Susana Solano Rodríguez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Susana Solano)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSusana Solano Rodríguez
Biografia
Naixement 1946
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Formació professional Facultat de Belles Arts de Barcelona
Activitat
Ocupació Escultora
Art escultura
Moviment Art abstracte
Representada per Jack Shainman Gallery Tradueix
Participà en
Data Activitat
documenta 8 Tradueix
Documenta IX Tradueix
Premis
Obres destacables
Dime, dime, querido 03.JPG
Dime, dime, querido (1992), avinguda Martí-Codolar, Barcelona

Lloc web susanasolano.net
Modifica les dades a Wikidata

Susana Solano Rodríguez (Barcelona, 1946) és una escultora catalana. Artista de gran projecció internacional,[1] és considerada l'hereva de la tradició escultòrica espanyola iniciada per Juli González, Jorge Oteiza o Eduardo Chillida.[2] Ha participat en certàmens internacionals com la documenta de Kassel 8 i IX (1987 i 1992), la XIX Biennal de São Paulo (1987), l'Skulptur Projekte a Münster (1987), la Biennal de Venècia (1988 i 1993) i la Carnegie Internacional de Pittsburgh (1988).

Biografia[modifica]

Estudià a la Facultat de Belles Arts de Barcelona.[3] En un principi es dedicà a la pintura, però als anys 1980 inicia el seu treball escultòric en tota mena de materials i,[4] més recentment, també ha realitzat obra sobre paper i vídeo.[5]

El 1980 va dur a terme a l'Espai 10 la seva primera exposició individual, prèvia als treballs amb forjat industrial que li proporcionarien un enorme èxit de crítica al cap d'uns anys. Va exposar una sèrie de peces de fusta, definides per una forma singular de recollir la llum en volumetries que derivaven de les seves vetes, i unes lones frunzides monumentals que penjaven de les parets com masses de plecs i volums inflats. Les seves estructures minimalistes, concentrades i introspectives, van adquirir una importància fonamental al llarg dels anys vuitanta com a emblema de la nova escultura espanyola, en paral·lel al desenvolupament coetani de la nova escultura britànica. A més de ser present a les col·leccions públiques i privades més importants de l'Estat espanyol, va ser Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1988, va participar en les edicions del 1987 i el 1992 de la Documenta de Kassel, a les Biennals de Venècia del 1988 i el 1993 i, des del 1987, disposa d'una obra pública permanent a la ciutat de Münster, fruit de la seva participació d'aquell any en l'«Sculpture Project», la convocatòria mundial més important en el seu gènere.[6]

Obra[modifica]

En les seves primeres obres s'observa una clara influència de Constantin Brâncuşi i del postminimalisme.[7] El 1984-1985 comença a utilitzar tècniques de forjat industrial, posteriorment ha anat realitzant obres en altres dimensions: estructures tancades en recintes arquitectònics, gàbies obertes minimalistes, estructures tubulars que abracen objectes…, sovint recorrent a formes pròpies de la natura o la vida domèstica[8][9] i utilitzant materials com el ferro i el vímet per a expressar els seus suggeriments, sensacions i records, i sobretot per explorar la relació entre l'artista i l'espai i els materials.[5]

Ha sigut premiada amb el Premio Nacional de Artes Plásticas el 1988[10] i el Premio CEOE a las artes (1996). Fou seleccionada per l'Skulptur Projekte de Münster de 1987 i per la Documenta de Kassel del mateix any i de 1992.[11] El 1987 també va participar en la XIX Biennal Internacional de São Paulo, i l'any següent la seva obra es va poder contemplar al Carnegie International de Pittsburgh i a la Biennal de Venècia, on participà per segona vegada l'any 1993.[12] La primera exposició retrospectiva del seu treball tingué lloc al Museu Reina Sofia l'any 1992, i a partir de llavors ha exposat en múltiples indrets d'Europa, Amèrica i Àsia.[8]

D'altra banda, ha col·laborat amb arquitectes, en diverses ocasions, per projectes d'exterior: José Acebillo, Ignacio Linazasoro, Hans Hollein, Ignasi Sánchez Domènech, Rafael Moneo, Francisco Torres, Javier Romero i Guillermo Vázquez Consuegra.

