Organització de Cooperació de Shanghai

Organització de Cooperació de Shanghai

Membres       Observadors       Socis dialogadors
Epònim	Shanghai
Dades
Nom curt	SCO, ШОС, 上合组织, 上合組織, ΟΣΣ, SHHT, OCS, OCS, OCS, ШКУ, ŞİÖ, OCX, SSO, OCX, OCS, ШОС, ŞXO, ШОС, შთო, SOZ, ШОС, ŞƏT, OCS, ШАС, ՇՀԿ, ШЫҰ, СҲШ, ŠOS i ŜKO
Tipus	organització internacional
Idioma oficial	rus i llengües sinítiques
Història
Creació	14 juny 2001
Governança corporativa
Seu	Pequín (RP Xina)
Secretari general	Zhang Ming (en) (2022–)
Lloc web	eng.sectsco.org

Mapa de l'Organització de Cooperació de Shanghai

L'Organització de Cooperació de Shanghai, en ortografia estrangera "Shanghai", (OCX; xinès tradicional: 上海合作組織, xinès simplificat: 上海合作组织, pinyin: Shànghǎi Hézuò Zǔzhī; en rus: Шанха́йская организа́ция сотру́дничества — ШОС —; transl.: Xankhàixskaia organizàtsia sotrúdnitxestva), és una organització intergovernamental fundada el 8 d'abril de 1996 pels líders de la República Popular Xina, Rússia, el Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan, països que, amb l'excepció de l'Uzbekistan (que va ingressar a l'organització en 2001), d'Índia i de Pakistan (que van ingressar a l'organització al gener de 2016), havien estat prèviament coneguts com els Cinc de Shanghai.

Activitats

Cooperació en matèria de seguretat

Grigory Logninov va afirmar a l'abril de 2006 que la OCS no tenia intenció de convertir-se en un bloc militar. La OCS està, segons les seves pròpies declaracions, enfocada cap a la seguretat regional, assenyalant com a principals amenaces el terrorisme, el separatisme i l'extremisme.

L'organització compte des de 2004 amb una oficina antiterrorista, el RATS, amb seu a Uzbekistan. Durant el cim de 2006 es va decidir també la creació d'una institució dedicada a la lluita contra el tràfic internacional d'estupefaents. Els exèrcits dels països membres han dut a terme maniobres conjuntes tant en el marc de l'aliança com de forma bilateral entre Rússia i Xina.

El 10 d'agost de 2007, la OCS va realitzar un exercici militar a la regió de la serralada dels Urals, a Rússia. Es van posar en operació més d'1.000 unitats de material bèl·lic i prop de 6.000 efectius (russos i xinesos en la seva majoria). Els exercicis antiterroristes van concloure el 17 d'agost.

Cooperació econòmica

Al setembre de 2003 es va establir un acord marc per fomentar la cooperació econòmica entre els estats de la OCS. Wen Jiabao, el llavors primer ministre de la República Popular Xina, va proposar en la mateixa reunió la creació d'una zona de lliure comerç com una meta a llarg termini de la OCS. En 2004 es van assenyalar 100 mesures concretes que havien d'aplicar-se a curt termini per facilitar l'intercanvi de mercaderies a la regió.

El 26 d'octubre de 2005, durant la cimera de Moscou, el Secretari General de l'organització va declarar que la OCS donaria prioritat a projectes energètics conjunts, tals com l'exploració de nous jaciments d'hidrocarburs, la cooperació en els sectors del gas i el petroli i la creació d'un Consell inter-bancari de la OCS per al futur finançament de tals projectes (que tindria la seva primera reunió al febrer de 2006).

Cooperació cultural

La OCS també pretén fomentar la cooperació cultural. Els ministres de cultura dels països membres es van reunir per primera vegada a Pequín en 2002. Els cims de la OCS s'han acompanyat, des de 2005, de mostres d'art i festivals culturals.

Possibilitat de noves incorporacions

Durant la cimera de 2004 en Taskent (Uzbekistan), Mongòlia es va convertir al primer país a rebre estatus d'observador de la OCS. En el cim de 2005 països com Pakistan, Índia i Iran van rebre el mateix tractament. Aquestes 4 nacions van mostrar el seu interès a incorporar-se com a membres de ple dret de l'organització.

