Segimon el Vell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Segimon I Jagelló el Vell)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSegimon el Vell
Kulmbach Sigismund I the Old.jpg
modifica
Nom original(lt) Žygimantas Senasis modifica
Biografia
Naixement1r gener 1467 modifica
Kozienice (Polònia) (en) Tradueix modifica
Mort1r abril 1548 modifica (81 anys)
Cracòvia (Polònia) modifica
Lloc d'enterramentcatedral de Wawel modifica
Rei de Polònia
24 gener 1507 (Gregorià) – 1r abril 1548 (Gregorià) modifica
Activitat
OcupacióMonarca modifica
Altres
TítolGran Duc de Lituània modifica
FamíliaDinastia Jagelló modifica
CònjugeBarbara Zápolya (en) Tradueix
Bona Sforza modifica
ParellaKatarzyna Telniczanka (en) Tradueix modifica
FillsHedwig Jagiellon
Isabella Jagiellon (en) Tradueix
Segimon II August
Sophie Jagiellon
Anna de Polònia
Catherine Jagellon
Anna Jagiellon (en) Tradueix
John Jagiellon (en) Tradueix
Catherine de Montfort
Regina Szafraniec (en) Tradueix
Wojciech Olbracht (en) Tradueix
Elisabeth of Poland (en) Tradueix
Anne of Poland (en) Tradueix modifica
ParesCasimir IV Jagelló modificaElisabet d'Habsburg modifica
GermansÉlisabeth Jagellon, Anna Jagiellon (en) Tradueix, Barbara Jagiellon (en) Tradueix, Sofia Jagelló, Edwige Jagellon, Vladislau II de Bohèmia i Hongria, Sant Casimir, Alexander Jagiellon (en) Tradueix, Joan I de Polònia, Elisabeth Jagellon (fr) Tradueix i Elisabeth Jagiellon (en) Tradueix modifica
Premis
Signatura
Autograph-ZygmuntStary.png modifica

Coat of Arms of Jagiellon kings of Poland.svg modifica

Find a Grave: 13213092 Modifica els identificadors a Wikidata
Medalló de Segimon I Jagelló el Vell

Segimon I, Segimon Jagelló o Segimon el Vell —en polonès: Zygmunt I Stary; en lituà: Žygimantas II Senasis— (Kozienice, 1 de gener de 1467 -Cracòvia, 1 d'abril de 1548), fou Rei de Polònia (15061548). Era fill de Casimir IV i d'Elisabet d'Àustria, germana petita del rei Ladislau Pòstum, i filla del rei Albert II i d'Elisabet de Luxemburg, la filla del rei Segimon I. El seu germà Alexandre fou rei de Polònia.

Governava el ducat de Lituània quan, per mort d'Alexandre, fou proclamat rei el 1507, i es consagrà tanmateix a millorar les condicions de la Hisenda, empobrida pels reis Joan, Albert i Alexandre, aconseguint-ho mercès al seu esforç i a l'habilitat del seu tresorer Johann Bonar. Hagué de lluitar contra els russos, els quals havien envaït diverses províncies dependents de Lituània, i què, lluny de retornar-les, assolaren el país units als valacs. Segimon I aconseguí sobre ells una brillant victòria a Orsza, sobre el Dnièper, el 1508, i havent envaït els moldaus el Migdia de Polònia el 1510, també els derrotà en les ribes del Dnièster, afirmant la sobirania polonesa en la Moldo-Valàquia.

El papa Juli II, davant els èxits militars de Segimon I, el felicità calorosament i l'invità a formar una lliga amb objecte d'expulsar als turcs d'Europa; però aquests èxits excitaren també l'enveja de l'emperador Maximilià I, el qual va prometre el seu suport al tsar si aquest decidia reprendre les hostilitats. Amb això aconseguí que un poderós exèrcit rus penetrés a Lituània i s'apoderés per sorpresa de Smolensk; però, malgrat la inferioritat en el nombre, després els polonesos aconseguiren infringir als russos una derrota sagnant el 1514.

Llavors Maximilià I abandonà als russos i va voler captar-se l'amistat de Segimon I oferint-li el seu suport per al Tractat de Viena (1515). Empesos secretament per l'emperador, els russos tornaren a realitzar diverses incursions ensems que l'Orde Teutònic envaí també la Prússia polonesa amb auxili dels danesos; però Segimon I va saber front aquestes amenaces. El 1525 conferí a Albert, gran mestre de la cita Orde, el títol de duc de Prússia a condició que reconegués la seva sobirania, i en els últims anys del seu regnat derrotà als valacs, que s'havien revoltat.

Segimon I i fou l'únic príncep cristià que ajudà a Hongria contra la invasió sarraïna. Aquest monarca fou un príncep valerós i just, que afavorí el desenvolupament de les arts i les ciències.

Va casar-se amb una princesa italiana, Bona Sforza i va tenir 11 fills, entre ells els futurs reis Anna de Polònia i Segimon II August.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segimon el Vell