Pipilotti Rist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPipilotti Rist
Biografia
NaixementElisabeth Charlotte Rist
21 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Grabs (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSuïssa
FormacióUniversitat d'Arts Aplicades de Viena
Schule für Gestaltung Basel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballVideoart Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Zúric
Viena
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa, productora de televisió, artista multimèdia, artista d'instal·lacions, escultora, artista de videoinstal·lacions, directora de fotografia, videoartista, directora de cinema, guionista, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Artvideoart
GènereInstal·lació Modifica el valor a Wikidata
MovimentFeminisme i art contemporani Modifica el valor a Wikidata
Representada perHauser & Wirth, Electronic Arts Intermix i Video Data Bank Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Pickelporno
Premis
Lloc webwww.pipilottirist.net/
IMDB: nm0728409 TMDB.org: 1272324
Musicbrainz: 9f8bd506-cb45-4da8-9eb4-451961e79bc7 Discogs: 718481 Modifica el valor a Wikidata

Elisabeth Charlotte Rist, més coneguda com a Pipilotti Rist (21 de juny de 1962 a Grabs, Sankt Gallen, Suïssa) és una reconeguda videoartista. Actualment viu entre Zúric i Los Angeles. Els seus treballs duren generalment un parell de minuts, alterant colors, velocitat i so. Els seus treballs generalment tracten fets relacionats amb el gènere, sexualitat i el cos humà. En contrast amb molts altres artistes conceptuals, els seus colorits i musicals treballs transmeten una sensació de felicitat i senzillesa. Van ser al principi considerats com obres de crítica feminista. Avui dia els seus treballs es troben en les més importants col·leccions d'art de tot el món.

Biografia[modifica]

Des de la seva infància sempre ha estat anomenada Pipilotti. El nom fa referència a la novel·la d'Astrid Lindgren. Rist va estudiar a l'Institut d'Arts Aplicades de Viena, fins a 1986. Posteriorment va estudiar vídeo a l'Escola de Disseny (Schule für Gestaltung) a Basilea, Suïssa. El 1997 el seu treball va ser presentat en la Biennal de Venècia, on va ser premiat amb el Premi 2000.

Entre 1994 i 1998 va ser membre de la banda i grup per a performances Les Reines Prochaines. El 2002 va ser convidada pel professor Paul McCarthy para impartir classes a la Universitat de Los Angeles (UCLA). Pipilotti Rist viu actualment amb el seu company Balz Roth, amb el qual té un fill, Himalaya.

Obra[modifica]

Durant els seus estudis, va començar a realitzar pel·lícules en Super 8. A I'm not the Girl Who Misses Much (1986) Rist mostra com balla davant la càmera amb un vestit negre amb el pit descobert i llavis vermells. Les imatges són monocromàtiques i difuses. Canta "I'm not the girl who misses much"; la seva versió de la tornada de la cançó Happiness Is a Warm Gun de John Lennon. Al final, la imatge es torna blava i a poc a poc difusa. El so es deté.

Rist va cobrar fama gràcies a Pickelporno (1992), un treball sobre el cos femení, i l'excitació sexual. La càmera, amb un objectiu ull de peix es mou pròxima als cossos d'una parella. Les imatges estan carregades de colors intensos, per a percebre-les d'una manera estranya, sensual i ambigua per l'espectador.

Ever is Over All (1997) mostra amb alentiment a una jove que aixafa una flor tropical en els cristalls de cotxes aparcats. Una policia s'acosta i la saluda. El clip ha estat comprat pel MOMA de Nova York. Els setze videoclips d'Open My Glade van ser reproduïts cada hora en una pantalla a Times Square a Nova York, una iniciativa del programa Messages to the Public, que existeix des de 1980.

Pel·lícules super 8 i videoinstal·lacions[modifica]

  • 1984 - St. Marxer Friedhof (Cementiri de San Marx) - 4 minuts
  • 1986 - Das Gute (El Bo) - 9 minuts.
  • 1986 - I'm Not The Girl Who Misses Much - 7:45 minuts.
  • 1987 - Sexy Sad I - 4:36 minuts
  • 1988 - (Entlastungen) Pipilottis Fehler - 11:10 minuts
  • 1988 - Japsen. Amb Muda Mathis - 12 minuts
  • 1989 - Die Tempodrosslerin saust. Amb Muda Mathis - 14 minuts
  • 1990 - You Called Em Jacky - 4 minuts
  • 1992 - Pickelporno - 12 minuts
  • 1992 - Als der Bruder meiner Mutter geboren wurde, duftete es nach wilden Birnenblüten vor dem braungebrannten Sims - 4 minuts
  • 1993 - Blutclip - 2:50 minuts
  • 1994 - Selbstlos im Lavabad
  • 1995 - I'm a Victim Of This Song - 5 minuts
  • 1996 - Sip My Ocean - 8 minuts
  • 1997 - Ever Is Over All
  • 1998 - Remake of the Weekend
  • 1999 - Regenfrau
  • 1999 - Extremities
  • 1999 - Vorstadthirn
  • 1999 - Bar[1]
  • 2000 - Open My Glade - 1 Min.
  • 2000 - Himalaya's Sister's Living Room
  • 2000 - Closet Circuit
  • 2001 - The Belly Button Like a Village Square
  • 2001 - Fliederstrudel (Fünf Uhr)
  • 2001 - Related Legs
  • 2004 - Herbstzeitlose
  • 2005 - Homo sapiens sapiens

Premis[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pipilotti Rist

Publicacions[modifica]

Sobre Pipilotti Rist[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Ribas Tur, Antoni «Subhastes, col·leccionistes i plataformes: notes sobre videoart». Bonart [Girona], núm. 115, maig 2009, p.40-43. ISSN: 1885-4389.
  2. ↑ «Pipilotti Rist guanyadora de la segona edició del Premi Joan Miró, que patrocina la fundació Caixa Girona». Bonart [Girona], núm. 115, maig 2009, p.. ISSN: 1885-4389.
  3. ↑ «Pipilotti Rist: la reina del videoart». Telenotícies. TV3, 04-12-2009. [Consulta: 8 octubre 2011].
  4. ↑ «Premi al videoart de Pipilotti Rist». Telenotícies. TV3, 04-05-2009. [Consulta: 8 octubre 2011].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pipilotti_Rist&oldid=32904014»