Simbologia astronòmica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Uranus Aquesta pàgina conté caràcters especials. Si no disposeu del suport adient, pot ser que veieu signes d'interrogació, quadradets o altres símbols estranys.

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia. Les primeres formes d'aquests símbols varen aparèixer en papirs grecs, i aquesta invenció va ser més tard preservada, continuada i estesa pels còdexs romans d'Orient.[1][2] Més endavant nous símbols van haver de ser inventats entre els segles xviii i xx per representar els aleshores acabats de descobrir planetes i planetes nans.

Tots aquests símbols varen ser habitualment emprats pels astrònoms tant professionals com aficionats, així com per astròlegs, i encara hui són habitualment usats en almanacs astronòmics i publicacions astrològiques, tot i que la seua aparició en textos de recerca astronòmica és relativament poc freqüent,[3] amb algunes excepcions com ara els símbols de la Terra i el Sol apareixent en constants astronòmiques, i certs símbols zodiacals que es fan servir per representar equinoccis i solsticis.

Unicode ha assignat formalment codis numèrics a molts dels símbols, principalment a Miscellaneous Symbols Block (2600-26FF)[4] i Miscellaneous Symbols and Pictographs Block (1F300-1F5FF).[4]

Símbols per al Sol i la Lluna[modifica]

Aquest extracte de l'Almanac Nàutic Nord-americà de 1833 demostra l'ús de símbols astronòmics, inclosos símbols per a les fases de la Lluna, els Planetes i les Constel·lacions del zodíac.
“Noms dels cossos celestes” a un almanac alemany imprès el 1850[5]

L'ús de símbols astronòmics per a Sol i Lluna data de molt antic, sent la forma dels representats als papirs grecs un cercle amb un raig per al Sol (), i creixent per a la Lluna.[2] El símbol solar modern d'un cercle amb un punt en mig (☉) va aparèixer per primera vegada a l'Europa de la Renaixença,[2] tot i que un símbol semblant era també la representació antiga dels xinesos per al Sol, el qual finalment va donar lloc a la representació definitiva moderna 日.[6] Aquests símbols són també coneguts per ser utilitzats en textos alquímics, on el Sol representava l'or, la Lluna l'argent, etc.

A l'ús acadèmic modern, el símbol del Sol és usat a les constants astronòmiques relacionades amb ell,[7] La lluminositat, massa i radi de les estrelles sovint es representen en funció de les respectives constants solars com a unitats de mesura.[8]

Sol
Nom Símbol Unicode
codi		 Unicode
imatge		 Representació
Sol Sol[9][10][11] U+2609
(dec 9737) 		☉ Sol
Sol[2] U+1F71A
(dec 128794) 		🜚 Símbol solar amb un raig
Sol amb cara[12][13] U+1F31E
(dec 127774) 		🌞 Sol amb cara
Lluna
Nom Símbol Unicode
codi		 Unicode
imatge		 Representació
Quart creixent lluna creixent[14][15][16] U+263D
(dec 9789) 		☽ Quart creixent
lluna creixent amb cara[12][17][18] U+1F31B
(dec 127771) 		🌛
Lluna plena Lluna plena[15][16] U+1F315
(dec 127765) 		🌕 Lluna plena
Lluna plena amb cara[12][17][18] U+1F31D
(dec 127773) 		🌝
Quart minvant Lluna minvant[15][16] U+263E
(dec 9790) 		☾ Quart minvant
Lluna minvant amb cara[12][17][18] U+1F31C
(dec 127772) 		🌜
Lluna nova Lluna nova[15][16] U+1F311
(dec 127761) 		🌑 Lluna nova
Lluna nova amb cara[12][17][18] U+1F31A
(dec 127770) 		🌚
Constants solars
Constant Símbol[8][19][20][21] Valor
Lluminositat solar L☉ 3.839×1026 W, or 3.839×1033 erg/s[22]
Massa solar M☉ 1.98892×1030 kg[8]
Radi solar R☉ 6.955×108 m [23][24]
Temperatura solar efectiva Teff☉ 5777 K[25][26]

Símbols per als planetes[modifica]

Els símbols per als planetes clàssics varen aparèixer en els còdexs medievals romans d'Orient, aquestes primerenques enciclopèdies van preservar també molts horòscops antics.[1] Els símbols descrits per Mercuri, Venus, Júpiter i Saturn han estat gairebé sempre dibuixats segons els papirs grecs.[27] Els símbols per a Júpiter i Saturn han estat identificats com a monogrames dels noms grecs corresponents.[27] D'acord amb A. S. D. Maunder, els antecedents dels símbols astronòmics es troben en l'art on representaven els deu associats als planetes clàssics; el planisferi de Bianchini' del S II,[28] mostra les personificacions gregues dels deu planetes carregats amb les versions primerenques dels símbols planetaris: Mercuri té un caduceu (vara amb dues ales a dalt i dues serps enroscades); Venus té, subjecte al seu penjoll, una corda connectada a un altre penjoll; Mart, una llança; Júpiter, una vara; Saturn, una dalla; el Sol, una diadema irradiant raigs; i la Lluna, un mocador de cap amb una mitja Lluna subjecta.[29]

