Pòinter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pòinter
English pointer.jpg
Pointer
Noms alternatius
Pòinter anglès
País d'origen
Anglaterra Anglaterra
Classificació i estàndard de la raça
FCI: Grup 7 Secció 2 #1
AKC: Sporting
ANKC: Group 3 (Gundogs)
CKC: Group 1 - Sporting Dogs
KC (UK): Gundogan
NZKC: Gundogan
UKC: Gun Dogs

El Pòinter (de l'anglès to point, apuntar) és un gos de mostra, originari d'Anglaterra i considerat un dels millors perdiguers, indicant la presència de la presa apuntant-la amb el cap i amb una postura corporal immòbil i tensa, normalment amb una extremitat davantera aixecada. Està especialment dotat per la cacera amb escopeta de la perdiu, guatlla, faisà i tudó, tot i que no és tan bon cobrador.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen dels gossos de mostra es remunta al segle XVII, quan alguns anglesos van començar la cria de gossos de caça que s'adeqüessin a la pràctica d'aquest esport amb la novetat de l'escopeta. Com ocorre amb l'origen d'altres races canines, existeixen diverses teories sobre els orígens del pòinter. Alguns experts afirmen que és descendent de l'antic brac francès mentre que uns altres diuen que el seu avantpassat es troba en el brac anglès, o fins i tot amb el brac italià.

L'opinió més estesa és que va ser l'extint gos de mostra ibèric[1] (conegut en anglès com Old spanish pointer) el pare d'aquesta estirp, ja que aquest gos estava ben definit com a tipus morfològic i ben establert a Gran Bretanya el 1768, quan George Stubbs el va pintar sota el titol The Spanish Pointer.[2] Els anglesos també van conèixer l'antic perdiguer navarrès i està provat que l'any 1713 després de signar la pau d'Utrecht, l'exèrcit anglès va introduir a Anglaterra nombrosos exemplars procedents d'Espanya i Portugal que ràpidament s'estengueren per tot el territori britànic i foren nucli genètic de la selecció posterior cap al modern pòinter anglès.[3] Els primers centres de selecció d'aquesta raça estaven a mans dels grans terratinents, militars o aristòcrates descendents dels militars que lluitaren a la Guerra de Successió Espanyola. Després de diversos creuaments[4] amb bloodhound i foxhound per millorar les capacitats de rastreig, llebrers per millorar la velocitat i possiblement terriers, van sorgir el pòinter del nord i del sud d'Anglaterra i el pòinter negre d'Escòcia, que van ser creuats repetidament amb el gos de mostra ibèric amb la finalitat de tornar a l'origen.[3]

El pòinter modern s'estableix a mitjans segle XIX i sorgeix d'aquests antecessors de morfologia i capa variades, sempre dins d'un tipus fort i musculós i caps de crani ample amb línies cràniofacials convergents.[3] El 29 i 30 de juny de 1859 es va celebrar a Newcastle upon Tyne, Anglaterra, la primera exposició canina, on només s'admetien gossos de raça pòinter o setter.[5] El guanyador va ser un pòinter de color blanc amb taques marró.

Descripció de la raça[modifica | modifica el codi]

Pòinter

El Pòinter ha estat definit com el gos de caça per excel·lència, en virtut de les seves clàssiques formes. Molt veloç o i incansable caçador, orgull dels apassionats de les grans recerques per les seves grans qualitats, que sap posar de manifest sobre terrenys plans i nets. Dotat d'un finíssim olfacte, sap percebre el més lleu olor de qualsevol animal, fins i tot en climes càlids i secs. Galopador incansable, d'ànim impetuós i cercador veloç. Les característiques de la seva manera de treballar són la mostra molt ferma, alçada i molt expressiva i la guia, decidida i vehement.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Té un tòrax bastant ample, cuixes i potes bé desenvolupats i musculosos. Peus ovalats, amb dits arquejats. Cua de mitjana longitud, gruixuda en la base, es va afinant gradualment cap a la punta, duta a nivell del cos. El pelatge és fi, curt, rígid, perfectament llis i llustrós.

Mesures[modifica | modifica el codi]

L'altura a la creu desitjada, per al mascle, és de 63 a 69 cm, per a la femella de 61 a 66 cm. En els mascles el pes oscil·larà entre els 20 i 30 kg.

Esperança de vida[modifica | modifica el codi]

Usualment viuen entre 13 i 14 anys.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sanz Timón, J.M. El perdiguero en la historia[1]
  2. Stubbs, George. The Spanish Pointer.[2]
  3. 3,0 3,1 3,2 Arkwright, William. The Pointer And His Predecessors: An Illustrated History Of The Pointing Dog From The Earliest Times (1906), 2009, p380. 1104398044. 
  4. Cavanaugh, Wayne R. Assessing the Show Pointer, 1997.[3]
  5. Robertshaw, Cicely A.. Pointers Past & Present, 2000, p239. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòinter