Telescopi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Telescopi astronòmic)
Per a altres significats, vegeu «Constel·lació del Telescopi».
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena.
Telescopi refractor.

Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents. Probablement els telescopis són l'eina més important en astronomia i astrofísica. Tot i que amb la paraula "telescopi" hom s'acostuma a referir als telescopis òptics, hi ha telescopis per a gairebé totes les freqüències de l'espectre electromagnètic.

Tot telescopi òptic està format per un objectiu i un ocular. L'objectiu forma una imatge (normalment real) de l'objecte llunyà sobre el seu pla focal; aquesta imatge és llavors ampliada per l'ocular o bé impressionada sobre una pel·lícula fotogràfica o detectada per una càmera CCD. Si l'objectiu és una lent es parla de telescopi refractor, si l'objectiu és un mirall còncau es parla de telescopi reflector; si utilitza una combinació de lents i miralls s'anomena telescopi catadiòptric.

Història[modifica]

Article principal: Història del telescopi

Els primers telescopis coneguts van aparèixer a 1608 i són acreditats a Hans Lippershey, un fabricant de lents alemany, però recents investigacions de l'informàtic Nick Pelling divulgades en la revista britànica History Today el 2008,[1][2][3] atribueixen l'autoria a Joan Roget el 1590. Entre les moltes persones que van reclamar el descobriment es troben: Zacharias Janssen, home d'espectacles de Middelburg, i Jacob Metius d'Alkmaar. El disseny d'aquests telescopis refractors inicials consistia d'un lent objectiu convex i un ocular còncau. Galileo Galilei va utilitzar aquest disseny a l'any següent.[4] El 1611, Johannes Kepler va descriure com podia elaborar un telescopi amb un objectiu i lent ocular convex i, per 1655, astrònoms com Christiaan Huygens fabricaven telescopis keplearians de gran abast amb oculars compostos, però extremadament grans i difícils d'utilitzar. Hans Lippershey és la primera persona que està documentat que va sol·licitar una patent per al dispositiu.[5]

Isaac Newton ha rebut el crèdit per haver fabricat el primer telescopi reflector "pràctic" el 1688,[6] amb un disseny que va incorporar un petit mirall pla i diagonal per reflectir la llum un ocular muntat en un costat del telescopi amb l'objectiu d'evitar l'aberració cromàtica que pateixen els telescopis refractors. El 1672, Laurent Cassegrain va descriure el disseny d'un reflector amb un mirall secundari petit i convex per reflectir la llum a través d'un forat central en el mirall principal.

La invenció de les lents acromàtiques va permetre reduir en gran manera les aberracions cromàtiques dels objectius i van permetre la creació de telescopis més petits i funcionals. El seu primer ús en telescopis, l'any 1733, s'atribueix a un telescopi fabricat per Chester Moore Hall.[7][8] John Dollond va desenvolupar lents acromàtiques i va fabricar-ne telescopis en quantitats comercials a partir de 1758.[9]

Entre les novetats importants en els telescopis reflectors hi ha la producció de grans miralls paraboloides per John Hadley el 1721, i el procés de plata per produir miralls a partir del vidre per Léon Foucault el 1857.[10] I, més recentment, l'adopció de revestiments d'alumini de llarga durada sobre miralls reflectors l'any 1932.[11]

El primer radiotelescopi va ser construït per Grote Reber a 1937.[12] Des de llavors, s'han desenvolupat molts tipus de telescopis per a un ampli rang de longituds d'ona de ràdio a raigs gamma.

Característiques[modifica]

Gran Telescopi de Canàries (La Palma)

El paràmetre més important d'un telescopi és l'obertura, és a dir, el diàmetre de la seva «lent objectiu», per on entra la llum. Un telescopi d'afeccionat generalment té entre 76 i 150 mm de diàmetre i permet observar alguns detalls planetaris i molts objectes del cel profund (cúmuls, nebuloses i algunes galàxies). Els telescopis que superen els 200 mm de diàmetre permeten veure detalls lunars fins, detalls planetaris importants i una gran quantitat de cúmuls, nebuloses i galàxies brillants.

