Polydactylus sexfilis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPolydactylus sexfilis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPolynemidae
GènerePolydactylus
EspèciePolydactylus sexfilis Modifica el valor a Wikidata
((Valenciennes, 1831)[1][2][3])
Nomenclatura
Sinònims
ProtònimPolynemus sexfilis Modifica el valor a Wikidata
Un banc de Polydactylus sexfilis

Polydactylus sexfilis és una espècie de peix pertanyent a la família dels polinèmids.[5]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 61 cm de llargària màxima[6] i 3.170 g de pes.[7]
  • Cos de color argent daurat i, de vegades, amb diverses ratlles tènues fosques al llarg de les fileres d'escates longitudinals a ambdós costats de la línia lateral.
  • 6 filaments pectorals (l'extrem del superior arriba lleugerament per damunt del nivell de l'extrem posterior de la part superior de l'aleta pectoral).
  • 9 espines i 13 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 11 radis tous a l'anal.[8]

Reproducció[modifica]

És hermafrodita: els mascles assoleixen la maduresa sexual en arribar als 12-15 cm de llargària i esdevenen femelles en el moment que fan entre 18 i 24.[9]

Alimentació[modifica]

Menja principalment crustacis (gambes i crancs), poliquets, d'altres invertebrats bentònics i, en menor grau, teleostis.[10]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça, marina i salabrosa, bentopelàgic,[11] associat als esculls[12] i de clima tropical (34°N-23°S, 50°E-148°W) que viu entre 1 i 50 m de fondària (normalment, entre 20 i 50).[8]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a la conca Indo-Pacífica: la Samoa Nord-americana, Bangladesh,[13][14] Txagos,[15] les illes Cook, la Polinèsia Francesa, Guam,[16] les illes Hawaii,[17] l'Índia,[18] Indonèsia,[19] el Japó (incloent-hi les illes Ogasawara),[20] Kenya, les illes Maldives,[21] les illes Marqueses, les illes Marshall,[22] Maurici, la Micronèsia,[23] Niue,[24] Palau, Papua Nova Guinea,[25] les illes Filipines, Pitcairn,[26] Samoa,[27] les illes Seychelles,[28] Taiwan,[29] Tailàndia,[30] Tonga[31] i les Tuamotu. És absent d'Austràlia.[32]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans i el seu potencial en aqüicultura ha estat estudiat.[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ Lacépède B. G. E., 1803. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 5. i-lxviii + 1-803 + index.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1831. Histoire naturelle des poissons. Tome septième. Livre septième. Des Squamipennes. Livre huitième. Des poissons à pharyngiens labyrinthiformes. Historie naturelle des poissons. v. 7: i-xxix + 1-531, Pls. 170-208.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ Honebrink, R., 1990. Fishing in Hawaii: a student manual. Education Program, Division of Aquatic Resources, Honolulu, Hawaii. 79 p.
  7. ↑ IGFA, 1991. World record game fishes. International Game Fish Association, Florida, els Estats Units.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 FishBase (anglès)
  9. ↑ Feltes, R.M., 2001. Polynemidae. Threadfins. P. 3090-3116. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 5. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). FAO, Roma.
  10. ↑ Feltes, R.M., 2001.
  11. ↑ Mundy, B.C., 2005. Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago. Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  12. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  13. ↑ Rahman, A.K.A., 1989. Freshwater fishes of Bangladesh. Zoological Society of Bangladesh. Department of Zoology, University of Dhaka. 364 p.
  14. ↑ Ahmed, M., 1991. A model to determine benefits obtainable from the management of riverine fisheries of Bangladesh. ICLARM Tech. Rep. 28, 133 p.
  15. ↑ Winterbottom, R. i R.C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28.
  16. ↑ Uchida, R.N., 1983. Summary of environmental and fishing information on Guam and the Commonwealth of the Northern Mariana Islands: A review of the plankton communities and fishery resources. NOAA-TM-NMFS-SWFC-33, 159 p.
  17. ↑ Tinker, S.W., 1978. Fishes of Hawaii, a handbook of the marine fishes of Hawaii and the Central Pacific Ocean. Hawaiian Service Inc., Honolulu. 568 p.
  18. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  19. ↑ Schuster, W.H. i R. Djajadiredja, 1952. Local common names of Indonesian fishes. W.V. Hoeve, Bandung, Indonèsia. 276 p.
  20. ↑ Randall, J.E., H. Ida, K. Kato, R.L. Pyle i J.L. Earle, 1997. Annotated checklist of inshore fishes of the Ogasawara Islands. Nat. Sci. Mus. Monogr. (11):1-74.
  21. ↑ Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.
  22. ↑ Hiatt, R.W. i D.W. Strasburg, 1960. Ecological relationships of the fish fauna on coral reefs of the Marshall Islands. Ecol. Monogr. 30(1):65-127.
  23. ↑ Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  24. ↑ Dalzell, P., S.R. Lindsay i H. Patiale, 1991. Fisheries resources survey of the Island of Niue. Tech. Doc. Inshore Fish. Res. Proj. S. Pac. Comm 3. A report prepared in conjunction with the South Pacific Commission Inshore Fisheries Research Project, and the FAO South Pacific Aquaculture Development Project for the Government of Niue. Juliol del 1990.
  25. ↑ Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
  26. ↑ Randall, J.E. 1973 Expedition to Pitcairn. Oceans 6(2):12-21.
  27. ↑ Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
  28. ↑ Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
  29. ↑ Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140.
  30. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  31. ↑ Randall, J.E., J.T. Williams, D.G. Smith, M. Kulbicki, G.M. Tham, P. Labrosse, M. Kronen, E. Clua i B.S. Mann, 2003. Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Res. Bull. Núms. 497-508.
  32. ↑ FishBase (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polydactylus sexfilis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Polydactylus_sexfilis&oldid=32893157»