Supergrup de la perovskita

Supergrup de la perovskita
	Grup de minerals
	; Perovskita, espècie que dona nom al supergrup
Fórmula química	ABX₃
Epònim	perovskita
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Més informació
Referències

El supergrup de la perovskita és un grup de minerals establert i aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional el 2016. Es defineixen com aquells minerals les estructures dels quals consisteixen en xarxes tridimensionals d'octaedres que comparteixen vèrtex i que adopten l'aristotípica estructura perovskita ABX₃ o les dels seus derivats. Consisteix en òxids simples AXO₃ cúbics a pseudocúbics. Es divideix en dos grans grups: el grup de perovskites estequiomètriques (amb estequiometria ABX₃) i el de les perovskites no estequiomètriques (amb estequiometria A₂BB'X₆). També hi ha una divisió addicional amb subgrups, connectant algunes espècies que no són necessàriament similars només en termes químics.

Els membres d'aquest supergrup són generalment compostos ABX₃, amb lloc A = A, lloc B = B i X = O, F, Cl, però també OH i As.

Grup de perovskites estequiomètriques

El grup de perovskites estequiomètriques és un grup dins del supergrup amb una estequiometria ABX₃. Aquest grup inclou sis subgrups:

Subgrup de la bridgmanita

El subgrup de la bridgmanita és un grup de perovskites amb un únic silicat, i que només inclou la bridgmanita, un mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic que només s'ha trobat a Austràlia i al Marroc, però que es creu que compon fins al 93% del mantell inferior per sobre dels 2.700 km i, per tant, és probablement el mineral més abundant a la Terra.^[2]

Espècie	Fórmula
Bridgmanita	(Mg,Fe)SiO₃

Subgrup de la clorocalcita

El subgrup de la clorocalcita és un grup de perovskites amb un únic clorur, format únicament per la clorocalcita, un mineral ortoròmbic.

Espècie	Fórmula
Clorocalcita	KCaCl₃

Subgrup de la criolita

El subgrup de la criolita es defineix com un grup de perovskites de doble fluor ordenades per cationes del lloc D. El subgrup està format per tres espècies: la criolita, la simmonsita i l'elpasolita. Aquesta darrera cristal·litza en el sistema isomètric, mentre que les altres dos ho fan en el monoclínic.

Espècie	Fórmula
Criolita	Na₂NaAlF₆
Elpasolita	K₂NaAlF₆
Simmonsita	Na₂LiAlF₆

Subgrup de la neighborita

El subgrup de la neighborita es defineix com un grup de perovskites simples de fluor que es caracteritzen pel fluor com a anió dominant. Trobem dues espècies: la neighborita, ortoròmbica, i la parascandolaïta, isomètrica.

Espècie	Fórmula
Neighborita	NaMgF₃
Parascandolaïta	KMgF₃

Subgrup de la perovskita

El subgrup de la perovskita es defineix com un grup de perovskites amb un únic òxid, que es caracteritzen per l’oxigen com l’anió dominant. Els minerals d'aquest grup són els membres més comuns del supergrup de la perovskita, i es troben a l'escorça terrestre i com a inclusions riques en calci-alumini (CAI) en meteorits condrítics. El subgrup està format per deu espècies: barioperovskita, goldschmidtita, isolueshita, lakargiïta, loparita-(Ce), lueshita, macedonita, megawita, perovskita i tausonita. La macedonita és l'única d'aquestes espècies que cristal·litza en el sistema tetragonal; la resta ho fan en l'isomètric o l'ortoròmbic.

Espècie	Fórmula
Barioperovskita	BaTiO₃
Goldschmidtita	KNbO₃
Isolueshita	(Na,La)NbO₃
Lakargiïta	Ca(Zr,Sn,Ti)O₃
Loparita-(Ce)	(Na,REE)₂Ti₂O₆

Espècie	Fórmula
Lueshita	NaNbO3₃
Macedonita	PbTiO₃
Megawita	CaSnO₃
Perovskita	CaTiO₃
Tausonita	SrTiO₃

De totes aquestes espècies, als territoris de parla catalana només ha estat descrita la perovskita: a les mines de Costabona, a la localitat de Prats de Molló i la Presta, al Vallespir.