Per caracteritzar un telescopi i utilitzar-ho, s'empren una sèrie de paràmetres i accessoris:

  • Diàmetre de l'objectiu o obertura, abreujat com a D: diàmetre del mirall o lent primària del telescopi.
  • Augments: És la quantitat de vegades que un instrument multiplica la grandària aparent dels objectes observats. Equival a la relació entre la longitud focal (distància focal) del telescopi i la longitud focal de l'ocular (DF/df). Per exemple, un telescopi de 1.000 mm de distància focal, amb un ocular de 10mm de df. proporcionarà un augment de 100 (s'expressa també com 100XXX). Per saber els augments màxims que suporta el teu telescopi s'ha multiplicar l'obertura per dues. Si el telescopi té 100 mm d'obertura no s'ha d'usar mai més de 200 augments, les imatges tindran molt mala resolució.
  • Lent de Barlow: lent que generalment duplica o triplica els augments de l'ocular quan s'observen els astres.
  • Distància focal, abreujada com a F (majúscula): és la longitud focal del telescopi, que es defineix com la distància des del mirall o la lent principal fins al focus o punt on se situa l'ocular.
  • Raó focal, raó focal, f/ràtio o nombre f (minúscula): és el quocient entre la distància focal (mm) i el diàmetre o obertura (mm). Per exemple, per a un telescopi amb una Distància focal de 650 mm i una Obertura (diàmetre) de 130 mm la seva relació focal seria f/5. És un indicador de la lluminositat del telescopi, com més curta és la Distància focal F i més gran l'Obertura D, més lluminós serà el telescopi.
  • Ocular: accessori petit que col·locat en el focus del telescopi permet magnificar la imatge dels objectes.
  • Portaocular: orifici on es col·loquen l'ocular, reductors o multiplicadors de focal (p. ex. lents de Barlow) o càmeres fotogràfiques.
  • Prisma o diagonal: que permet desviar la imatge procedent del tub principal per poder observar-la des d'una posició més còmoda. Està proveït d'un mirall a 45° que reflecteix el feix de llum 90°, facilitant l'observació.
  • Filtre: petit accessori que generalment opaca la imatge de l'astre però que depenent del seu color i material permet millorar l'observació. Se situa davant de l'ocular, i els més usats són la piga (verd blavós, millora el contrast en l'observació del nostre satèl·lit), i el solar, amb gran poder d'absorció de la llum del Sol per no lesionar la retina de l'ull.
  • Magnitud límit: és la magnitud màxima que teòricament pot observar-se amb un telescopi donat, en condicions d'observació ideals. La fórmula per al seu càlcul és: m(límit) = 6,8 + 5log(D) (sent D el diàmetre en centímetres de la lent o el mirall del telescopi).
  • Trípode: conjunt de tres potes generalment metàl·liques que li donen suport i estabilitat al telescopi.
  • Muntura: aconsegueix que la imatge sigui estable, que no tingui vibracions i sobretot et permetrà realitzar seguiments adequadament.
  • Cercador: amb el cercador pots veure una part de cel molt més gran que amb el telescopi, la qual cosa fa que sigui més fàcil localitzar l'objecte que vols observar.

Muntures[modifica]

Muntura altazimutal[modifica]

Una muntura de telescopi senzilla és la muntura altitud-azimut o altazimutal, abreujat com AZ. És similar a la d'un teodolit. Una part gira en azimut (en el pla horitzontal), i un altre eix sobre aquesta part giratòria permet a més variar la inclinació del telescopi per canviar l'altitud (en el pla vertical). Una muntura Dobson és un tipus de muntura altazimutal que és molt popular atès que resulta senzilla i barata de construir.

Muntura equatorial[modifica]

Telescopi equatorial de la Facultat de Ciències Astronòmiques i Geofísiques de la Universitat Nacional de la Plata.

El principal problema d'usar una muntura altazimutal és que tots dos eixos han d'ajustar-se contínuament per compensar la rotació de la Terra. Fins i tot fent això controlat per ordinador, la imatge gira a una taxa que varia depenent de l'angle de l'estel amb el pol celeste (declinació). Aquest efecte (conegut com a rotació de camp) fa que una muntura altazimutal resulti poc pràctica per realitzar fotografies de llarga exposició amb petits telescopis.

