Txernikhita
 Txernikhita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ba,Na)(V3+,Al,Mg)₂((Si,Al)₄O10)(OH)₂ |
| Epònim | Viktor Vasil'evich Chernykh (en)  |
| Localitat tipus | Dipòsit de vanadi de Balasauskandyk, Shieli, Província de Khizilordà, Kazakhstan |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.12 |
| Dana | 71.2.2a.3 |
| Heys | 16.15.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,29 Å; b = 9,18 Å; c = 20,02 Å; β = 95,68° |
| Color | verd oliva a verd fosc |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | nacrada |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Densitat | 3,14 a 3,16 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,640 a 1,643 nβ = 1,686 a 1,691 nγ = 1,702 a 1,704 |
| Birefringència | δ = 0,062 |
| Angle 2V | mesurat: 11° a 12°, calculat: 52° a 58° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Impureses comunes | Mg, Fe, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1972-006 |
| Símbol | Cyk |
| Referències | [1] |
La txernikhita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica. Rep el nom en honor de Viktora Vassilievitxa Txernikh (Виктора Васильевича Черных) (1889-1941), mineralogista i cap del departament de mineralogia de l'Institut Miner de Leningrad.
Característiques[modifica]
La txernikhita és un silicat de fórmula química (Ba,Na)(V3+,Al,Mg)₂((Si,Al)₄O10)(OH)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1973. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al dipòsit de vanadi de Balasauskandyk, a Shieli (Província de Khizilordà, Kazakhstan). També ha estat descrita en altres localitats del Kazakhstan, concretament a la regió del Turquestan, i a la província de Shaanxi, a la República Popular de la Xina.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txernikhita |
- ↑ «Chernykhite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 gener 2020].