Sentinel 1

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula vol espacialSentinel 1
Sentinel 1 logo.jpeg
Sentinel 1-IMG 5874-gradient.jpg
Model d'un Sentinel 1 (falta l'antena de radar)
Tipus de missió Observació terrestre
Operador ESA
Durada de la missió 7-12 anys[1]
Propietats de la nau
Model de satèl·lit Prima
Fabricant Thales Alenia Space
Massa de llançament ~2300 kg
Pes sec 2170 kg
Dimensions 3,4 m × 1,3 m
Potència 5.900 watts
Inici de la missió
Data de llançament Sentinel-1A
3 d'abril de 2014[2]
Sentinel-1B
2016[2]
Vehicle de llançament Soiuz
Lloc de llançament Kourou, Guaiana Francesa
Paràmetres orbitals
Règim Heliosíncrona a l'alba fins al vespre[3]
Període

~96 minuts

Orbitador Terra
Paràmetres de l'òrbita
Periàpside 693 km planificat
Instruments

Modifica dades a Wikidata

El Sentinel 1 és una missió espacial de l'ESA sota el programa Copernicus que consta de dos satèl·lits d'observació terrestre. La càrrega útil del Sentinel 1 és un Synthetic Aperture Radar (SAR) en banda C que proporciona imatges continuadament (dia, nit i tot el temps).

En el 12 de març de 2010, l'Agència Espacial Europea i Thales Alenia Space van signar un contracte de 270 milions d'euros per construir el satèl·lit Sentinel-1 amb data de llançament llavors prevista pel 2013.

El Sentinel 1A va arribar a la zona de llançament a Kourou, Guaiana Francesa el 25 de febrer.[4] El satèl·lit va ser llançat el 3 d'abril de 2014, per un coet Soiuz.[5]

Característiques de la missió[modifica]

  • Tipus: Observació terrestre
  • Data de llançament: 3 d'abril de 2014
  • Massa en el llançament: ~2300 kg
  • Vehicle de llançament: Soiuz
  • Lloc de llançament: Kourou, Guaiana Francesa
  • Òrbita: Heliosíncrona en alba fins al vespre
  • Altitud: 693 km
  • Cicle d'òrbita: ~96 minuts
  • Duració nominal: 7,25 anys

Instruments[modifica]

La nau Sentinel 1 està dissenyat per transportar un sol SAR en banda C, dades de capacitat d'emmagatzematge de 1410Gb i capacitat de descàrrega en banda X en 520Mbit/s.

Aplicacions[modifica]

Proporciona dades continuant les missions ERS i Envisat, amb millores addicionals en termes de revisitivitat, cobriment, puntualitat i fiabilitat del servei.

Un resum de les aplicacions serien:

  • Seguiment de les zones de gel marí i el medi ambient de l'Àrtic i la vigilància del medi ambient marí.
  • Seguiment dels riscs de moviment de superfície
  • Mapeig de superfícies de terra: bosc, aigua i sòl
  • Assignació de suport a l'ajuda humanitària en situacions de crisi

Industrial[modifica]

El contractista principal de la missió és Thales Alenia Space Italy. L'instrument SAR és responsabilitat d'Astrium Gmbh. El contractista principal del segment terrestre és Astrium amb els subcontractistes Telespazio, WERUM, Advanced Computer Systems i ARESYS.

Satèl·lits[modifica]

  • Sentinel-1A - llançat el 3 d'abril de 2014[2]
  • Sentinel-1B - per ser llançat en 2016[2]
  • Sentinel-1C - contracte de desenvolupament signat al desembre de 2015, data de llançament TBD[6]
  • Sentinel-1D - contracte de desenvolupament signat al desembre de 2015, data de llançament TBD[6]

Referències[modifica]

  1. «Sentinel-1 facts & figures». ESA, 2013. [Consulta: 5 març 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Earth Online - Sentinel 1». ESA. [Consulta: 3 abril 2014].
  3. «Copernicus: Sentinel-1 — The SAR Imaging Constellation for Land and Ocean Services». ESA eoPortal. [Consulta: 5 març 2014].
  4. Thales Alenia Space. Sentinel 1A arrives at launch site in French Guiana
  5. « Arianespace boosts Sentinel-1A Earth observation satellite into orbit », Arianespace Press Release, 3 avril 2014, Arianespace Twitter
  6. 6,0 6,1 «Decolla la space economy italiana» (en it). Airpress. [Consulta: 15 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sentinel 1 Modifica l'enllaç a Wikidata