a ratllets roig, blanc i verd[1]
2018 06 24 Nova Muixeranga d'Algemesí a Massalfassar 2018 03.jpg
Muixeranga de la Safor Gandia 2002 Camisa morada, faixa roja i pantaló blanc[1]
Muixeranga de Sueca Sueca 2005 Camisa roja, faixa negra i pantaló blanc[1]
Muixeranga de València València 2007 Camisa i pantaló blanc amb faixa negra[1]
Muixeranga de Cullera Cullera 2011 Camisa roja, pantalons blancs i faixa negra[4]
Muixeranga de Vinarós Vinaròs 2013 Camisa i pantalons arlequinats a ratlles blanques i roges[1]
Conlloga Muixeranga de Castelló Castelló de la Plana 2013 Camisa groga, pantaló blanc i faixa roja[1]
Muixeranga d'Alacant Alacant 2014 Camisa i pantaló arlequinat amb ratlles blanques i blaves i faixa negra[1]
Jove Muixeranga de València València 2014 Camisa taronja, pantalons i faixa negra[1]
Muixeranga de la Plana Plana Alta i Plana Baixa 2015 Camisa i pantaló negre amb faixa roja[1]
Muixeranga de la Torrentina Torrent 2015 Camisa a ratllets taronges i blaves, pantaló blanc i faixa negra[1]
Muixeranga de Xàtiva (La Socarrà) Xàtiva 2016 Camisa roja i faixa i pantaló negre[1]
Muixeranga d'Alginet Alginet 2016 Camisa blava, faixa roja i el pantaló blanc[1]
Muixeranga del Campello El Campelló 2016 Camisa negra, pantaló blanc i faixa quadribarrada[1]
Muixeranga de la Marina Baixa Marina Baixa 2017 Camisa blau clar, pantaló blanc, faixa roja[4]
Muixeranga de la Marina Alta Marina Alta 2017 Camisa verda, pantaló blanc i faixa negra[1]
Muixeranga La Carabassota de Guadassuar Guadassuar 2017 Camisa amb ratllets carabasses, pantaló blanc i faixa negra[4]
Muixeranga Penyeta Blanca de Concentaina Cocentaina 2017 Camisa i pantaló blanc i faixa negra[1]
Muixeranga de la Vall d'Albaida Vall d'Albaida 2018 Camisa verd festuc amb pantaló i faixa negra[1]
Muixeranga de Barcelona Barcelona 2018 Camisa blau cel, pantaló negre i faixa roja[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 Bofarull, Joan; Carceller, Kassim; Sorribes, Enric «Panorama del món muixeranguer». Canemàs : revista de pensament associatiu i cultura popular, 19, 2020, pàg. 19-35.
  2. Bofarull Solé, Joan. Les muixerangues valencianes. Primera edició, Setembre de 2016. ISBN 978-84-16505-34-0. 
  3. Bofarull, Joan «Les muixerangues del País Valencià : de la tradició a la federació». Caramella : revista de música i cultura popular, 39, 2018, pàg. 72-75.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Bofarull, Joan «Les muixerangues valencianes». Enciclopèdia castellera : la projecció dels castells. Les altres torres humanes., pàg. 190-205.
  5. Sorribes, Enric. Torres humanes a Castelló i les seus comarques. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló, 2021. ISBN 978-84-16155-76-7.