Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària |
| Forma jurídica | associació voluntària |
| Història | |
| Creació | 1840[1], l'Havana |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Altres | |
Premis
| |
Localització geogràfica  | |
.svg){kind=small}
Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya (SBNC), també coneguda com el Casal Català ó Beneficencia Catalana[2], és una associació de beneficència fundada per l'emigració catalana [3][4] a l'Havana el 1840. Considerada l'entitat d'ajuda social més antiga del món,[5] va ser fundada per 102 catalans dirigits per Antoni Font i Guasch i Josep Gener i Guasch[3]. Aparegué per ajudar als catalans que no van fer fortuna i van quedar encallats a la capital cubana; que començaren a ser nombrosos des de la independència de Cuba el 1900. En foren membres Josep Murillo i Mombrú i Joaquim Muntal i Gramunt, vicepresident el 1925-1928.
La seva seu es troba al carrer Consulado 68 de La Havana Vieja. Amb el pas dels anys, la Beneficència Catalana va incorporar a la funció assistencial que li va donar origen, activitats de caire cultural i festiu. Amb més de 1.400 socis[1], promou diferents activitats relacionades amb Catalunya com havaneres, celebració de Sant Jordi, esbart dansaire, puntaires, lectura de poesia, algun concert i projeccions de pel·lícules. Encara que la seva activitat principal es la de donar suport economic als socis que ho necessiten.[5]
Un altre dels seus objectius és el manteniment de l’ermita de Montserrate que estava previst fou instal·lada a la plaça de la Revolució en els últims anys del Govern de Fulgencio Batista, però que finalment es va construir a finals dels 50 en una finca a prop de l’aeroport de l’Havana. És una rèplica de l’església de s’Agaró i alberga una còpia de la Mare de Déu de Montserrat.[5]
Amb més de 170 anys d'història disposa d'un llegat documental económic i social d'emigrants catalans de Cuba[6] i ha rebut guardons de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Generalitat de Catalunya i la Creu de Sant Jordi el 1993.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Independentista a l'Havana». La Vanguardia, 22-09-2015, p. 6.
- ↑ Joan Casanovas. Bread Or Bullets: Urban Labor and Spanish Colonialism in Cuba, 1850–1898. University of Pittsburgh Pre, 15 novembre 1998, p. 54–. ISBN 978-0-8229-7194-8.
- ↑ 3,0 3,1 Moisés Llordén Miñambres; Fernando Devoto Acerca de las migraciones centroeuropeas y mediterráneas a Iberoamérica: aspectos sociales y culturales. Universidad de Oviedo, 1995, p. 153–. ISBN 978-84-7468-867-2.
- ↑ Juan Andrés Blanco Rodríguez. El asociacionismo en la emigración española a América. UNED Centro Asoc. de Zamora, 2008, p. 57–58. ISBN 978-84-936871-0-6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Hernández, Óscar «Empremta catalana a l'Havana». El Periodico de Catalunya, 28-06-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ «Més de 10.000 imatges digitals de La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a L'Havana ingressen a l'Arxiu Nacional de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 11-06-2015 [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ «Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografía
- La Beneficencia catalana de La Habana: 150 años de historia : 1840-1990 : Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña. Fòrum solidari, 1999.
Enllaços externs
- Reglamento de la Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña. Imp. M. Soler, 1851.
- «La Sociedad de Beneficencia de Naturales de Cataluña», El Blog de los catalanes de Cuba
- Digitalització de més de 10.000 imatges del repartiment de socors realitzat per l’entitat (1936-1946) dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya
