Organització de Cooperació de Shanghai

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióOrganització de Cooperació de Shanghai
Dades base
Tipus entitat organització internacional
Idioma oficial rus i xinès
Història
Fundació 2001

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Mapa de l'Organització de Cooperació de Shanghai
Mapa de l'Organització de Cooperació de Shanghai

L'Organització de Cooperació de Shanghái (OCS) és una organització intergovernamental fundada el 8 d'abril de 1996 pels líders de la República Popular Xina, Rússia, Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan, països que, amb l'excepció d'Uzbekistan (que va ingressar a l'organització en 2001), d'Índia i de Pakistan (que van ingressar a l'organització al gener de 2016), havien estat prèviament coneguts com els Cinc de Shanghái.

Activitats[modifica | modifica el codi]

Cooperació en matèria de seguretat[modifica | modifica el codi]

Grigory Logninov va afirmar a l'abril de 2006 que la OCS no tenia intenció de convertir-se en un bloc militar. La OCS està, segons les seves pròpies declaracions, enfocada cap a la seguretat regional, assenyalant com a principals amenaces el terrorisme, el separatisme i l'extremisme.

L'organització compte des de 2004 amb una oficina antiterrorista, el RATS, amb seu a Uzbekistan. Durant el cim de 2006 es va decidir també la creació d'una institució dedicada a la lluita contra el tràfic internacional d'estupefaents.[1] Els exèrcits dels països membres han dut a terme maniobres conjuntes tant en el marc de l'aliança com de forma bilateral entre Rússia i Xina.[2]

El 10 d'agost de 2007, la OCS va realitzar un exercici militar a la regió de la serralada dels Urals, a Rússia. Es van posar en operació més d'1.000 unitats de material bèl·lic i prop de 6.000 efectius (russos i xinesos en la seva majoria). Els exercicis antiterroristes van concloure el 17 d'agost.

Cooperació econòmica[modifica | modifica el codi]

Al setembre de 2003 es va establir un acord marc per fomentar la cooperació econòmica entre els estats de la OCS. Wen Jiabao, el llavors primer ministre de la República Popular Xina, va proposar en la mateixa reunió la creació d'una zona de lliure comerç com una meta a llarg termini de la OCS. En 2004 es van assenyalar 100 mesures concretes que havien d'aplicar-se a curt termini per facilitar l'intercanvi de mercaderies a la regió.[3][4]

El 26 d'octubre de 2005, durant la cimera de Moscou, el Secretari General de l'organització va declarar que la OCS donaria prioritat a projectes energètics conjunts, tals com l'exploració de nous jaciments d'hidrocarburs, la cooperació en els sectors del gas i el petroli i la creació d'un Consell inter-bancari de la OCS per al futur finançament de tals projectes (que tindria la seva primera reunió al febrer de 2006).[5]

Cooperació cultural[modifica | modifica el codi]

La OCS també pretén fomentar la cooperació cultural. Els ministres de cultura dels països membres es van reunir per primera vegada a Pequín en 2002. Els cims de la OCS s'han acompanyat, des de 2005, de mostres d'art i festivals culturals.[6][7]

Possibilitat de noves incorporacions[modifica | modifica el codi]

Durant la cimera de 2004 en Taskent (Uzbekistan), Mongòlia es va convertir al primer país a rebre estatus d'observador de la OCS. En el cim de 2005 països com Pakistan, Índia i Iran van rebre el mateix tractament. Aquestes 4 nacions van mostrar el seu interès a incorporar-se com a membres de ple dret de l'organització.

Fonts del Ministeri d'Exteriors xinès han afirmat que la OCS no acceptarà nous membres sense estudiar detingudament les candidatures. El representant permanent rus Grigory Logninov es va expressar de manera anàloga i el secretari general Zhang Deguang va argumentar que una sobreexpansión de l'organització podria ser perjudicial per a la intensificació de la cooperació.[8]

Bielorússia ha sol·licitat l'estatus de membre observador, comptant per a això amb el suport de Kazakhstan. No obstant això, el Ministre de Defensa rus Serguéi Ivánov es va mostrar en contra de la candidatura en afirmar que Bielorússia és un país purament europeu.[9]

A Sèrbia, el Partit Radical Serbi i altres forces nacionalistes advoquen perquè el seu país sol·liciti la inclusió en la OCS i detenir així la seva aproximació i integració en la Unió Europea.

Al setembre de 2014, durant el cim de l'organització, Índia va demanar adherir-se a la OCS com a membre permanent.[9] Finalment, tant Índia com Pakistan passaran a ser membres de ple dret de la OCS en 2017.

Relacions amb Occident[modifica | modifica el codi]

A pesar que la declaració fundacional de la OCS afirma que no és una aliança feta contra altres nacions o regions i s'adhereix al principi de transparència, la majoria dels observadors consideren que un dels objectius principals de la OCS és servir de contrapès a l'OTAN i als Estats Units, evitant conflictes que permetrien la intervenció nord-americana en regions limítrofes amb Rússia i Xina.

Després que les guerres a Afganistan i l'Iraq hagin conduït a una presència de tropes nord-americanes a Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan, la OCS ha fet una crida per a l'establiment d'una data de retirada de les mateixes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Xinhua - English». news.xinhuanet.com. [Consulta: 18 novembre 2016].
  2. «Xinhua - English». news.xinhuanet.com. [Consulta: 18 novembre 2016].
  3. «Overview | International Centre for Trade and Sustainable Development». www.ictsd.org. [Consulta: 18 novembre 2016].
  4. «Joint Communique, SCO, Heads of Government, Bishkek, Sept 23, 2004», 30-03-2009. [Consulta: 18 novembre 2016].
  5. National Bank for Foreign Economic Activity of the Republic of Uzbekistan
  6. «Culture Ministers of SCO Member States Meet in Beijing». en.people.cn. [Consulta: 18 novembre 2016].
  7. «Караван - новости, события, аналитика в Казахстане и мире». eng.gazeta.kz. [Consulta: 18 novembre 2016].
  8. UzReport Business Information Portal
  9. 9,0 9,1 «The Shanghai Cooperation Organization acquires military character - Kommersant Moscow». www.kommersant.com. [Consulta: 18 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]