Fonts del Ministeri d'Exteriors xinès han afirmat que la OCS no acceptarà nous membres sense estudiar detingudament les candidatures. El representant permanent rus Grigory Logninov es va expressar de manera anàloga i el secretari general Zhang Deguang va argumentar que una sobreexpansión de l'organització podria ser perjudicial per a la intensificació de la cooperació.

Bielorússia ha sol·licitat l'estatus de membre observador, comptant per a això amb el suport del Kazakhstan. No obstant això, el Ministre de Defensa rus Serguéi Ivánov es va mostrar en contra de la candidatura en afirmar que Bielorússia és un país purament europeu.

A Sèrbia, el Partit Radical Serbi i altres forces nacionalistes advoquen perquè el seu país sol·liciti la inclusió en la OCS i detenir així la seva aproximació i integració en la Unió Europea.

Al setembre de 2014, durant la cimera de l'organització, Índia va demanar adherir-se a la OCS com a membre permanent. Finalment, tant Índia com Pakistan passaran a ser membres de ple dret de la OCS en 2017.

Relacions amb Occident

A pesar que la declaració fundacional de la OCS afirma que no és una aliança feta contra altres nacions o regions i s'adhereix al principi de transparència, la majoria dels observadors consideren que un dels objectius principals de la OCS és servir de contrapès a l'OTAN i als Estats Units, evitant conflictes que permetrien la intervenció nord-americana en regions limítrofes amb Rússia i la Xina.

Després que les guerres a Afganistan i l'Iraq hagin conduït a una presència de tropes nord-americanes a Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan, la OCS ha fet una crida per a l'establiment d'una data de retirada de les mateixes.

Vegeu també

• Unió Econòmica Euroasiàtica
• GUAM
• OTAN

Enllaços externs

• Pàgina oficial de la OCS (en rus i xinès)
• Informació de la OCS (en anglès i rus)
• Cohen, Ariel. (24 October 2005). "Competition over Euràsia: Are the U.S. and Russia on a Collision Course?" Arxivat 2010-03-02 a Wayback Machine.. The Heritage Foundation.
• Cohen, Ariel. (18 July 2001). "The Russia-China Friendship and Cooperation Treaty: A Strategic Shift in Eurasia?" Arxivat 2010-03-07 a Wayback Machine.. The Heritage Foundation.
• Colson, Charles. (5 August 2003). "Central Asia: Shangai Cooperation Organization Makes Military Debut". Radio Free Europe / Radio Liberty.
• Daly, John. (19 July 2001). "'Shangai Five' expands to combat Islamic radicals". Jane's Terrorism & Security Monitor.
• Fels, Enrico (2009), Assessing Eurasia's Powerhouse. An Inquiry into the Nature of the Shanghai Cooperation Organisation, Winkler Verlag: Bochum. ISBN 978-3-89911-107-1
• Navrozov, Lev. (17 February 2006). "The Sino-Russian 'Shangai Cooperation Organization'". Newsmax.com.
• Saiz-Alvarez, José Manuel (2009), "L'Organitzación de Cooperación de Shangai (OCS): Claves para la creación de un futuro líder mundial", Revista de Economia Mundial, n. 23, Universitat de Huelva (Espanya), pàg. 307-326
• Stakelbeck, Frederick W., Jr. (8 August 2005). "The Shangai Cooperation Organization" Arxivat 2007-07-07 a Wayback Machine.. Frontpagemagazine.com.
• Yom, Siguin L. (2002). "Power Politics in Central Asia: The Future of the Shangai Cooperation Organization". Harvard Àsia Quarterly 6 (4) 48-54.
• Wilches, Víctor. (2011). "A Organitzación de Cooperació de Shanghai (OCX), Rússia e China revivindo a Ruta da Seda". Tempo exterior, ISSN 1579-6582, Nº. 22, 2011 , págs. 135-159.
• Declaració fundacional de l'OCS
• "The Shangai Cooperation Organization and the Drug War"
• "Iran urges Central Asian bloc to counter West"
• "Iran offers Shangai bloc energy ties"