Un diagrama al “Compendi d'astrologia” del s. XII de Johannes Kamateros, mostra el Sol representat per un cercle amb un llamp, Júpiter amb la lletra zeta (inicial de Zeus, homòleg de Júpiter a la mitologia grega), Mart per un escut creuat amb una llança, i la resta de planetes clàssics amb símbols semblants als actuals, sense la marca de la creu vista en les versions actuals dels símbols. Aquestes marques de creu apareixen per primera vegada al voltant del s. XVI, d'acord amb Maunder “l'afegit de les creus va ser un intent de donar un to de cristiandat als antics deus pagans”."[29]

El símbol per Urà va ser creat molt poc després que fos descobert. Un símbol, Urà, inventat per J. G. Köhler i refinat per Bode, què va ser destinat també a representar el recentment descobert metall platí, ja que d'ençà que va ser trobat el platí (col·loquialment anomenat or blanc) pels químics barrejat amb ferro, el seu símbol astronòmic va combinar també els símbols alquímics del ferro, ♂, i l'or, ☉.[30][31] Aquest símbol també combina els símbols de Mart (♂) i el Sol (☉), perquè a la mitologia romana Uranos representava el cel i aquest símbol unia el poder de la llança de Mart amb el Sol.[32] Un altre símbol, Urà, va ser proposat per Lalande el 1784. A una carta dirigida a William Herschel, Lalande el descrivia com "un globe surmonté par la première lettre de votre nom" (un globus superat per la primera lletra del vostre nom).[33]

Diversos símbols van ser proposats per a Neptú per acompanyar els noms suggerits per al planeta. Reclamant el dret d'anomenar el descobriment, Urbain Le Verrier va proposar originàriament el nom de “Neptú”[34] i el símbol del trident,[35] tot i que es va anunciar falsament que havia sigut oficialment aprovat pel Bureau des Longitudes.[34] En octubre, ell intentava anomenar al planeta Leverrier, com ell mateix, i en aquest intent va tenir el lleial suport del director de l'observatori, François Arago,[36] el qual va proposar un nou símbol pel planeta (símbol del planeta proposat per Leverrier).[37] De qualsevol manera, aquest suggeriment va tenir una ferma resistència fora de França.[36] Els almanacs francesos es varen afanyar a introduir el nom Herschel per Urà, ja que el va descobrir Sir William Herschel, i Leverrier per al nou planeta.[38] El professor James Pillans de la Universitat d'Edinburg defensava el nom Janus per al nou planeta, i proposava com a símbol una clau.[35] Mentrestant, Struve varen presentar el nom Neptú el 29 de desembre de 1846, a l'Acadèmia Russa de Ciències.[39] En agost de 1847, l'oficina de longituds va anunciar la seua decisió, per seguir fent prevaler la pràctica astronòmica, d'adoptar l'opció de Neptú, amb l'abstenció d'Arago.[40]

La Unió Astronòmica Internacional desaconsella l'ús d'aquests símbols en articles científics, tot i que en certs casos si poden ser usats com a les capçaleres de taules, per exemple.[41]

Planetes
Nom IAU
abreviatura		 Símbol Unicode
codi		 Unicode
imatge		 Representació
Mercuri Me Mercuri[9][10][42] U+263F
(dec 9791) 		☿ Casc alat de Mercuri i caduceu,[9] or the caduceus alone[14][42]
Venus V Venus[9][10][42] U+2640
(dec 9792) 		♀ Espill de mà de Venus'[9][14][42]
Terra E Terra[10][14][15] U+2641
(dec 9793) 		♁ Globus cruciger,[43] o el símbol de Venus invertit[14]
més popular als contextos no-geocèntrics
Terra[9][10][42] U+1F728
(dec 128808) 		ⴲ Globus amb equador i un meridià[9][42]
Mart Ma Mart[9][10][42] U+2642
(dec 9794) 		♂ Escut i llança de Mart[9][14][42]
Júpiter J Júpiter[9][10][42] U+2643
(dec 9795) 		♃ Llamp de Júpiter,[14] una àguila,[9] la lletra zeta o Z per Zeus, el deu anàleg grec per a Júpiter[9][42]
Saturn S Saturn[9][10][42] U+2644
(dec 9796) 		♄ Falç o dalla de Saturn[9][14][42]
Urà U Urà[30][31] U+26E2
(dec 9954) 		⛢ Platí[30][31]
Urà[15][16][42] U+2645
(dec 9797) 		♅ Globus coronat per la lletra H (en honor de Sir Herschel),[33]
més comú en la literatura antiga britànica
Neptú N Neptú[9][10][16] U+2646
(dec 9798) 		♆ Trident de Neptú[9]
Neptú (símbol alternatiu)[37][42] U+2BC9 ⯉ Globus coronat per les lletres "L" i "V" (per Le Verrier),[37][42]
més comú en l'antiga literatura (i especialment francesa)