La millor solució per a telescopis astronòmics petits consisteix a inclinar la muntura altazimutal de manera que l'eix d'azimut resulti paral·lel a l'eix de rotació de la Terra; a aquesta la hi denomina una muntura equatorial, que s'abreuja com EQ.

Existeixen diversos tipus de muntura equatorial, entre els quals es poden destacar l'alemanya i la de forqueta.

Muntures electròniques[modifica]

Els grans telescopis moderns usen muntures altazimutals controlades per ordinador que, per a exposicions de llarga durada, o bé fan girar els instruments, o tenen rotadores d'imatge de taxa variable en una imatge de la pupil·la del telescopi.

Altres muntures[modifica]

Hi ha muntures fins i tot més senzilles que l'altazimutal, generalment per a instruments especialitzats. Alguns són: de trànsit meridià (solament altitud); fix amb un mirall pla mòbil per a l'observació solar; de ròtula (obsolet i inútil per a astronomia).

Tipus de telescopis[modifica]

Òptics[modifica]

Refractor[modifica]

Telescopi refractari de Galileu
Article principal: Telescopi refractor

Un telescopi refractor és un sistema òptic centrat, que capta imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta. La refracció de la llum en la lent de l'objectiu fa que els rajos paral·lels, procedents d'un objecte molt allunyat (en l'infinit), convergeixin sobre un punt del plànol focal. Això permet mostrar els objectes llunyans majors i més brillants.

Reflector[modifica]

Telescopi reflector newtonià
Article principal: Telescopi reflector

El disseny del telescopi reflector, es deu a Isaac Newton, qui va dissenyar el primer telescopi reflector (newtonià) al segle XVII.

Un telescopi reflector és un telescopi òptic que utilitza miralls en lloc de lents per enfocar la llum i formar imatges. Els telescopis reflectors o Newtonians utilitzen dos miralls, un en l'extrem del tub (mirall primari), que reflecteix la llum i l'envia al mirall secundari i est l'envia a l'ocular.

Aquest tipus de telescopi té diversos avantatges pel que fa als refractors, entre elles l'absència d'aberració per cromatisme i el menor pes a similar distància focal.

En canvi, en reflectors de baixa qualitat (basats en miralls esfèrics) l'aberració per coma és bastant habitual. A més la necessitat d'un mirall secundari per desviar la llum a l'ocular incideix negativament en el contrast de la imatge.

Però la principal virtut és la relació entre qualitat, obertura i preu. Un reflector newtonià de qualitat mitjà-alta és més senzill de fabricar i, per tant, molt més econòmic que un refractor de qualitat i obertura similar.

Catadiòptric[modifica]

Article principal: Telescopi catadiòptric

És bàsicament un telescopi compost que utilitza tant lents com a miralls.

Existeixen diversos dissenys. En concret est es tracta del sistema Schmidt-Cassegrain. La llum penetra en el tub a través d'una lent correctora, viatja fins al fons del tub, on és reflectida per un mirall, i torna fins a la "boca" del tub. Aquí, és de nou reflectida per un altre mirall i enviada al fons del tub. Passa a través d'un orifici que posseeix el mirall primari i incideix en l'ocular, col·locat darrere.

El seu avantatge radica en el seu relatiu petita grandària amb relació a la seva distància focal.

Cassegrain[modifica]
Article principal: Telescopi de Cassegrain
Diagrama del recorregut de la llum en un telescopi Cassegrain.

El Cassegrain és un tipus de telescopi reflector que utilitza tres miralls. El principal és el que es troba en la part posterior del cos d'aquest. Generalment posseeix forma còncava paraboloidal, ja que aquest mirall ha de concentrar tota la llum que recull en un punt que es denomina focus. La distància focal pot ser molt major que el llarg total del telescopi.

El segon mirall és convex es troba en la part davantera del telescopi, té forma hiperbòlica i s'encarrega de reflectir novament la imatge cap al mirall principal, que es reflecteix, en un altre mirall pla inclinat a 45 graus, enviant la llum cap a la part superior del tub, on està muntat l'objectiu.

