El múscul transvers de l'abdomen (musculus transversus abdomen), anomenat així per la direcció de les seves fibres. És un múscul que es troba a la part anterior i lateral de l'abdomen, sota del múscul oblic menor de l'abdomen; és el més profund dels músculs amples de la paret de l'abdomen.[2] És parell (un a cada costat), ample i en forma de quadrilàter; carnós en la seva part mitjana i membranós en les seves dues extremitats. S'estén des de la columna vertebral fins a la línia alba.
L'aorta abdominal i les seves branques.
El transvers de l'abdomen sorgeix del terç lateral de la lligament inguinal, a partir de les tres quartes parts anteriors del llavi intern de la cresta ilíaca, la fàscia toracolumbar –entre la cresta ilíaca i la dotzeava costella, i de les superfícies internes dels cartílags de les costelles inferiors (generalment sis) on es confon amb el diafragma. Acaba en una aponeurosi d'extensió variable; les seves fibres s'ajunten amb les de l'oblic menor per formar el tendó conjunt.[nota 1][1] El múscul acaba en la línia mitjana de l'abdomen d'una persona.[3]:248-250
Sobre la cara externa del transvers es troben els músculs oblics major i menor. La seva cara interna es relaciona amb el peritoneu, del qual es troba separada per la fàscia transversal i la fàscia extraperitoneal. En les parts musuclar i aponeuròtica inferiors tant de l'oblic menor com del transvers de l'abdomen apareixen defectes fusiformes que queden ocupats per fàscia. Els dos músculs, a vegades estan units, i el transvers pot faltar per complet.[4]
Rep branques nervioses ventrals procedents dels sis darrers nervis raquidis toràcics i del primer lumbar.[4] És un múscul expirador i compressor de les vísceres de l'abdomen.
↑El tendó conjunt (falx inguinalis) és una formació aponeuròtica constituïda pels fascicles més inferiors del múscul oblic menor de l'abdomen i els feixos més inferiors de l'aponeurosi del múscul transvers de l'abdomen, que acaba en el pubis, des de la símfisi fins a la cresta pectínia
↑ 1,01,11,21,31,4«múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 11 febrer 2014].
↑Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36ª. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 601. ISBN 84-205-2299-6.
↑Drake, Richard L.; Vogl, Wayne; Tibbitts, Adam W.M. Mitchell; illustrations by Richard; Richardson, Paul. Gray's anatomy for students. Pbk.. Philadelphia: Elsevier/Churchill Livingstone, 2005. ISBN 978-0-443-06612-2.
↑ 4,04,1Williams&Warwick (eds.). Gray. Anatomía (en castellà). 36ª. Edimburg: Churchill Livingstone, Volum I 1992, p. 614. ISBN 84-205-2299-6.
Superfície posterior de l'estern i els cartílags costals.
El lligament interfoveolar, vista anterior.
Diagrama de la beina del recte.
Diagrama d'una secció transversal de la paret abdominal posterior.
L'anell inguinal abdominal.