Símbols pels asteroides i planetes nans[modifica]

Seguint el descobriment de Ceres per Giuseppe Piazzi, un grup d'astrònoms varen ratificar el nom que el mateix Piazzi havia proposat. Al mateix temps, la falç va ser l'elegida com a símbol del planeta nan.[44]

El símbol de (2) Pal·les, la llança de Pal·les Atenea, va ser inventat pel baró Franz Xaver von Zach, i presentat al seu Monatliche correspondenz zur beförderung der erd- und himmels-kunde.[45] En una carta a Von Zach, el descobridor de Pal·les, Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (qui ja havia anomenat el recentment descobert asteroide), expressava la seua aprovació al proposat símbol, però desitjava que l'empunyadura de la llança de Ceres fos adornada amb un pom en compte d'una barra fixa, per diferenciar-lo millor del símbol de Venus.[45]

Karl Ludwig Harding va crear el símbol de 3 Juno, com a descobridor de l'asteroide a més a més va proposar el nom Juno, i l'esmentat símbol consistent en un ceptre coronat per un estel.[46]

El símbol de 4 Vesta va ser inventat pel matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss. El Dr. Olbers, ja havia descobert i anomenat prèviament (2) Pal·les va cedir a Gauss l'honor d'anomenar-lo. Gauss va decidir anomenar el nou asteroide com la deessa Vesta, i també el seu símbol ⚶ (Vesta): l'altar de la deessa, amb el foc sagrat cremant a ell.[47][48] Altres escriptors contemporanis empraven en canvi un símbol més elaborat (Vesta.[49][50]

Els següents dos asteroides, (5) Astrea i (6) Hebe, van ser tots dos descoberts per Karl Ludwig Hencke. Hencke va sol·licitar que el símbol per Astrea fos una àncora del revés;[51] de qualsevol forma, un parell de plats de balança va ser usat també en lloc d'aquest altar.[11][52] Gauss va anomenar també Hebe per sol·licitud de Hencke, i va triar una copa de vi com a símbol.[53][54] A mesura que més asteroides van anar sent descoberts els astrònoms van seguir assignant-los noms, així doncs 7 Iris va rebre un arc de sant Martí amb una estrella com a símbol;[55] 8 Flora, una flor;[55] 9 Metis, un ull amb estrella;[56] (10) Higiea, una serp dreta amb una estrella sobre el cap;[57] (11) Partènope, un peix dret amb una estrella;[57] (12) Victòria, una estrella amb una branca de llorer dalt;[58] (13) Egèria, un escut;[59] 14 Irene, un colom portant una branca d'olivera i amb una estrella sobre el cap;[60] (15) Eunòmia, un cor coronat per una estrella;[61] (16) Psique, una ala de papallona amb una estrella;[62] (17) Tetis, un dofí amb una estrella;[63] (18) Melpòmene, una daga sobre una estrella;[64] i 19 Fortuna, una estrella sobre una roda de la fortuna.[64]

Johann Franz Encke va fer un canvi gran al Berliner Astronomisches Jahrbuch (BAJ, Berlin Astronomical Yearbook) l'any 1854, tot i ser publicat el 1851. Va introduir noms encerclats per compte de símbols, encara que la numeració començava amb Astrea i els quatre primers asteroides continuaven representant-se amb els seus símbols tradicionals. Aquesta innovació va ser adoptada per la comunitat astronòmica ràpidament, i l'any següent (1852) Astrea va ser substituït pel número 5, i Ceres, Vesta no van ser llistats per número fins a l'edició de 1867. Més tard els cercles van esdevenir un parell de parèntesis, els quals es començaren a ometre al llarg de les següents dècades.[11]

Uns quants asteroides en ser descoberts varen rebre símbols dels seus descobridors després que la pràctica dels parèntesis s'estengués, 26 Proserpina, 28 Bellona, 35 Leukothea, i 37 Fides, tots ells descoberts per R. Luther varen rebre respectivament: una magrana amb una estrella dins,[65] un fuet i llança,[66] un antic fanal,[67] i una creu.[68] A 29 Amphitrite, descobert per Albert Marth, li va ser assignada una clòtxina com a símbol.[69]

El nom i símbol de Plutó foren anunciats pels descobridors l'1 de maig de 1930.[70] El símbol, un monograma de les lletres PL, podia ser interpretat com a Plutó o com les inicials de Percival Lowell, l'astrònom iniciador de la recerca d'aquest cos més enllà de Neptú a l'Observatori Lowell.[9]

Nom Símbol Unicode
codi		 Unicode
imatge		 Representació
1 Ceres Ceres[11][15][42] U+26B3
(dec 9907) 		⚳ Falç amb mànec baix;[42] la falç amb mànec dalt és el símbol de Saturn
(2) Pal·les Pal·les[45] U+26B4
(dec 9908) 		⚴ Una llança[45][52]
3 Juno Juno[46][71] U+26B5
(dec 9909) 		⚵ Ceptre coronat per estrella[46]
Juno[42][72]
4 Vesta Vesta[47] U+26B6
(dec 9910) 		⚶ Un altar amb foc sagrat[47]
Vesta[11][52][72]
(5) Astrea [51][52] Una àncora[51]
(5) Astrea (símbol alternatiu)[73] Un parell de plats de balança[42][52]
6 Hebe [53][74][75] Una copa de vi[53]
[11][42][52] U+1F377
(dec 127863) 		🍷
7 Iris Iris[11][42] Arc de sant Martí amb estrella dins[55]
8 Flora [11][52] U+2698
(dec 9880) 		⚘ Una flor[55]
9 Metis Metis[11][42][52] Un ull amb una estrella damunt[56]
10 Higiea [57][64] Una serp amb estrella[57]
[11][52] U+2695
(dec 9877) 		⚕ Vara d'Asclepius
11 Partènope [11][57] Un peix amb estrella[57]
Partènope[73] Una arpa[52]
12 Victòria [11][52] Estrella amb branca de llorer[58]
13 Egèria (13) Egèria[64] Escut[59]
14 Irene[73] (14) Irene
15 Eunomia [11][52] Cor amb estrella dalt[61]
(16) Psique (16) Psique[64] Ala de papallona amb estrella[62]
(17) Tetis (17) Thetis[63] Dofí amb estrella[63]
(18) Melpòmene (18) Melpòmene[64] Daga sobre estrella[64]
19 Fortuna 19 Fortuna[64] Estrella sobre roda[64]
26 Proserpina 26 Proserpina[65] Magrana amb estrella dins[65]
28 Bellona [66] Fuet i llança de Bellona[66]
29 Amphitrite 29 Amphitrite[76] Escut[69]
35 Leukothea [67] Fanal antic[67]
37 Fides [68] Creu llatina amb cantons arredonits[68][76]
134340 Pluto Pluto[9][10] U+2647
(dec 9799) 		♇ Monograma PL[9]
Pluto[77] U+2BD3 ⯓ Modificació del símbol astrològic de Neptú, amb un cercle per compte de la punxa central del trident.

Símbols per constel·lacions zodiacals[modifica]

Els símbols zodiacals tenen més d'una interpretació astronòmica, ja que depenent del context pot ser una constel·lació, un asterisme o un punt del pla de l'eclíptica.

Les publicacions antigues als almanacs sovint incloïen conjuncions d'estrelles i planetes, però per evitar escriure el nom sencer de l'estrella es posava la lletra grega corresponent a l'ordre dins la constel·lació seguit del símbol.[78][79] Als usos acadèmics moderns, totes les constel·lacions incloent les zodiacals tenen una abreviatura de tres lletres.[80]

Els símbols zodiacals també són de vegades representacions de punts de l'eclíptica, cada símbol representa el primer punt de la constel·lació. Aleshores, ♈︎ és el punt vernal o d'equinocci vernal, i ♋︎ és el solstici d'estiu, etc.[81][82]

Zodíac
Nom  UAI
Abreviatura		 Trànsit solar per la constel·lació Símbol Traducció Unicode
codi		 Unicode
imatge
Àries Ari 25,5 dies Àries moltó U+2648
(dec 9800) 		♈︎
Taure Tau 38,2 dies Taure bou U+2649
(dec 9801) 		♉︎
Bessons Gem 29,3 dies Bessons bessons U+264A
(dec 9802) 		♊︎
Cranc Cnc 21,1 dies Cranc carranc U+264B
(dec 9803) 		♋︎
Lleó Leo 36,9 dies Lleó lleó U+264C
(dec 9804) 		♌︎
Verge Vir 44,5 dies Verge verge U+264D
(dec 9805) 		♍︎
Balança Lib 21,1 dies Balança balança U+264E
(dec 9806) 		♎︎
Escorpí Sco 8,4 dies Escorpió escorpí U+264F
(dec 9807) 		♏︎
Sagitari Sgr 33,6 dies Sagitari centaure arquer U+2650
(dec 9808) 		♐︎
Capricorn Cap 27,4 dies Capricorn cabra marina U+2651
(dec 9809) 		♑︎
Aquari Aqr 23,9 dies Aquari portador de l'aigua U+2652
(dec 9810) 		♒︎
Peixos Psc 37,7 dies Peixos peix U+2653
(dec 9811) 		♓︎

