Vés al contingut

Ornitòptera reina Alexandra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOrnitòptera reina Alexandra
Ornithoptera alexandrae Modifica el valor a Wikidata

Mascle
Dades
Hoste
Estat de conservació
Espècie amenaçada
UICN15513 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaPapilionidae
TribuTroidini
GènereOrnithoptera
EspècieOrnithoptera alexandrae Modifica el valor a Wikidata
(Rothschild, 1907)[1][2]
Nomenclatura
EpònimAlexandra de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Espècimens al museu Itami, al Japó
Detall

L'ornitòptera reina Alexandra (Ornithoptera alexandrae) és la papallona més gran de la Terra.[3]

Etimologia

[modifica]

Va ésser així anomenada per Albert Stewart Meek en honor de la reina Alexandra de Dinamarca (1844-1925), esposa del rei Eduard VII del Regne Unit (1841-1910).[4]

Descripció

[modifica]
  • Presenta dimorfisme sexual: les femelles són més grans que els mascles, ja que poden arribar a una envergadura de 31 cm, una longitud corporal de 8 i una massa corporal de fins a 12 g. A més, té les ales més rodones i amples, de color marró amb marques blanques i un cos de color crema amb una petita secció de color vermell al tòrax.
  • Els mascles són més petits, tenen les ales de color marró amb iridescències blaves i marques verdes, i un abdomen de color groc brillant. Llur envergadura és, si fa no fa, de 20 cm, tot i que la mitjana se situa al voltant de 16.[5]

Reproducció

[modifica]

Triga aproximadament un mes des que és un ou fins a esdevindre adult. La posta (només entre 25 i 27 ous) es realitza a la planta Aristolochia schlecteri, la qual es troba a les capçades dels arbres que mesuren, com a mínim, 40 m d'alçària. Els ous fan 4 mm de diàmetre, les larves 11 x 3 cm i les pupes 9 x 3. L'eruga és de color negre i té una taca de color crema al centre del seu cos i tentacles carnosos per tot el seu cos.[6]

Alimentació

[modifica]

El primer àpat de l'eruga és la mateixa closca de l'ou. Després es nodrirà d'Aristolochia dielsiana i Aristolochia schlechteri, i incorporarà el verí d'aquestes plantes al seu cos, la qual cosa el farà desagradable als depredadors. Com a adult libarà nèctar.[7][4][8]

Hàbitat

[modifica]

És situat a 800 m d'altitud.[6]

Distribució geogràfica

[modifica]

Viu al nord de Papua Nova Guinea: l'est de les muntanyes Owen Stanley.[9]

Longevitat

[modifica]

Els adults tenen una esperança de vida de 3 mesos.[6]

Estat de conservació

[modifica]

L'any 1951, una erupció volcànica va destruir 250 km² del seu hàbitat principal i avui n'ocupa només 100. Actualment es troba en perill d'extinció a causa de l'establiment i expansió de plantacions per produir oli de palma, cacau i cautxú al seu hàbitat natural.[3][6][10]

Referències

[modifica]
  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. uBio (anglès)
  3. 3,0 3,1 Rare Papua New Guinea Butterfly at Risk (anglès)
  4. 4,0 4,1 Enchanted Learning (anglès)
  5. Earth's Endangered Creatures (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 www.nagypal.net (anglès)
  7. en.butterflycorner.net Arxivat 2009-07-26 a Wayback Machine. (anglès)
  8. The Animal Spot (anglès)
  9. IUCN (anglès)
  10. Natural History Museum (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Baillie, J. i Groombridge, B., 1996. 1996 IUCN Red List of Threatened Animals. International Union for Conservation of Nature, Gland, Suïssa.
  • Collins, N.M. i Morris, M.G., 1985. Threatened Swallowtail Butterflies of the World. The IUCN Red Data Book. UICN, Gland i Cambridge.
  • Deslisle, G., (2007). "Straatmana: a remplacement name for the subgenus Zeunera (Deslisle, 2001) (Lep. Papilionidae)" Lambillionea (Brussel·les) Núm. 2 vol 1 & 2, juny de 2007, p. 238.
  • Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
  • IUCN, 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Straatman, R., (1971). The life history of Ornithoptera alexandrae Rothschild. Journal of Lepidopterist's Society, 25: 58-64.
  • Wells, S.M., Pyle, R.M. i Collins, N.M., 1983. The IUCN Invertebrate Red Data Book. IUCN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.

Enllaços externs

[modifica]