Pere Rameil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pierre Rameil)
Infotaula de personaPere Rameil
Nom original(fr) Pierre Rameil Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1878 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1936 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
  Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
1914 – 1928
CircumscripcióPirineus Orientals
  Senador del Senat francès
6 de juliol de 1930 – 4 de febrer de 1936
CircumscripcióPirineus Orientals
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitRS
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Senador de la Tercera República Francesa
1930 – 1935
Circumscripció electoral: Pirineus Orientals
Diputat dels Pirineus Orientals
1914 – 1928 Modifica el valor a Wikidata

Pere Rameil (Perpinyà, 18 d'abril de 1878 — Perpinyà, 4 de febrer de 1936) va ser un advocat i polític rossellonès, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa, senador i secretari d'Estat.[1]

Biografia[modifica]

Després d'un primer intent en 1910, fou elegit diputat a l'Assemblea Nacional Francesa en 1914, i va mantenir el seu escó fins al 1928 per Partit Republicà Socialista. En 1920, com a encarregat del pressupost de Belles Arts, va anunciar la transformació de l'Antic Palau del Trocadéro en Teatre Nacional Popular dirigit per Firmin Gémier. Va ser breument el sotssecretari d'estat per a l'Educació Tècnica i Belles Arts, des del 23 de juny fins al 18 de juliol de 1926, cosa que el permeté intervenir [2] en l'alliberament de Bonaventura Gassol, Rafael Ramis, Martí Vilanova, Joan Ysern, Pere Garrós i Manuel Marsà, detinguts el 14 de juliol del 1926 a la gran manifestació de París (alliberament en què també col·laborà Édouard Herriot, president de la Cambra de Diputats).[3] Va ser elegit senador dels Pirineus Orientals des del 6 de juliol de 1930, a la mort de Juli Pams i Vallarino fins a la seva mort, quasi sis anys més tard. També va arribar a publicar alguns poemes i sainets.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Pere Rameil». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Esculies, Joan «Atemptar contra Primo de Rivera». La Vanguardia, 26-07-2023.
  3. ↑ « Pierre Rameil », al Dictionnaire des parlementaires français (1889-1940), sous la direction de Jean Jolly, PUF, 1960
  4. ↑ Pàgina del Senat.fr sobre Pere Rameil Arxivat 2010-05-22 a Wayback Machine. (francès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_Rameil&oldid=33039702»