Altres símbols[modifica]

Els símbols per als nodes orbitals ja apareixien als textos medievals, tot i que l'ús medieval i modern difereixen; ☊ antigament establert per al node descendent, i ☋ per al node ascendent.[2] En descriure els elements Keplerians d'una òrbita, ☊ sovint s'usava per denominar la longitud de l'eclíptica del node ascendent, encara que és més comú fer servir la lletra grega Ω, la qual va ser originàriament el substitut tipogràfic de l'antic símbol.[83]

Els símbols per a fenòmens astronòmics varen aparéixer per primera vegada als còdexs romans d'Orient.[2] Dels símbols dels cinc fenòmens Ptolemaics, només esmentaren ací aquests tres per tenir encara ús en astronomia: conjunció, oposició i quadratura.[84]

Símbols per un cometa (☄) i una estrella () han estat usats també i publicat a observacions astronòmiques de cometes.[85]

Altres símbols
Nom Símbol Unicode
codi		 Unicode
imatge
node ascendent [10][15] U+260A
(dec 9738) 		☊
node descendent [10][15] U+260B
(dec 9739) 		☋
conjunció [15][16] U+260C
(dec 9740) 		☌
oposició [15][16] U+260D
(dec 9741) 		☍
quadratura [15][16] U+25A1
(dec 9633) 		□
cometa [15][76][85] U+2604
(dec 9732) 		☄
estrella [15][76][85] U+2605
(dec 9733) 		★

