Oscar Paul
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de-1901) Oscar Emil Alfred Julius Paul ![]() 8 abril 1836 ![]() Gozdnica ![]() |
Mort | 18 abril 1898 ![]() Leipzig ![]() |
Sepultura | Neuer Johannisfriedhof ![]() |
Pèrit judicial Deutsches Patent- und Markenamt (en) ![]() | |
1878 – | |
Professor extraordinari Universität Leipzig Institut für Philosophie (en) ![]() | |
1873 – 1898 | |
Privatdozent Universität Leipzig Institut für Philosophie (en) ![]() | |
1867 – 1873 | |
Professor Conservatori de Leipzig | |
Editor col·laborador Leipziger Tageblatt (en) ![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Religió | Luteranisme ![]() |
Formació | Conservatori de Leipzig (1859–1862) Universitat de Leipzig - teologia, musicologia (1858–1860) ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Leipzig ![]() |
Ocupació | musicòleg, pianista, crític musical, professor d'universitat, pedagog musical, musicògraf ![]() |
Ocupador | Conservatori de Leipzig (1868–1898) Universitat de Leipzig, professor extraordinari Leipziger Tageblatt (en) ![]() ![]() |
Membre de | |
Professors | Louis Plaidy, Moritz Hauptmann i Ernst Friedrich Richter ![]() |
Alumnes | Leoš Janáček ![]() |
Instrument | Piano ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() |
Oscar Paul (Freiwaldau, Silèsia, 1836 - Leipzig, 1898) fou un crític i periodista musical alemany.
A Leipzig cursà estudis de teologia, dedicant-se exclusivament a la música, estudiant primer al Conservatori d'aquella ciutat i més tard en privat, amb Plaidy, Richter i Hauptmann. Graduat de doctor el 1860 en la Universitat de Leipzig, allà s'habilità per a Privat Dozent en música (1866), i el 1874 aconseguí la càtedra de música en aquella Universitat, on tingué alumnes com Leoš Janáček, Eduard Behm, Ferdinand Pfohl,[1] Martin Wegelius i Fanny Davies, que més tard serien reputats compositors. Ensems fou professor del Conservatori des de 1869.
A més de gran nombre d'articles de premsa, publicà:
- Die absolute Harmonik der Griechen (Leipzig, 1867),
- Geschichte des Klaviers (Leipzig, 1868),
- Handlexicon der Tonkunst (Leipzig, 1868)
- 5 Bücher über die Musik aus dem Latein. in d. deutsche Sprache übertragen und mit besonderer Rücksicht der griechischen Harmonik sächlich erklärt (Leipzig, 1872),
- Lehrbuch der Harmonik (Leipzig, 1880),
A més publica l'obra inèdita de M. Hauptmann, Lehre von der Harmonik (Leipzig, 1868), i fundà diversos diaris musicals la Tonhalte (1868), i Musikalisches Wochenblatt (1870): durant molt de temps també fou crític musical del Leipziger Tageblatt.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 42, pàgs. 934-35 (ISBN 84-239-4542-1)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 364 (ISBN 84-239-4544-8)