Poblat ibèric de Castell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPoblat ibèric de Castell
Poblado ibérico de Castell - Palamós.JPG
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Palamós (Baix Empordà)
 41° 51′ 37″ N, 3° 09′ 32″ E / 41.86027778°N,3.15888889°E / 41.86027778; 3.15888889
Característiques
Altitud 34 m
Bé d'interès cultural
Data 4 octubre 1996
Identificador RI-55-0000455
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 2005-ZA
Història
Tipus Jaciment arqueològic
Primera menció escrita Segle VI aC - segle I aC
Modifica les dades a Wikidata

El poblat ibèric de Castell, a Palamós, és un assentament dels indigets que data del segle VI aC fins a l'època romana i que va tenir la seva màxima esplendor durant els segles IV i III aC.

Descobert per Lluís Barceló i Bou,[1] conservador de l'arxiu històric de Palamós,[2] i excavat el 1945-55 per M. Oliva, els materials que s'hi han trobat són, en una bona part, al Museu Arqueològic de Girona. El 1996 fou declarat bé d'interès nacional.[3]

Edat del ferro[modifica]

En el període inicial, durant l'edat de ferro, cap al segle VI aC, es va instal·lar a la península, a prop de l'istme, un petit nucli de població format per 4 o 6 cabanes aïllades, reutilitzades posteriorment com a fosses d'escombraries, per recollir l'aigua de pluja o com a sitges d'aprovisionament. Després, probablement, es va abandonar temporalment el lloc i es va reocupar a mitjan segle V aC.[3]

Cap al segle IV abans de Crist, l'assentament es va fortificar pel costat de més fàcil accés a la península, l'istme, amb una muralla que envoltava el petit poblat. L'entrada al recinte va ser reforçada amb dues torres quadrades exemptes. Al llarg d'aquest mateix segle i durant el segle III aC, moment de màxima esplendor, aquesta comunitat va entrar en relació amb el món colonial, possiblement a través de la ciutat ibèrica d'Ullastret, i va experimentar un creixement demogràfic. Les edificacions s'estenen pels vessants occidental i oriental, que són aterrassats, i sobre les terrasses s'assenten les habitacions i cabanes de planta rectangular o quadrada, adossades les unes a les altres formant files que determinen carrers perpendiculars a l'eix de la muntanya. L'organització urbanística de l'assentament està determinada per la topografia del lloc: un pendent salvat per mitjà d'un sistema de terrasses esglaonades, reforçades per murs de contenció de tècnica propera a la ciclòpia. La troballa d'alguns elements arquitectònics, com bases de columna, dovelles, etc., fa suposar l'existència d'un edifici públic, possiblement un temple hel·lenístic, situat a la part més alta del poblat.[3]

Romanització[modifica]

Vegeu també: Procés de romanització

Durant la romanització, el poblat va continuar existint. Cap al segle II aC va experimentar una nova esplendor, es van reconstruir algunes de les cases ibèriques i es van fer cases noves, i s'ha documentat una ampliació fora de la muralla, més enllà de l'istme de la península, però el lloc es va abandonar progressivament a partir del segle I aC.[3]

Restes arqueològiques[modifica]

Les restes conservades tenen una gran entitat i presenten un estat de conservació molt bo, i en alguns llocs s'han localitzat paraments de més d'1,5 metres d'alçada. Actualment es conserva una gran part de les estructures arquitectòniques del poblat ibèric, fet que ha permès reconstruir-ne la planta. Encara que no s'ha excavat extensivament tota la superfície que ocupava el poblat, es conserven pràcticament íntegres totes les estructures essencials en aquest tipus de jaciments: la muralla, les habitacions, la xarxa de carrers que organitzaven la trama urbana, les cisternes per a emmagatzematge de l'aigua i les sitges per guardar-hi el gra. Arquitectònicament, el conjunt resulta d'una tècnica molt acurada.[3]

S'han trobat materials arqueològics des del segle VI aC fins a finals del segle III aC i d'època romana fins al segle I aC. Destaquen la ceràmica grisa emporitana, les importacions gregues, la ceràmica campaniana i un plom amb inscripció ibèrica, un text dels més extensos que s'han trobat fins ara a Catalunya.[3]

L'antiguitat de les estructures defensives, la personalitat de la seva producció ceràmica i l'antiguitat del gran edifici situat a l'acròpoli indiquen que aquest va ser el segon poblat indiget més important de Catalunya, després de la ciutat ibèrica d'Ullastret.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poblat ibèric de Castell Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia.cat, Palamós
  2. (castellà) Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, v.9
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (castellà) BOE: Declaració de Be Cultural d'Interès Nacional