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Neugebauer, Otto. A history of ancient mathematical astronomy, 1975, p. 788–789. ISBN 0-387-06995-X. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Neugebauer, Otto; Van Hoesen, H. B.. Greek Horoscopes, 1987, p. 1, 159, 163. ISBN 0-8357-0314-2. 
  3. ↑ Pasko, Wesley Washington. American dictionary of printing and bookmaking, 1894, p. 29. 
  4. ↑ 4,0 4,1 The Unicode Consortium
  5. ↑ Johann Franz Encke, Berliner Astronomisches Jahrbuch für 1853, Berlin 1850, p. VIII
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.chineseetymology.org/CharacterEtymology.aspx?submitButton1=Etymology&characterInput=%E6%97%A5
  7. ↑ Green, Simon F.; Jones, Mark H.; Burnell, S. Jocelyn. An introduction to the sun and stars. Cambridge University Press, 2004, p. 8. 
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Goswami, Aruna. Principles and Perspectives in Cosmochemistry: Lecture Notes of the Kodai School on 'Synthesis of Elements in Stars' Held at Kodaikanal Observatory, India, April 29 - May 13, 2008, 2010, p. 4–5. 
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 9,16 9,17 9,18 «Planet Symbols». NASA. Arxivat de l'original el 2015-12-09. [Consulta: 4 març 2010].
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 Cox, Arthur. Allen's astrophysical quantities. Springer, 2001, p. 2. ISBN 0-387-95189-X. 
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 Hilton, James L. «When Did the asteroids Become Minor Planets?», 14-06-2011. Arxivat de l'original el 2007-09-21. [Consulta: 4 juny 2014].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Frey, A. Nouveau manuel complet de typographie contenant les principes théoriques et pratiques de cet art, 1857, p. 379. 
  13. ↑ Éphémérides des mouvemens célestes, 1774, p. xxxiv. 
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 The Penny cyclopædia of the Society for the Diffusion of Useful Knowledge, Volume 22. C. Knight, 1842, p. 197. 
  15. ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 The Encyclopedia Americana: a library of universal knowledge, Volume 26. Encyclopedia Americana Corp., 1920, p. 162–163 [Consulta: 24 març 2011]. 
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 16,7 16,8 Putnam, Edmund Whitman. The essence of astronomy: things every one should know about the sun, moon, and stars. G.P. Putnam's sons, 1914, p. 197. 
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Almanach de Gotha, Volume 158, 1852, p. ii. 
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 (Firm), Hachette Almanach Hachette, 1908, p. 8. 
  19. ↑ Gray, David F. The observation and analysis of stellar photospheres. Cambridge University Press, 2005, p. 505. 
  20. ↑ Salaris, Maurizio; Cassisi, Santi. Evolution of stars and stellar populations. John Wiley and Sons, 2005, p. 351. 
  21. ↑ Tielens, A. G. G. M.. The physics and chemistry of the interstellar medium. Cambridge University Press, 2005, p. xi. 
  22. ↑ Carroll, Bradley W.; Ostlie, Dale A.. An Introduction to Modern Astrophysics. Pearson Addison-Wesley, 2007, p. Appendix A. ISBN 0-8053-0402-9. 
  23. ↑ S. C. Tripathy, H. M. Antia «Influence of surface layers on the seismic estimate of the solar radius». Solar Physics, 186, 1/2, 1999, pàg. 1-11. Bibcode: 1999SoPh..186....1T. DOI: 10.1023/A:1005116830445.
  24. ↑ T. M. Brown, J. Christensen-Dalsgaard «Accurate Determination of the Solar Photospheric Radius». Astrophysical Journal Letters, 500, 2, 1998, pàg. L195. arXiv: astro-ph/9803131. Bibcode: 1998ApJ...500L.195B. DOI: 10.1086/311416.
  25. ↑ «Section 14: Geophysics, Astronomy, and Acoustics». A: Handbook of Chemistry and Physics. 88a ed.. CRC Press.  Arxivat 2009-05-11 a Wayback Machine.
  26. ↑ Jones, Barrie William. Life in the Solar System and Beyond. Springer, 2004, p. 7. ISBN 1-85233-101-1. 
  27. ↑ 27,0 27,1 Jones, Alexander. Astronomical papyri from Oxyrhynchus, 1999, p. 62–63. ISBN 0-87169-233-3. 
  28. ↑ «Bianchini's planisphere». Florence, Italy: Istituto e Museo di Storia della Scienza (Institute and Museum of the History of Science).
  29. ↑ 29,0 29,1 Maunder, A. S. D. «The origin of the symbols of the planets». The Observatory, 57, 1934, pàg. 238–247. Bibcode: 1934Obs....57..238M.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Bode, J. E.. Von dem neu entdeckten Planeten, 1784, p. 95–96. 
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Gould, B. A.. Report on the history of the discovery of Neptune. Smithsonian Institution, 1850, p. 5. 
  32. ↑ Cain, Fraser. «Symbol for Uranus». Universe Today. [Consulta: 18 març 2013].
  33. ↑ 33,0 33,1 Error en el títol o la url.Francisca Herschel. «». The Observatory, 1917.
  34. ↑ 34,0 34,1 Littmann, Mark; Standish, E. M.. Planets Beyond: Discovering the Outer Solar System. Courier Dover Publications, 2004, p. 50. ISBN 0-486-43602-0. 
