T Tauri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaT Tauri
Imatge de T Tauri en infraroig
Imatge de T Tauri en infraroig
Dades d'observació
Constel·lació Taure
Característiques físiques
Tipus espectral G5V:e...
Més informació
Codi de catàleg HD 284419 (Henry Draper Catalogue)
HIP 20390 (Catàleg Hipparcos)
IRAS 04190+1924 (IRAS)
2MASS J04215943+1932063 (2MASS)
1RXS J042200.5+193209 (1RXS)
AAVSO 0416+19 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
AG+19 341 (Astronomische Gesellschaft Katalog)
BD+19 706 (Bonner Durchmusterung)
GCRV 2524 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 20390 (Hipparcos Input Catalogue)
JP11 3794 (JP11)
PLX 961.01 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
PPM 119824 (Catàleg d'estrelles PPM)
PSCz P04190+1924 (The PSCz catalogue)
RAFGL 5121 (RAFGL)
TYC 1272-470-1 (Tycho Catalogue)
UBV M 28947 (UBV (Catàleg Estel·lar))
uvby98 100284419 ABV (uvbyβ photoelectric photometric catalogue)
V* T Tau (Catàleg General d'Estrelles Variables)
VDB 28 (Catalogue van den Bergh)
WDS J04220+1932AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
Modifica dades a Wikidata

T Tauri (T Tau / HD 284419 / HIP 20390)[1] és una estrella variable a la constel·lació de Taure que dóna nom a un tipus de variables, les estrelles T Tauri. Fou descoberta l'octubre del 1852 per John Russell Hind i forma part del cúmul de les Híades, no lluny de l'estrella Ain (ε Tauri). Estudis recents situen T Tauri a 481 anys llum de distància del sistema solar.[2]

Situació[modifica | modifica el codi]

T Tauri es troba físicament a prop de NGC 1555, nebulosa de reflexió coneguda també com a nebulosa de Hind o nebulosa variable de Hind. Està il·luminada per T Tauri, i en ser aquesta estrella variable, la nebulosa també varia en brillantor. La nebulosa NGC 1554, observada per Otto Struve el 1958, fou també relacionada amb T Tauri, però desaparegué (o potser mai no existí); avui és coneguda com la nebulosa perduda de Struve. La mateixa T Tauri està situada dins d'una nebulosa molt petita, descoberta per Shelburne Burnham el 1890, i coneguda en honor seu com a nebulosa de Burnham.[3]

A 30 segons d'arc a l'oest del punt més brillant de NGC 1555, s'ha descobert un objecte Herbig-Haro que podria estar relacionat amb la mateixa T Tauri.[4]

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

T Tauri és un sistema estel·lar d'almenys tres components, dels quals només un és observable en l'espectre visible. Aquest últim és una jove estrella groc-taronja amb només 1 milió d'anys d'edat i que encara no ha entrat en la seqüència principal, per la qual cosa no ha començat la fusió d'hidrogen en el seu nucli. Encara té un diàmetre molt gran, però està col·lapsant. Gira molt de pressa i és un estel bastant actiu.[5]

Els altres dos components brillen en l'infraroig i un d'aquests també és una radiofont. Observacions amb radiofreqüències amb el telescopi Very Large Array (VLA) van permetre veure com una petita estrella del sistema va canviar de forma dràstica la seva òrbita després d'una trobada propera amb una de les seves companyes, i pot haver estat expulsada del sistema.[6]

Variabilitat[modifica | modifica el codi]

Com les variables de la seva classe, T Tauri és una estrella variable irregular. Les corbes de llum d'aquest tipus d'estrelles mostren una variació impredictible amb un ampli rang d'amplituds i períodes. T Tauri ha arribat a assolir magnitud aparent +9,3 per arribar a empal·lidir fins a magnitud 14, amb una variabilitat que té lloc en diferents escales de temps. A llarg termini, s'observa que l'estrella va augmentar lleugerament la brillantor el 1967, seguit d'un petit descens, per tornar a la màxima brillantor el 1984.[4] A curt termini, l'estrella varia unes dècimes de magnitud al llarg d'un dia, sense un patró definit.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]