Receptor tirosina-cinasa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

En biologia cel·lular i molecular, un receptor tirosina-cinasa és un receptor cel·lular associat a una via de senyalització intracel·lular caracteritzat per pertànyer a la família dels receptors amb activitat enzimàtica intrínseca o associada i per posseir com lligands la insulina, factor de creixement epidèrmic, factor de creixement de fibroblasts, neurotrofines i altres factors tròfics. En aquests casos, l'enllaç d'una molècula de senyalització al receptor de la membrana activa l'activitat enzimàtica inherent del receptor. Quan les molècules de senyalització s'uneixen als RTK, fan que els altres receptors veïns s'assocïin entre si formant dímers reticulats. Aquestes estructures activen l'enzim tirosina cinasa, que desenvoluparà processos de fosorilació.

Les característiques moleculars del receptor comprenen la possessió hèlix alfa transmembrana individual, tot i que la proteïna intrínseca posseeix un domini citosòlic amb activitat tirosina cinasa, i la seva via de transducció del senyal implica la proteïna G monomèrica Ras associada a MAPK, via IP3/DAG o via PI-3 kinasa. D'aquesta manera, la seva activació mitjançant un estímul extern provoca una cascada de reaccions enzimàtiques internes que facilita l'adaptació de la cèl·lula al seu entorn, per mediació de segons missatgers.

Dels 90 gens que codifiquen proteïnes amb activitat tirosina cinasa, tan sols 58 codifiquen receptors, els quals estan dividts en 20 subfamílies. Entre aquestes subfamílies, cal destacar que algunes estan estretament relacionades amb malalties oncològiques.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La majoria de RTKs són receptors de subunitats individuals, però n'hi d'altres que actuen com a complexos multimèrics. Cada monòmer està format per un domini transmembrana (hidrofòbic), un domini extracel·lular N terminal glicosilat amb grans quantitats de ponts disulfur (implicat en el procés de dimerització dels receptors i, per tant, en el reconeixement de lligands) i un domini intracel·lular C terminal. Els receptors s'insereixen en la membrana gràcies al seu domini transmembrana, que té una estructura secundària d'hèlix alfa constituïda per 25-38 aminoàcids. A més, aquest domini es crucial a l'hora de la formació i l'establització dels dímers de les cadenes receptores. En l'entorn dels lípids de la mebrana cel·lular, les hèlix alfa no es troben covalentment oligomeritzades.

La composició d'aquests dominis és variable en funció del receptor, i defineix l'especificitat dels lligands que s'hi uneixen.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Alberts et al. Biología molecular de la célula. Barcelona: Omega, 2004. ISBN 84-282-1351-8. 
  • Lodish et al.. Biología celular y molecular. Buenos Aires: Médica Panamericana, 2005. ISBN 950-06-1374-3. 
  1. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2212137415200188#f0005
  2. https://www.nature.com/scitable/topicpage/rtk-14050230
  3. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK21720/