Subgrup de la sulfohalita

El subgrup de la sulfohalita es defineix com un grup d'antiperovskites dobles amb la fórmula estructural D₂XX’A₆, format exclusivament per la sulfohalita.

Espècie	Fórmula
Sulfohalita	Na₆(SO₄)₂FCl

Subgrup de la vapnikita

El subgrup de la vapnikita es defineix com un grup de perovskites amb doble òxid ordenades per cationes del lloc D. El subgrup està format per dues espècies: la latrappita, ortoròmbica, i la vapnikita, monoclínica.

Espècie	Fórmula
Latrappita	Ca₂NbFe³⁺O₆
Vapnikita	Ca₂CaUO₆

Grup de perovskites no estequiomètriques

Aquest grup inclou onze subgrups.

Subgrup de l'auricuprur

El subgrup de l'auricuprur es defineix com un grup de perovskites inverses vacants del lloc B, com també ho és el subgrup de la cohenita. El subgrup l'integren dues espècies: l'auricuprur i el cuproaurur.

Espècie	Fórmula
Auricuprur	Cu₃Au
Cuproaurur	Cu₃Au

Subgrup de la brownmil·lerita

El subgrup de la brownmil·lerita es defineix com un grup de perovskites deficients en anions. Aquest subgrup l'integren tres espècies, totes elles ortoròmbiques: la brownmil·lerita, la shulamitita i la srebrodolskita.

Espècie	Fórmula
Brownmil·lerita	Ca₂(Al,Fe³⁺)₂O₅
Shulamitite	Ca₃TiFe³⁺AlO₈
Srebrodolskita	Ca₂Fe3+ 2O₅

Subgrup de la cohenita

El subgrup de la cohenita es defineix com un grup de perovskites inverses vacants del lloc B, com també ho és el subgrup de l'auricuprur. El subgrup està format únicament per la mateixa cohenita, un mineral trobat principalment en meteorits.

Espècie	Fórmula
Cohenita	Fe₃C

La cohenita només ha estat trobada dins els territoris de parla catalana al meteorit de Nulles, un meteorit caigut a la localitat de Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) en el mes de novembre de 1851,^[3] un dels cinc meteorits coneguts caiguts a Catalunya.^[4]

Subgrup de la diaboleïta

El subgrup de la diaboleïta es defineix com un grup de perovskites dobles vacants del lloc B. Aquest subgrup només compta amb una espècie, la diaboleïta, que dona nom al subgrup.

Espècie	Fórmula
Diaboleïta	Pb₂CuCl₂(OH)₄

Subgrup de l'hematofanita

El subgrup de l'hematofanita es defineix com un grup de perovskites quàdruples amb el lloc B parcialment invers amb dèficit d'anions. Aquest subgrup està format exclusivament per l'hematofanita.

Espècie	Fórmula
Hematofanita	Pb₄Fe₃O₃(OH,Cl)

Subgrup de la liguowuïta

El subgrup de la liguowuïta és un grup creat l'any 2022 a partir de l'aprovació de la liguowuïta, i es defineix un grup amb vacant al lloc A. Aquest subgrup està format exclusivament per la liguowuïta.

Espècie	Fórmula
Liguowuïta	WO₃

Subgrup de l'oskarssonita

El subgrup de l'oskarssonita es defineix com un grup de perovskites senzilles amb vacant al lloc B. Aquest subgrup està format per la mateixa oskarssonita i per la waimirita-(Y).

Espècie	Fórmula
Oskarssonita	AlF₃
Waimirita-(Y)	YF₃

Subgrup de la schoenfliesita

El subgrup de la schoenfliesita són estannats cúbics de fórmula general: M²⁺[Sn⁴⁺(OH)₆]. Els membres d’aquest grup contenen un anió hexahidroxostannat (IV). Els minerals d'aquest grup són perovskites amb dobles hidròxid i vacant en el lloc A. Hi formen part set espècies: burtita, jeanbandyita, mushistonita, natanita, schoenfliesita, vismirnovita i wickmanita. La jeanbandyita és l'única espècies d'aquest subgrup que cristal·litza en el sistema tetragonal; la resta ho fan a l'isomètric.