En altres versions modificades el tercer mirall, està darrere del mirall principal, en el qual hi ha practicat un orifici central per on la llum passa. El focus, en aquest cas, es troba en l'exterior de la càmera formada per tots dos miralls, en la part posterior del cos.

Radiotelescopi[modifica]

El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos)

Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.[13][14][15]

El primer radiotelescopi feia 9 metres i fou construït per Grote Reber el 1937. A principis dels anys 50, l'interferòmetre Cambridge va realitzar una anàlisi del cel que va donar lloc als famosos mapes 2C i 3C de fonts de ràdio. A la fi de la dècada, el radiotelescopi d'una sola antena més gran del món era el telescopi de 76 metres a Jodrell Bank, posat en funcionament en 1957. Aquest va ser l'últim de molts radiotelescopis construïts a mitjan segle xx i ha estat superat per telescopis i conjunts d'ells més moderns.

El radiotelescopi individual més gran del món és el RATAN-600 (Rússia) amb la seva antena circular de 576 metres de diàmetre. El radiotelescopi més gran d'Europa és l'antena de 100 metres de diàmetre situada a Effelsberg, Alemanya, que a més va ser el telescopi totalment mòbil més gran durant 30 anys, fins que es va inaugurar el Green Bank Telescope el 2000. El radiotelescopi més gran dels EUA fins a 1998 era el Big Ear de la Universitat Estatal d'Ohio. La grandària típica d'una antena de radiotelescopi és de 25 metres. Hi ha dotzenes de radiotelescopis de dimensions similars funcionant en observatoris de tot el món.

El radiotelescopi més conegut (malgrat que no és mòbil) probablement és el radiotelescopi d'Arecibo, a Arecibo, Puerto Rico.

Un altre radiotelescopi molt conegut és el Very Large Array (VLA), a Socorro, Nou Mèxic. Aquest telescopi és un array interferomètric compost per 27 antenes.

El major conjunt de radiotelescopis existent en l'actualitat és el GMRT.

El Very Large Array. Com molts altres telescopis, aquest és un array interferomètric format per dos telescopis més petits.

Un altre conjunt més gran, el Low Frequency Array (LOFAR), està en construcció a l'Europa occidental (Països Baixos i Alemanya), format per 25.000 petites antenes distribuïdes en una àrea de diversos centenars de quilòmetres de diàmetre.

La part de l'astronomia dedicada a les observacions a través de radiotelescopis es denomina radioastronomia.

Molts objectes celestes, com els púlsars o galàxies actives (com els quàsars) emeten radiacions de radiofreqüència i són per això més "visibles", o fins i tot només visibles en la regió de ràdio de l'espectre electromagnètic. Examinant la freqüència, potència i temps de les emissions de ràdio d'aquests objectes, els astrònoms són capaços d'ampliar la nostra comprensió de l'Univers.

Els radiotelescopis també s'utilitzen de vegades en projectes com el SETI i en el seguiment de vols espacials no tripulats.

Telescopis famosos[modifica]

El telescopi espacial Hubble vist des del Transbordador espacial Discovery durant la missió STS-82.
La vista dels 4 telescopis que componen al Very Large Telescope.

Curiositats[modifica]

