Zincsilita

Zincsilita
Fórmula química	Zn₃(Si₄O10)(OH)₂·4H₂O
Epònim	zinc, silici i composició química
Localitat tipus	Dipòsit polimetàl·lic de Batystau, Districte de Balkhash, Província de Kharagandí, Kazakhstan
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EC.45
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.45
Dana	71.3.1b.8
Heys	14.7.13
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	blanc, blavós
Duresa (Mohs)	1,5 a 2
Lluïssor	nacrada
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,514 nβ = 1,559 nγ = 1,562
Birefringència	δ = 0,048
Angle 2V	calculat: 28°
Dispersió òptica	relativament feble
Impureses comunes	Al, Fe, Mn, Cu, Mg, Ca
Més informació
Estatus IMA	qüestionable (Q)
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Any d'aprovació	1960
Símbol	Zs
Referències

La zincsilita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'esmectita. Rep el seu nom per la seva composició, que conté zinc (Zn) i silici (Si).

Característiques

La zincsilita és un silicat de fórmula química Zn₃(Si₄O₁₀)(OH)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 1,5 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincsilita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit polimetàl·lic de Batystau, al districte de Balkhash, dins la província de Kharagandí, al Kazakhstan. També ha estat descrita a les mines de coure del riu Paddy's, al Territori de la Capital Australiana (Austràlia); a la mina Horado, a la ciutat japonesa de Seki, dins la regió de Chūbu; i a la pedrera de Luserna, a la província de Torí, Itàlia.