Espècie	Fórmula
Burtita	Ca[Sn(OH)₆]
Jeanbandyita	Fe3+ xFe2+ 1-xSn(OH)_6-xO_x
Mushistonita	(Cu,Zn,Fe²⁺)[Sn(OH)₆]
Natanita	Fe²⁺[Sn(OH)₆]
Schoenfliesita	Mg[Sn(OH)₆]
Vismirnovita	Zn[Sn(OH)₆]
Wickmanita	Mn²⁺[Sn(OH)₆]

Subgrup de la skutterudita

El subgrup de la skutterudita són perovskites quàdruples vacants en el lloc A. Hi formen part quatre espècies: ferroskutterudita, kieftita, niquelskutterudita i skutterudita, i totes quatre cristal·litzen en el sistema isomètric.

Espècie	Fórmula
Ferroskutterudita	(Fe,Co)As₃
Kieftita	CoAs₃
Niquelskutterudita	(Ni,Co,Fe)As₃
Skutterudita	CoAs₃

Als territoris de parla catalana han estat descrita tant la skutterudita com la niquelskutterudita. La primera, la que dona nom al subgrup, ha estat descrita a tres indrets: a la mina Eureka, a la localitat de La Torre de Cabdella (Pallars Jussà); a la mina Atrevida, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà); i a la mina Serrana, a El Molar (Priorat). La niquelskutterudita ha estat trobada a la ja citada mina Eureka.

Subgrup de la söhngeïta

El subgrup de la söhngeïta és un grup d'hidròxids metàl·lics simples amb la fórmula general M(OH)₃, on M = Fe, In, Ga. Es defineixen com perovskites dobles d'hidròxid vacants en el lloc A, i les espècies que l'integren són tres: bernalita, dzhalindita i söhngeïta.

Espècie	Fórmula
Bernalita	Fe(OH)₃·nH₂O (n = 0,0 a 0,25)
Dzhalindita	In(OH)₃
Söhngeïta	Ga(OH)₃

Subgrup de la stottita

El subgrup de la stottita és un grup d’hidròxids metàl·lics tetragonals. Els minerals d'aquest subgrup són perovskites dobles d’hidròxid vacants en el lloc A. El subgrup el formen tres espècies: mopungita, stottita i tetrawickmanita.

Espècie	Fórmula
Mopungita	Na[Sb⁵⁺(OH)₆]
Stottita	Fe²⁺[Ge⁴⁺(OH)₆]
Tetrawickmanita	Mn²⁺[Sn⁴⁺(OH)₆]

Altres minerals no agrupats

Existeixen dues espècies que no es troben englobades a cap dels dos grups principals: la davemaoïta, que cristal·litza en el sistema isomètric, i la nataliakulikita, que ho fa en l'ortoròmbic.

Espècie	Fórmula
Davemaoïta	CaSiO₃
Nataliakulikita	Ca₄Ti₂(Fe³⁺,Fe²⁺)(Si,Fe³+,Al)O₁₁

Referències

↑ «Perovskite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 abril 2021].
↑ Murakami, Motohiko; Ohishi, Yasuo; Hirao, Naohisa; Hirose, Kei «A perovskitic lower mantle inferred from high-pressure, high-temperature sound velocity data». Nature, 485, 7396, 5-2012, pàg. 90–94. DOI: doi:10.1038/nature11004 [Consulta: 23 abril 2021].
↑ «Nulles meteorite, Bell-lloc d'Urgell, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2021].
↑ Llorca i Piqué, Jordi.. Pedres que cauen del cel : l'impacte dels meteorits en la història i la ciència. 1. ed. Lleida: Pagès Editors, 2003. ISBN 84-9779-046-4.

[1] «Perovskite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 abril 2021].

[2] Murakami, Motohiko; Ohishi, Yasuo; Hirao, Naohisa; Hirose, Kei «A perovskitic lower mantle inferred from high-pressure, high-temperature sound velocity data». Nature, 485, 7396, 5-2012, pàg. 90–94. DOI: doi:10.1038/nature11004 [Consulta: 23 abril 2021].

[3] «Nulles meteorite, Bell-lloc d'Urgell, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2021].

[4] Llorca i Piqué, Jordi.. Pedres que cauen del cel : l'impacte dels meteorits en la història i la ciència. 1. ed. Lleida: Pagès Editors, 2003. ISBN 84-9779-046-4.

[1]

[2]

[3]

[4]