  35. ↑ 35,0 35,1 Pillans, James «Ueber den Namen des neuen Planeten». Astronomische Nachrichten, 25, 26, 1847, pàg. 389–392. Bibcode: 1847AN.....25..389.. DOI: 10.1002/asna.18470252602.
  36. ↑ 36,0 36,1 Baum, Richard; Sheehan, William. In Search of Planet Vulcan: The Ghost in Newton's Clockwork Universe. Basic Books, 2003, p. 109–110. ISBN 0-7382-0889-2. 
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 Schumacher, H. C. «Name de Neuen Planeten». Astronomische Nachrichten, 25, 1846, p. 81–82. Bibcode: 1846AN.....25...81L. DOI: 10.1002/asna.18470250603.
  38. ↑ Gingerich, Owen «The Naming of Uranus and Neptune». Astronomical Society of the Pacific Leaflets, 8, 1958, pàg. 9–15. Bibcode: 1958ASPL....8....9G.
  39. ↑ Hind, J. R. «Second report of proceedings in the Cambridge Observatory relating to the new Planet (Neptune)». Astronomische Nachrichten, 25, 21, 1847, pàg. 309. DOI: 10.1002/asna.18470252102.
  40. ↑ Bureau Des Longitudes, France Connaissance des temps: ou des mouvementes célestes, à l'usage des astronomes, 1847, p. unnumbered front matter. 
  41. ↑ The IAU Style Manual, 1989, p. 27. 
  42. ↑ 42,00 42,01 42,02 42,03 42,04 42,05 42,06 42,07 42,08 42,09 42,10 42,11 42,12 42,13 42,14 42,15 42,16 42,17 42,18 42,19 42,20 42,21 Mattison, Hiram. High-School Astronomy. Sheldon & Co., 1872, p. 32–36. 
  43. ↑ «Signs of the Planets». Universe Today, 06-08-2009. [Consulta: 8 març 2010].
  44. ↑ Bode, J. E.. Berliner astronomisches Jahrbuch führ das Jahr 1804, 1801, p. 97–98. 
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 von Zach, Franz Xaver (1802). Monatliche correspondenz zur beförderung der erd- und himmels-kunde, Volume 6. pp. 95-96.
  46. ↑ 46,0 46,1 46,2 von Zach, Franz Xaver. Monatliche correspondenz zur beförderung der erd- und himmels-kunde, Volume 10, 1804, p. 471. 
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 von Zach, Franz Xaver. Monatliche correspondenz zur beförderung der erd- und himmels-kunde, Volume 15, 1807, p. 507. 
  48. ↑ Carlini, Francesco. Effemeridi astronomiche di Milano per l'anno 1809, 1808. 
  49. ↑ Bureau des longitudes. Annuaire pour l'an 1808, 1807, p. 5. 
  50. ↑ Canovai, Stanislao; del-Ricco, Gaetano. Elementi di fisica matematica, 1810, p. 149. 
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 Berlin, Deutsche Akademie der Wissenschaften zu; Berlin, KöNiglich Preussische Akademie der Wissenschaften zu Bericht über die zur Bekanntmachung geeigneten Verhandlungen der Königl. Preuss. Akademie der Wissenschaften zu Berlin, 1845, p. 406. «Der Planet hat mit Einwilligung des Entdeckers den Namen Astraea erhalten, und sein Zeichen wird nach dem Wunsche des Hr. Hencke ein umgekehrter Anker sein.» 
  52. ↑ 52,00 52,01 52,02 52,03 52,04 52,05 52,06 52,07 52,08 52,09 52,10 52,11 Schmadel, Lutz D. Dictionary of minor planet names. Springer, 2003, p. 15–18. ISBN 0-354-06174-7. 
  53. ↑ 53,0 53,1 53,2 Wöchentliche Unterhaltungen für Dilettanten und Freunde der Astronomie, Geographie und Witterungskunde, 1847, p. 315. 
  54. ↑ Steger, Franz. Ergänzungs-conversationslexikon, Volume 3, 1847, p. 442. «Hofrath Gauß gab auf Hencke's Ansuchen diesem neuen Planetoiden den Namen Hebe mit dem Zeichen (ein Weinglas).» 
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 55,3 «Report of the Council to the Twenty-eighth Annual General Meeting». Monthly notices of the Royal Astronomical Society, 8, 1848, pàg. 82. Bibcode: 1848MNRAS...8...82.. «The symbol adopted for [Iris] is a semicircle to represent the rainbow, with an interior star and a base line for the horizon....The symbol adopted for [Flora's] designation is the figure of a flower.»
  56. ↑ 56,0 56,1 «Extract of a Letter from Mr. Graham». Monthly notices of the Royal Astronomical Society, 8, 1848, pàg. 147. «I trust, therefore, that astronomers will adopt this name [viz. Metis], with an eye and star for symbol.»
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 57,4 57,5 de Gasparis, Annibale «Letter to Mr. Hind, from Professor Annibale de Gasparis». Monthly notices of the Royal Astronomical Society, 11, 1850, pàg. 1. Bibcode: 1850MNRAS..11....1D. «The symbol of Hygeia is a serpent (like a Greek ζ) crowned with a star. That of Parthenope is a fish crowned with a star.»
  58. ↑ 58,0 58,1 Hind «Letter from Mr. Hind». Monthly notices of the Royal Astronomical Society, 11, 1850, pàg. 2. Bibcode: 1850MNRAS..11....2H. «I have called the new planet Victoria, for which I have devised, as a symbol, a star and laurel branch, emblematic of the Goddess of Victory.»
  59. ↑ 59,0 59,1 «Correspondance». Comptes Rendus des Séances de l'Académie des Sciences, 32, 1851, pàg. 224. «M. De Gasparis adresse ses remerciments à l'Académie, qui lui a décerné, dans la séance solennelle du 16 décembre 1850, deux des médailles de la fondation Lalande, pour la découverte des planètes Hygie, Parthénope et Egérie. M. de Gasparis annonce qu'il a choisi, pour symbole de cette dernière planète, la figure d'un bouclier.»
