Híades (cúmul estel·lar)
 Híades | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul obert  |
| Constel·lació | Taure |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 150 a. ll. |
| Magnitud aparent (V) | 0,5 (banda V) |
| Paral·laxi | 21,052 mas[1] |
| Moviment propi (declinació) | −4,26 mas/a [2] −28,49 mas/a [1] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 1,43 mas/a [2] 101,005 mas/a [1] |
| Velocitat radial | 39,4 km/s[3] 39,96 km/s[1] |
| Ascensió recta (α) | 4h 26m 54s[2] |
| Declinació (δ) | 15° 52' 0.0012''[2] |
| Metal·licitat | 0,13[4] |
| Catàlegs astronòmics | |
OCl 456.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) C 0424+157 (Catàleg Caldwell) Cl Melotte 25 Hyades Cluster Hyades Cl Collinder 50
| |
Les Híades (‘Υάδες: Les filles d'Atlas transformades en un cúmul estel·lar que apareix amb les pluges primavera, segons el mite clàssic) són un cúmul estel·lar obert a la constel·lació de Taure. El cúmul estel·lar més òbviament apropat a la Terra (el grup de desplaçament d'Ursa Major) és més a prop, molts d'astrònoms consideren que el Sol està a dins, però està més separat), està centrat a uns 151 anys llum del nostre sistema. L'estrella més brillant en aquesta direcció és Aldebaran, però no és membre del cúmul, està localitzada només a un 40% de la distància. Si no es compta Aldebaran, es coneixen unes 300 estrelles o se sospita que poden ser membres del cúmul, la majoria no són visibles per l'ull nu.
Les estrelles de les Híades estan associades en el sentit de què es mouen en aproximadament la mateixa direcció i a la mateixa velocitat per la galàxia. Perllongant per enrere els seus moviments les duria a més o menys el mateix punt a fa uns 600-800 milions d'anys, un fet que s'explicaria per la teoria de què totes foren formades al mateix viver estel·lar. L'edat de les Híades es calcula que és d'uns 625 milions d'anys.[5]
Els mateixos 600-800 milions d'anys és inferit pel mètode del desviament de la seqüència principal d'estimació de l'edat de les estrelles d'un cúmul raonant que l'edat del cúmul no pot ser major que la vida de les estrelles més lluminoses de la seqüència principal que es troben en el cúmul. Les estrelles del cúmul del pessebre tenen una edat similar i la mateixa velocitat, i es poden relacionar amb les de Híades.
El moviment comú en l'espai de les Híades no fou demostrat fins al 1908 per l'astrònom Lewis Boss, però les Híades eren conegudes a l'antiguitat. El seu nom es pot datar, almenys, en el 1000 aC, quan les van esmentar els grecs.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
- ↑ «WIYN open cluster study. LVII. Oxygen abundances of solar-type dwarfs in the Hyades and NGC 752». Astronomical Journal, 2013. DOI: 10.1088/0004-6256/146/6/143.
- ↑ Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.
- ↑ Perryman, M.A.C.; etal «The Hyades: distance, structure, dynamics, and age». Astronomy & Astrophysics, 331, 1998, pàg. 81–120. arXiv: astro-ph/9707253. Bibcode: 1998A&A...331...81P.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Híades |
