Vés al contingut

Supercúmul Gall Dindi-Indi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicSupercúmul Gall Dindi-Indi
Tipussupercúmul i grup de galàxies Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióGall Dindi, Indi i Telescopi Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Ascensió recta (α)21h 53m 24s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-6° 19' 58.8''[1] Modifica el valor a Wikidata
Part deLaniakea Modifica el valor a Wikidata

El Supercúmul de Gall dindi-Indi és un supercúmul veí al Supercúmul de la Verge o supercúmul Local. El seu nom prové de la seva ubicació, en les constel·lacions de Gall dindi i Indi.

El supercúmulode Gall dindi-Indi conté sis cúmuls de galàxies principals: Abell 3656, Abell 3698, Abell 3742, Abell 3747, Abell 3627 (Cúmul d'Escaire) i Abell 4038.[2] Posseeix, a més, cúmuls de galàxies similars al cúmul de Forn, el Cúmul de Gall dindi i el cúmul de Telescopi.

A la regió del supercúmul Gall dindi-Indi existeixen centenars de milers de galàxies que estan en moviment igual que el propi supercúmul, la qual cosa podria indicar que són influenciades per una distant força atractora, anomenada Gran Atractor.[3][4]

S'estén en una velocitat de l'espai de 2000 a 3000 km/s cap a l'hemisferi sud galàctic, en la proximitat del plànol format pel supercúmul Local i el supercúmul Coma-A1367, a una distància similar del plànol galàctic que el supercúmul Hidra-Centaure, però a uns 50 graus en el costat oposat.[5][3][6][5] S'hi troba en el plànol supergalàctic com la majoria de les estructures més grans situades a menys de 50 h-1 Mpc del Sistema Solar.[7]

Forma pràcticament una única estructura bisectada per la zona d'evitació amb el supercúmul de Telescopi —per aquest motiu freqüentment aparegui en la literatura com Supercúmul Gall dindi-Indi-Telescopi, Regió Gall dindi-Indi-Telescopiu o PIT—.[7][8] És una regió superdensa i pràcticament contínua al llarg del plànol galàctic (1≈330°), tant que sembla que l'associació és física.[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Michael Rowan-Robinson «The extragalactic distance scale» (en anglès). Space Science Reviews, 1-2, 1988, pàg. 1–71. DOI: 10.1007/BF00183129.
  2. Basu, Baidyanath. Introduction To Astrophysics, 2/e (en anglès). PHI Learning Pvt. Ltd.. ISBN 9788120340718. [Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 Preston, Richard. First light: the search for the edge of the universe. Random House Publishing Group, 1996. ISBN 9780679449690. 
  4. Making of America Project, Nature Publishing Group Scientific American, 257, pàg. 53 [Consulta: 10 abril 2013].[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 Bergeron, J. «Volumen 3 de IAP Astrophysics meetings». A: High Redshift and Primeval Galaxies (en anglès). Atlantica Séguier Frontières, 1987, p. 145. ISBN 9782863320518. [Enllaç no actiu]
  6. Dekel, Avishai; Ostriker. Formation of Structure in the Universe (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 175. ISBN 9780521586320. [Enllaç no actiu]
  7. 7,0 7,1 Padmanabhan, T. Structure Formation in the Universe (en anglès). Cambridge University Press, 1993, p. 250. ISBN 9780521424868. [Enllaç no actiu]
  8. Lynden-Bell, Donald; Lahav; Terlevich; Terlevich. Gravitational Dynamics (en anglès). Cambridge University Press, 1996, p. 144. ISBN 9780521563277. [Enllaç no actiu]
  9. Akademii︠a︡ nauk SSSR., National Academy of Sciences (U.S.). Walter H. G. Lewin, George W. Clark, Rashid Alievich Si︠u︡ni︠a︡ev, Kathleen Kearney Trivers, David M. Abramson. High energy astrophysics: American and Soviet perspectives : proceedings from the U.S.-USSR Workshop on High-Energy Astrophysics (en anglès). National Academies, 1991, p. 358. [Enllaç no actiu]