Resolució 874 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 874 Emblem of the United Nations.svg
NK-Map.PNG
Regió en conflicte
Data 14 d'octubre 1993
Trobada n. 3292
Codi S/RES/874 (Document)
Subjecte Armènia-Azerbaidjan
Resultat de la votació 15 votaren a favor
0 votaren en contra
0 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica les dades a Wikidata

La Resolució 874 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 14 d'octubre de 1993. Després de reafirmar les resolucions 822 (1993) i 853 (1993), el Consell va expressar la seva preocupació pel continu conflicte entre Armènia i Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh, a més de la inviolabilitat de les fronteres internacionals i la inadmissibilitat de l'ús de la força per a l'adquisició de territori, i va instar les parts a observar l'alto el foc acordat pel Govern de Rússia i el Grup de Minsk de l'OSCE Minsk.

El Consell, després de reiterar el seu suport al procés de pau, va convidar a ambdues parts a acceptar el "calendari ajustat dels passos urgents" de l'OSCE, que va ser acordat per Armènia, rebutjat per Azerbaidjan i les autoritats de Karabagh retarden la resposta.[1]Les autoritats de Karabakh van adoptar un enfocament d'esperar i veure, i Azerbaidjan ho va rebutjar perquè "l'horari ajustat" va associat a la retirada de les forces armènies de Karabakh del territori ocupat d'Azerbaidjan amb l'aixecament de l'embargament d'Armènia a Azerbaidjan. El govern d'Azerbaidjan es va queixar de ser tractat com "el bàndol derrotat".[2][1] El "calendari ajustat" inclou propostes relatives a la retirada de forces dels territoris ocupats recentment i l'eliminació de tots els obstacles a les comunicacions i el transport; tots els altres assumptes no tractats, segons el Consell, s'han de resoldre mitjançant negociacions pacífiques.

A continuació, la resolució va demanar la convocatòria anticipada de la Conferència de Minsk de l'OSCE amb la finalitat d'arribar a una solució negociada al conflicte, demanant al Secretari General Boutros Boutros-Ghali que assistís a la Conferència i proporcionés tota l'assistència possible a les negociacions substantives que hi tindrien lloc. També va instar les parts a abstenir-se de violacions del dret internacional humanitari i permetre l'accés sense obstacles a les organitzacions internacionals per lliurar ajuda humanitària.

La resolució 874 també va ser la primera resolució sobre el tema del conflicte en instar sls estats de la regió a abstenir-se de qualsevol acte hostil i de qualsevol interferència o intervenció que condueixi a l'ampliació del conflicte. A finals d'octubre, els enfrontaments van esclatar a la frontera entre l'Azerbaidjan i l'Iran i el posterior desplegament de forces iranianes pel president iranià Akbar Hashemi Rafsanjani sobre el conflicte a la seva frontera va conduir a noves crides als estats per abstenir-se d'interferir en Resolució 884.[3]

La resolució actual conclou demanant al Secretari General, al president en exercici de l'OSCE i al president de la Conferència de Minsk de l'OSCE que continuessin informant al Consell sobre el progrés del procés de Minsk i sobre tots els aspectes de la situació sobre el terreny.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Human Rights Watch/Helsinki. Azerbaijan: Seven years of conflict in Nagorno-Karabakh. Human Rights Watch, 1994, p. 45. ISBN 978-1-56432-142-8. 
  2. «Human Rights Watch organization». [Consulta: 12 setembre 2017].
  3. Croissant, Michael P. The Armenia-Azerbaijan conflict: causes and implications. Greenwood Publishing Group, 1998, p. 94–95. ISBN 978-0-275-96241-8. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 874 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.