Stevensita

Stevensita
Fórmula química	(Ca‚Na)ₓMg₃₋ₓ(Si₄O₁₀)(OH)₂
Epònim	Edwin Augustus Stevens
Localitat tipus	mont Bergen, Comtat de Bergen i Comtat de Hudson, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.08b
Dana	71.3.1b.6
Heys	14.4.14
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,26 Å; b = 9,108 Å; c = 15,3 Å;
Color	blanc, groc clar, marró clar, rosa clar
Exfoliació	perfecta - {001}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	cerosa, terrosa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,15 a 2,57 g/cm³ (mesurada); 2,07 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,500 a 1,560 nβ = 1,500 a 1,560 nγ = 1,510 a 1,570 n = 1,50 a 1,51
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	no pleocroica
Dispersió òptica	no en té
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Mn, Na, K, H
Més informació
Estatus IMA	qüestionable (Q)
Símbol	Stv
Referències

La stevensita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'esmectita. Rep el nom d'Edwin Augustus Stevens (28 de juliol de 1795 - 8 d'agost de 1868), fundador de l'Institut Tecnològic Stevens de Hoboken, Nova Jersey (EUA).

Característiques

La stevensita és un silicat de fórmula química (Ca‚Na)ₓMg₃₋ₓ(Si₄O₁₀)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Bergen, entre els comtats de Bergen i de Hudson, a l'estat de Nova Jersey (Estats Units). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.