Resolució 811 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 811 Emblem of the United Nations.svg
Dame Margaret Anstee.JPEG
Margaret Anstee (UNAVEM II)
Data 12 de març 1993
Trobada n. 3182
Codi S/RES/811 (Document)
Subjecte Angola
Resultat de la votació 15 votaren a favor
0 votaren en contra
0 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica les dades a Wikidata

La Resolució 811 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 12 de març de 1993. Després de reafirmar les resolucions 696 (1991), 747 (1992), 785 (1992), 793 (1992) i 804 (1993), el Consell va expressar la seva preocupació pels combats recents i va condemnar les violacions dels "Acordos de Paz" a Angola per part d'UNITA, inclòs el seu rebuig als resultats electorals i les negociacions a més de la represa de les hostilitats.

La resolució exigia a UNITA que acceptés els resultats de les eleccions i el Govern d'Angola com la prova de que ells, en particular UNITA, havien implementat els acords de pau, abans del 30 de març de 1993. També va exigir un alto el foc a tot el país i dialogar, reafirmant que s'encarregarà de qualsevol part que es negui a participar en aquest diàleg.

El Consell condemnà els atacs verbals i físics contra Margaret Anstee, representant especial del Secretari General Boutros Boutros-Ghali i a la Segona Missió de Verificació de les Nacions Unides a Angola (UNAVEM II), incloent-hi el segrest d'un membre d'UNAVEM II a la província de Cabinda, exigint a més que totes les parts garanteixin la seguretat de tot el personal de les Nacions Unides.[1]

La resolució va convidar Boutros-Ghali a organitzar una reunió al més alt nivell entre ambdues parts abans del 30 d'abril de 1993 i considerar el futur de les Nacions Unides a Angola en general. Va concloure demanant a tots els organismes de les Nacions Unides, els Estats membres i les organitzacions humanitàries internacionals que proporcionessin ajuda econòmica, material i tècnica, a més de l'ajuda humanitària a la població civil. Aquesta disposició va ser afegida a la resolució després de les preocupacions sobre la situació humanitària a Angola per Margaret Anstee.[2]

Referències[modifica]

  1. Hampson, Fen Olser. Nurturing peace: why peace settlements succeed or fail. US Institute of Peace Press, 1996, p. 118. ISBN 978-1-878379-55-9. 
  2. Kukkuk, Leon. Letters to Gabriella: Angola's Last War for Peace, What the UN Did And Why. FLF Press, 2005, p. 233. ISBN 978-1-891855-67-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 811 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.