Resolució 824 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Consell de Seguretat de l'ONU
Resolució 824 Emblem of the United Nations.svg
UNPROFOR 1995.jpg
Data 6 de maig 1993
Trobada n. 3208
Codi S/RES/824 (Document)
Subjecte Bòsnia i Hercegovina
Resultat de la votació 15 votaren a favor
0 votaren en contra
0 s'abstingueren
Resultat Adoptada
Composició del Consell de Seguretat
Membres permanents
Membres no permanents
Modifica les dades a Wikidata

La Resolució 824 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 6 de maig de 1993. Després de considerar un informe del Secretari General Boutros Boutros-Ghali conforme a la resolució 819 (1993), el Consell va discutir el tractament de certs pobles i els seus voltants com a "àrees segures" a Bòsnia i Hercegovina.

La pràctica de la neteja ètnica va ser condemnada novament juntament amb l'obstrucció de l'ajuda humanitària en àrees afectades, mentre que el Consell expressa preocupació pel gran nombre de persones desallotjades a la regió. Els atacs per paramilitars serbobosnians a diversos pobles bosnians també causà la preocupació del Consell de Seguretat. Indicava l'única característica de la ciutat de Sarajevo com un centre multicultural, multiètnic i multireligiós que exemplificava la viabilitat de la coexistència i interrelacions entre totes les comunitats a Bòsnia i Hercegovina i la necessitat de preservar-la per evitar una major destrucció.

Actuant sota el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides i recordant les provisions de la resolució 815 (1993) en el mandat de la Força de Protecció de les Nacions Unides (UNPROFOR), la resolució demando que la captura de territori a través de la força cessés. També va declarar que Sarajevo, Tuzla, Žepa, Goražde, Bihać, igual que Srebrenica, fossin tractades com a àrees segures per tots els bel·ligerants en qüestió i alliberades d'atacs hostils.[1] A més, el Consell va demandar que els atacs es detinguessin i que els serbobosnians es retiressin, i que es permetés accés sense obstacles a UNPROFOR i organitzacions internacionals. No obstant això, no va haver-hi esment sobre mesures reforçadores en cas que les provisions no fossin implementades.[2]

La força d'UNPROFOR va ser augmentada en 50 observadors militars juntament amb equipament militar i suport logístic, demandant a tots els partits que cooperessin amb la força de manteniment de pau. El Secretari General també va demanar que es fes seguiment de la situació humanitària a Bòsnia i Hercegovina.

La resolució 824 va concloure declarant que serien preses mesures addicionals si qualsevol part fallava a implementar la present resolució i que les provisions de la resolució actual romandrien vigents fins que les hostilitats cessessin, les tropes se separessin i que s'imposés la supervisió d'armament pesa.[3]

Referències[modifica]

  1. Cahill, Kevin M. Emergency relief operations. Fordham Univ Press, 2003, p. 280. ISBN 978-0-8232-2240-7. 
  2. Wheeler, Nicholas J. Saving strangers: humanitarian intervention in international society. Oxford University Press, 2000, p. 253. ISBN 978-0-19-829621-8. 
  3. Ceulemans, Carl. Reluctant justice: a just-war analysis of the international usi of force in the former Iugoslàvia (1991–1995). ASP / VUBPRESS Brussels, 2005, p. 38. ISBN 978-90-5487-399-0. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Resolució 824 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a Viquitexts, la biblioteca lliure.