Un estudi de l'historiador Nick Pelling, publicat per la revista anglesa History Today, afirma que l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents de Sils anomenat Joan Roget.[31][32][33][34]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Who Invented the Telescope?» (en anglès). History Today, octubre 2008. [Consulta: 12 maig 2013].
  2. «El inventor del telescopio fue un español» (en castellà). El Mundo, 15-09-2008. [Consulta: 12 maig 2013].
  3. «Ens podem atrevir a proposar Roget com un dels candidats a constructor del primer telescopi». Diari de Girona, 02-11-2008. [Consulta: 12 maig 2013].[Enllaç no actiu]
  4. Goodwin, Harvey. Deighton, Bell and Co.. An Elementary Course of Mathematics, etc. (Appendix to the first edition.) (en anglès). 5a ed.. An Elementary Course of Mathematics, etc. (Appendix to the first edition.), 1857, p. 532. 
  5. King, Henry C. i Harold Spencer Jones. The history of the Telescope . Courier Dover Publications, ISBN 0-486-43265-3, 9780486432656
  6. learnwithmuseums.org - Rèplica del telescopi reflector de Sir Isaac Newton
  7. Daumas, Maurice (1989). Scientific Instruments of the Seventeenth and Eighteenth Centuries and Their Makers . Londres: Portman Books, ISBN 978-0-7134-0727-3
  8. Clerk, Agnes M. (1902). A Popular History of Astronomy during the Nineteenth Century , 4 th ed., Adam i Charles Black
  9. Sphaera - Revisió dels esdeveniments en la invenció del lent acromàtic amb èmfasi en els rols de Hall, Bass, John Dollond i altres
  10. Biografia de Jean-Bernard-Léon Foucault (1819-1868)
  11. pdf "John Donavan Strong, a young physicist at the California Institute of Technology, was one of the first to coat de mirror with aluminum. He did it by thermal vacuum evaporation. The first mirror he aluminised, in 1932, is the earliest known example of a Telescope mirror coated by this technique. "
  12. «The Science of Radio Astronomy» (en anglès americà). [Consulta: 15 novembre 2021].
  13. Marr, Jonathan M.; Snell, Ronald L.; Kurtz, Stanley E. Fundamentals of Radio Astronomy: Observational Methods (en anglès). CRC Press, 2015, p. 21–24. ISBN 1498770193. 
  14. Britannica Concise Encyclopedia (en anglès). Encyclopædia Britannica, Inc., 2008, p. 1583. ISBN 1593394926. 
  15. Verschuur, Gerrit. The Invisible Universe: The Story of Radio Astronomy (en anglès). 2. Springer Science & Business Media, 2007, p. 8–10. ISBN 0387683607. 
  16. «Amateur Astronomers restore antique telescope». Columbia Daily Tribune. [Consulta: 20 desembre 2014].
  17. «Bonhams: MERZ, G. & S. A 2-inch refracting telescope, c. 1865,». Bonhams.com. [Consulta: 20 desembre 2014].
  18. Shetty, Deepika. «Auction house Bonhams opens Singapore office». The Straits Times. [Consulta: 8 abril 2014].
  19. «Astronomical Museum - Botanical Garden - The Merz refractor telescope». Brera.unimi.it. [Consulta: 20 desembre 2014].
  20. «Brass Refracting Telescope - G&S Merz 1865 ca.». Fleaglass.com. [Consulta: 20 desembre 2014].
  21. «The Great Equatorial Telescope». Rmg.co.uk. Arxivat de l'original el 20 de desembre de 2014. [Consulta: 20 desembre 2014].
  22. http://adsabs.harvard.edu/full/1992iraj...20..102A harvard.edu, info on Merz Telescopes.
  23. Observatori Astronòmic de Quito Lloc web oficial
  24. Observatori de Cincinnati Lloc web oficial
  25. Felix Winternitz & Sacha DeVroomen Bellman. Insiders' Guide to Cincinnati. Globe Pequot, 2007, p. 164 [Consulta: 8 maig 2013]. 
  26. http://www.tripadvisor.co/attraction_review-g60993-d281506-reviews-cincinnati_observatory-cincinnati_ohio.html
  27. http://www.yelp.com/biz/cincinnati-observatory-cincinnati
  28. [1] Real Observatori de Greenwich.
  29. Heather Couper; Nigel Henbest; Arthur C. (FRW) Clarke Historia de la Astronomia. Editorial Paidós, novembre 2008, p. 167-. ISBN 9788449321375 [Consulta: 4 maig 2011]. 
  30. «Copia arxivada». Arxivat de l'original el 16 d'octubre de 1997. [Consulta: 24 octubre 2005]. Observatori Astronòmic de Brera.
  31. El telescopi es va inventar a Girona, 3cat24.
  32. Who Invented the Telescope? Arxivat 2008-09-21 a Wayback Machine., History Today.
  33. Simón de Guilleuma, José Maria; Notas bibliográficas; .pdf[2] (castellà)
  34. Sirturi, Girolamo; Telescopium, pàg.25-26.(llatí)

Per a més informació[modifica]