  60. ↑ Hind «On the Discovery of a Fourth New Planet, at Mr. Bishop's Observatory, Regent's Park». Monthly notices of the Royal Astronomical Society, 11, 1851, pàg. 171. «Sir John Herschel, who kindly undertook the selection of a name for this, the fourteenth member of the ultra-zodiacal group, has suggested Irene as one suitable to the present time, the symbol to be a dove carrying an olive-branch with a star on the head; and since the announcement of this name, I have been gratified in receiving from all quarters the most unqualified expressions of approbation.»
  61. ↑ 61,0 61,1 de Gasparis, Annibale «Beobachtungen und Elemente der Eunomia». Astronomische Nachrichten, 1851, pàg. 174. «J'ai proposé le nom Eunomia pour la nouvelle planète. Le symbole serait un coeur surmonté d'une étoile.»
  62. ↑ 62,0 62,1 Sonntag, A. «Elemente und Ephemeride der Psyche». Astronomische Nachrichten, 34, 20, 1852, pàg. 283. Bibcode: 1852AN.....34..283.. DOI: 10.1002/asna.18520342010. «(in a footnote) Herr Professor de Gasparis schreibt mir, in Bezug auf den von ihm März 17 entdeckten neuen Planeten: "J'ai proposé, avec l'approbation de Mr. Hind, le nom de Psyché pour la nouvelle planète, ayant pour symbole une aile de papillon surmontée d'une étoile."»
  63. ↑ 63,0 63,1 63,2 Luther, R. «Beobachtungen der Thetis auf der Bilker Sternwarte». Astronomische Nachrichten, 34, 16, 1852, pàg. 243–244. DOI: 10.1002/asna.18520341606. «Herr Director Argelander in Bonn, welcher der hiesigen Sternwarte schon seit längerer Zeit seinen Schutz und Beistand zu Theil werden lässt, hat die Entdeckung des April-Planeten zuerst constatirt und mir bei dieser Gelegenheit dasür den Namen Thetis und das Zeichen [symbol pictured] vorgeschlagen, wodurch der der silberfüssigen Göttinn geheiligte Delphin angedeutet wird. Indem ich mich hiermit einverstanden erkläre, ersuche ich die sämmtlichen Herren Astronomen, diesen Namen und dieses Zeichen annehmen und beibehalten zu wollen.»
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 64,3 64,4 64,5 64,6 64,7 64,8 Hind, J. R.. An astronomical vocabulary, 1852, p. v. 
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 Luther, R. «Beobachtungen des neuesten Planeten auf der Bilker Sternwarte». Astronomische Nachrichten, 36, 24, 1853, pàg. 349–350. DOI: 10.1002/asna.18530362403.
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 Encke, J. F. «Beobachtung der Bellona, nebst Nachrichten über die Bilker Sternwarte». Astronomische Nachrichten, 38, 9, 1854, pàg. 143. DOI: 10.1002/asna.18540380907.
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 Rümker, G. «Name und Zeichen des von Herrn R. Luther zu Bilk am 19. April entdeckten Planeten». Astronomische Nachrichten, 40, 24, 1855, pàg. 373. DOI: 10.1002/asna.18550402405.
  68. ↑ 68,0 68,1 68,2 Luther, R. «Schreiben des Herrn Dr. R. Luther, Directors der Sternwarte zu Bilk, an den Herausgeber». Astronomische Nachrichten, 42, 7, 1856, pàg. 107. Bibcode: 1855AN.....42..107L. DOI: 10.1002/asna.18550420705.
  69. ↑ 69,0 69,1 Marth, A. «Elemente und Ephemeride des Marz 1 in London entdeckten Planeten Amphitrite». Astronomische Nachrichten, 38, 11, 1854, pàg. 167. DOI: 10.1002/asna.18540381103.
  70. ↑ Chambers, George Frederick. A handbook of descriptive astronomy. Clarendon Press, 1877, p. 920–921. ISBN 1-108-01475-5. 
  71. ↑ 72,0 72,1 Olmsted, Dennis. Letters on astronomy. Harper, 1855, p. 288. 
  72. ↑ 73,0 73,1 73,2 Wilson, John. A treatise on English punctuation, 1899, p. 302. ISBN 1-4255-3642-5. 
  73. ↑ Hencke, Karl Ludwig «Schreiben des Herrn Hencke an den Herausgeber». Astronomische Nachrichten, 1847, pàg. 155–156.
  74. ↑ Austria: Oesterreichischer Universal-Kalender für das gemeine Jahr 1849., 1849, p. xxxix. 
  75. ↑ 76,0 76,1 76,2 76,3 Webster, Noah; Goodrich, Chauncey Allen Webster's Complete Dictionary of the English Language, 1884, p. 1780. 
  76. ↑ Moskowitz, Denis. «Astronomical/Astrological symbols for other planets' moons», 03-06-2013.
  77. ↑ Admiralty, T.H.E. Board O.F. The Nautical Almanac and Astronomical Ephemeris for the Year 1833, 1831, p. 1. 
  78. ↑ The American Almanac and Repository of Useful Knowledge, for the Year 1835, 1834, p. 47. 
  79. ↑ The IAU Style Manual, 1989, p. 34. 
  80. ↑ Roy, Archie E.; David, Clarke. Astronomy: principles and practice, 2003, p. 73. ISBN 978-0-7503-0917-2. 
  81. ↑ King-Hele, Desmond. A tapestry of orbits, 1992, p. 16. ISBN 978-0-521-39323-2. [Enllaç no actiu]
  82. ↑ Covington, Michael A. Celestial objects for modern telescopes, volume 2, 2002, p. 77–78. 
  83. ↑ Ridpath, John Clark. The standard American encyclopedia, volume 1, 1897, p. 198. 
  84. ↑ 85,0 85,1 85,2 Tupman, G. L. «Observations of Comet I 1877». Astronomische Nachrichten, 89, 11, 1877, pàg. 169–170. Bibcode: 1877AN.....89..169T. DOI: 10.1002/asna.18770891103.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Simbologia astronòmica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simbologia_astronòmica&oldid=33361017»