Exposicions destacades[modifica]

Selecció d'exposicions individuals:[13]

  • 1980. Espai 10 (Fundació Joan Miró) Escultures i dibuixos
  • 1984. En tres dimensiones Col·lectiva
  • 1987. Galerie des Arènes i Chapelle des Jésuite, Nimes, i CAPC, Bordeus; Skulptur Projekte, Westfalisches Landesmuseum, Münster
  • 1988. Bonnefantenmueum, Maastricht
  • 1989. Städisches Museum, Abteiberg, Mönchengladbach i Hirshhorn Museum, Washington DC
  • 1991. SFMOMA, San Francisco
  • 1992. Palacio de Velázquez, MNCARS, Madrid
  • 1993. Whitechapel Art Gallery, Londres; Malmö Konsthall (Suècia); Centre National d'Art Contemporain de Grenoble
  • 1996. NBK, Berlín; Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig, Viena
  • 1997. A céu aberto. Fundaçao Serralves, Porto
  • 1999. Muecas. Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Barcelona
  • 2000. Galleria Giorgio Persano, Torino
  • La piel de nadie. Galería Senda i Espai 292, Barcelona
  • 2001. Sintra Museu de Arte Moderna; Palacio de los Condes de Gabia i Palacio de Dar-al Horra, Granada
  • Encens i Mirra. NMAC Montenmedio Arte Contemporáneo. Vejer de la Frontera-Barbate, Cádiz
  • 2003. Monastir de Santo Domingo de Silos, MNCARS
  • La Linterna I. Montehermoso. Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz
  • 2006. Galleria Giorgio Persano, Torino
  • David McKee Gallery, New York
  • 2007. Proyectos. Susana Solano, Fundación ICO, Madrid
  • Un hecho insignificante. Galería Helga de Alvear, Madrid
  • 2011. Carmen. Irish Museum of Modern Art, Dublín
  • Artefactos. Galería Distrito4, Madrid
  • 2012. Trazos colgados. Museo Casa de La Moneda, Madrid
  • 2013. Cantata. Homenatge a Eugenio Trías. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
  • A mitjan camí - Halfway there. Jack Shainman Gallery 20th Street, New York
  • A mitjan camí - Halfway there. Jack Shainman Gallery 24th Street, New York
  • 2014. Where´er you walk instal·lació a Great Meadows. Crestwood. KY
  • Vol rasant. Fundació Suñol, Barcelona
  • Signatures nº 1. Celler Mas Blanch i Jové, La Pobla de Cérvoles

Obra en museus[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1985- Special Prize, atorgat pel Utsukushi-Ga-Hara Open Air Museum a Tòquio
  • 1988- Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya
  • 1996- Premi de la CEOE a les Arts
  • 2011- Premi Tomás Francisco Prieto de la Real Casa de la Moneda

Referències[modifica]

  1. Calvo Serraller, Francisco «La huella desnuda». El País, 02-10-2004 [Consulta: 24 febrer 2014].
  2. García, Ángeles «"Trabajo pensando en el hombre"». El País, 02-10-2007 [Consulta: 24 febrer 2014].
  3. «Biografia». susanasolano.net. [Consulta: 24 febrer 2014].
  4. «La escultora Susana Solano expone en Londres». El País, 10-03-1993 [Consulta: 24 febrer 2014].
  5. Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a ed.. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  6. Calvo Serraller, Francisco «Pliegues, repliegues y despliegues». El País, 19-02-2011 [Consulta: 24 febrer 2014].
  7. 8,0 8,1 «Biografia de Susana Solano». Col·lecció Guggenheim. [Consulta: 24 febrer 2014].
  8. García, Ángeles «El gesto y el hierro». El País, 06-02-2011 [Consulta: 24 febrer 2014].
  9. Huici, Fernando «Susana Solano obtiene el Premio Nacional de Artes Plásticas». El País, 20-05-1988 [Consulta: 24 febrer 2014].
  10. EFE «Dokumenta de Kassel». El País, 15-01-1992 [Consulta: 24 febrer 2014].
  11. Calvo Serraller, Francisco «Presencias españolas». El País, 13-06-1993 [Consulta: 24 febrer 2014].
  12. «Llistat d'exposicions individuals». Pàgina web oficial de Susana Solano. [Consulta: 24 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Susana Solano Rodríguez Modifica l'enllaç a Wikidata