Omega2 del Taure
Omega² del Taure, també coneguda simplement com Omega del Taure (ω² Tauri), és un estel de la constel·lació del Taure.[7] De magnitud aparent +4,93, s'hi localitza a menys d'un grau al sud de la eclíptica. La seva distància al sistema solar és de 94 anys llum.
Omega² del Taure és un estel blanc de tipus espectral A3m.[7] Té una temperatura efectiva entre 7.552 i 8.709 K[8][9] i és 8 vegades més lluminosa que el Sol.[9] Posseeix un radi un 51% més gran que el radi solar[10] i rota amb una velocitat d'almenys 62 km/s.[8] La seva massa està compresa entre 1,9 i 2,3 masses solars.[11][9] No existeix consens quant a la seva edat; mentre que un estudi li atorga una edat de només 13 milions d'anys, un altre eleva aquesta xifra fins als 193 milions d'anys, gairebé 15 vegades més.[11][9] Igual que altres estels semblants, l'excés d'emissió infraroja observat tant a 24 μm com a 70 μm indica l'existència d'un disc circumestel·lar.[9]
Omega² del Taure presenta una abundància relativa de ferro doble de la del Sol ([Fe/H] = +0,32), sobreabundància també observada en el cas del bari, el contingut del qual és sis vegades superior.[8] En l'extrem oposat destaca el contingut de calci, només una tercera part del solar.[8] Així mateix, com ho posa de manifest el seu tipus espectral, Omega² Tauri és un estel amb línies metàl·liques igual que Sírius (α Canis Majoris).
Referències[modifica]
- ↑ Anne Cowley «A study of the bright A stars. I. A catalogue of spectral classifications» (en anglès). Astronomical Journal, abril 1969, pàg. 375–406. DOI: 10.1086/110819.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
- ↑ Eduard Masana «Effective temperature scale and bolometric corrections from 2MASS photometry» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 10-04-2006, pàg. 735–746. DOI: 10.1051/0004-6361:20054021.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 «Ome Tau -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Takeda, Yoichi; Kang, Dong-Il; Han, Inwoo; Lee, Byeong-Cheol; Kim, Kang-Min «Can Sodium Abundances of A-Type Stars Be Reliably Determined from Na I 5890/5896 Lines?». Publications of the Astronomical Society of Japan, 61, 5, 2009. pp. 1165-1178.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Wyatt, M. C.; Smith, R.; Su, K. Y. L.; Rieke, G. H.; Greaves, J. S.; Beichman, C. A.; Bryden, G. «Steady State Evolution of Debris Disks around A Stars». The Astrophysical Journal, 663, 1, 2007. pp. 365-382.
- ↑ Masana, E.; Jordi, C.; Ribas, I. «Effective temperature scale and bolometric corrections from 2MASS photometry». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 735-746.
- ↑ 11,0 11,1 Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
